Prosa, poesia, rabieta

Excepte en determinats moments d¡¯efervesc¨¨ncia, en democr¨¤cia la pol¨ªtica tendeix a ser una cosa avorrida, rutin¨¤ria. O, com va dir un expert, en democr¨¤cia la pol¨ªtica ¨¦s, sobretot, prosa. Per aix¨°, resulta for?a tranquil¡¤litzador que en aquests ¨²ltims mesos, entre ultim¨¤tum i ultim¨¤tum, ministres del Govern de S¨¢nchez i consellers de la Generalitat no parin de reunir-se, de debatre, de gestionar acords i desacords, per¨° m¨¦s dels primers que no pas dels segons. Fins a set trobades bilaterals al juliol, quatre m¨¦s en ple agost, tres al setembre, i set a l¡¯octubre, no est¨¤ gens malament. Persones ben informades ens diuen que, a m¨¦s, s¨®n trobades educades, de vegades cordials, on el que es negocia produeix resultats tangibles. Podr¨ªem afegir que, a banda de les trobades d¡¯alt nivell, s¡¯han reunit, a m¨¦s, sis comissions mixtes, entre les quals hi ha algunes que no es reunien des de feia anys. Els comptes de la Generalitat continuen supervisats per Hisenda, per fer-ho no ¨¦s necessari cap 155, ja que cal pagar els comptes, els salaris i les despeses el primer de cada mes. Fins i tot fa l¡¯efecte que, sense pactar-ho expressament, les dues parts saben i accepten que tot aix¨° anir¨¤ acompanyat d¡¯una certa quantitat de declaracions altisonants, m¨¦s per la part de l¡¯independentisme i dels partits espanyols a l¡¯oposici¨® que no pas del Govern central. Sembla, doncs, que la pol¨ªtica ¨Centesa com a gesti¨® de la cosa p¨²blica¨C ha recuperat un ritme, els seus rituals. No ¨¦s gaire exaltant, per¨° ¨¦s tranquil¡¤litzador.

En paral¡¤lel, hi ha la pol¨ªtica entesa com a poesia. En un pla sideralment allunyat de l¡¯anterior, com si fos en una altra gal¨¤xia, els qui millor han ent¨¨s el daltabaix s¨®n els dirigents de la CUP, tot i que alguns dels seus militants diguin en privat coses com que tot va molt b¨¦ perqu¨¨ som ¡°a les portes del juliol del 1936¡±. La CUP sap que aix¨° va d¡¯autonomisme, de prosa (vegeu el par¨¤graf anterior), no d¡¯independ¨¨ncia, per¨° a banda d¡¯algun ultim¨¤tum adre?at al Sr. Torra, de moment la cosa no va m¨¦s enll¨¤. Poesia ¨¦s Waterloo, la ¡°internacionalitzaci¨® del proc¨¦s¡±, l¡¯ultim¨¤tum setmanal del Sr. Torra, la sentida i emotiva tenacitat mostrada pels manifestants de cada Diada, el conf¨²s per¨° emocional discurs de l¡¯ANC i, en un to m¨¦s baix, d¡¯?mnium, les decreixents manifestacions a les portes de tal o tal pres¨® en territori catal¨¤. Poesia, a la seva manera, ¨¦s tamb¨¦ el desconcert de molta (molta) gent de bona fe que es va creure aix¨° del ¡°proc¨¦s¡± i, un any despr¨¦s, es pregunta per qu¨¨ estava tot tan mal preparat o, de fet, gens preparat. Poesia, m¨¦s aviat fallida, ¨¦s l¡¯obstinaci¨® de l¡¯independentisme de reconstruir el relat, com si la dura i injustificable actuaci¨® policial de l¡¯1 d¡¯octubre de l¡¯any passat fos el ¡°minut u¡± de la crisi actual. Com b¨¦ explica la periodista Lola Garc¨ªa en el seu can¨°nic llibre sobre el tema, El naufragio, tot est¨¤ documentat i demostrat, des de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional contra l¡¯Estatut (2010) fins a la deriva messi¨¤nica del llavors president Mas (2012). El que en vulgui saber m¨¦s t¨¦ en les hemeroteques un tresor d¡¯informacions acumulades.

Prosa, poesia, i queda el tercer element, la rabieta, per dir les coses suaument. Els s¨ªmptomes del territori rabieta s¨®n preocupants, alguns molt preocupants. CDR an¨°nims o grups ¡°espontanis¡± denunciant en cartells amb nom i fotos militants de partits no independentistes, i fent una crida perqu¨¨ ¡°el poble¡± els denunci?, etc. Una expresidenta del Parlament que deshonra la instituci¨® que va presidir amb declaracions racistes i sect¨¤ries, o donant informaci¨® de l¡¯escola on va la filla de tal dirigent o tal altre (el pitjor de la delaci¨®). Tamb¨¦ ha destacat ¨²ltimament un influent intel¡¤lectual independentista, que ha declarat que sense morts aix¨° de la independ¨¨ncia anir¨¤ m¨¦s a poc a poc. Sense m¨¦s informaci¨® sobre aquest tema, per edat aquest senyor ha incorregut en una greu responsabilitat en relaci¨® amb la guerra. Pot preguntar-ho a persones que han conegut aquest territori, i no nom¨¦s els m¨¦s vells, sin¨® tamb¨¦ veterans de diverses guerres, periodistes amb un prestigi irreprotxable, Metges Sense Fronteres i un llarg etc¨¨tera.

Poesia, prosa i rabieta, aquests s¨®n els tres plans d¡¯un mateix proc¨¦s. La mala not¨ªcia ¨¦s que ja ¨¦s aqu¨ª la precampanya de les properes eleccions municipals i europees, i tant la febre po¨¨tica com la rabieta aniran en augment a partir d¡¯ara. Com que l¡¯acceleraci¨® de la informaci¨® ¨¦s exponencial, assistirem probablement a una din¨¤mica ¡°a veure qui la diu mes grossa¡­¡±.

Pere Vilanova, ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat de Barcelona.