El Bar?a triomfa sense Messi

No hi ha ni un jugador del Bar?a que no vulgui ser mereixedor de jugar amb Messi, i encara menys Rafinha. El sentit d'equip es va imposar en un moment en qu¨¨ es debat extensament?sobre la messidepend¨¨ncia, despr¨¦s de la caiguda del 10. La lesi¨® de l'argent¨ª va despertar l'esperit grupal contra l'Inter. Els blaugrana van fer pinya i van jugar tots a l'una. Amb tots els seus futbolistes associats, el Bar?a va funcionar com un col¡¤lectiu s¨°lid i comprom¨¨s, coral i equilibrat, superior al rival, una not¨ªcia excel¡¤lent i que parla b¨¦ del t¨¨cnic, molt observat al Camp Nou.

¡°Si falta genialitat, cal ser efectius¡±, va anunciar Valverde per sintetitzar com afronta l'abs¨¨ncia de Messi. La resposta dels seus nois va ser magn¨ªfica: van deixar dos gols i fins a cinc rematades franques, de sobres per derrotar amb grandesa un Inter sinistre.

Valverde se la va jugar amb Rafinha, un futbolista que dona molt de joc als entrenadors, de vegades extrem i en ocasions volant, indefinit o vers¨¤til segons els ulls que el mirin, s¨ªmptoma habitualment de precarietat o de necessitat al Camp Nou. De fet, l'hispanobrasiler es podia haver alineat en qualsevol dels dos equips: format a la Masia, preferit en el seu moment a Icardi, l'any passat va actuar com a cedit a l'Inter. Rafinha va jugar i va triomfar en la posici¨® de Messi despr¨¦s que Demb¨¦l¨¦ s'extravi¨¦s dissabte contra el Sevilla.

El partit era molt exigent i l'entrenador volia un equip seri¨®s i responsabilitzat, aplicat en la recuperaci¨® si no podia ser en l'elaboraci¨®, esfor?at en la pressi¨® davant d'un rival fort t¨¤cticament i f¨ªsicament com l'Inter. Sense desequilibri, relegats els davanters r¨¤pids i amb regateig, s'imposava el fons dels mitjos, la jerarquia d'Arthur, la subtilesa de Rafinha i el cos a cos de Luis Su¨¢rez.

Al voltant d'Arthur, el Bar?a va prendre la pilota i es va fer seu el partit amb determinaci¨®, tot i el risc de ser sorpr¨¨s per un Icardi sibil¡¤l¨ª. Els excel¡¤lents moviments de l'ariet de l'Inter s'alternaven de tant en tant amb les intel¡¤ligents arribades de Rafinha. El partit, solidaris com defensaven i atacaven els dos equips, semblava resumir-se en una q¨¹esti¨® personal: Icardi o Rafinha. I d'inici es va imposar el blaugrana, excel¡¤lent en el futbol d'entre l¨ªnies, h¨¤bil en el joc a l'espai, diligent des dels tres quarts del camp en l'obertura cap a la banda dreta per a Luis Su¨¢rez i llest en la rematada despr¨¦s de la centrada del 9. Poc sortien els nois de Spalletti, sotmesos pel Bar?a, acampat en camp de l'Inter.

Al descans es va arribar amb una rematada de Coutinho a la sortida d'una falta que va colpejar el bra? de Miranda i es va escapar per poc a la dreta de Handanovic. El gol va rondar molt m¨¦s la porteria de l'Inter que no pas la del Bar?a. A Spalletti no li va quedar m¨¦s remei que canviar de pla i recuperar la versi¨® original amb l'entrada de Politano, un molt bon jugador de banda. I l'Inter va enfocar el marc de Ter Stegen. El Bar?a no va aguantar el ritme per moments, es va destensar i va concedir la pilota i el camp, sostingut per la personalitat d'Arthur.

La valentia del brasiler, de vegades fins i tot temerari en la sortida de la pilota des de l'arc de Ter Stegen, i la voracitat de Luis Su¨¢rez van resultar decisives quan li va tocar patir al Bar?a. Arthur no s'espanta ni quan perd la pilota contra l'Inter. La confian?a del brasiler va ser contagiosa i els blaugrana van recuperar l'al¨¨ i la jerarquia, fins al punt que Lenglet, Su¨¢rez i Coutinho van tenir tres rematades de gol, la del brasiler negada per la fusta, mentre que Spalletti insistia en la seva ofensiva amb Lautaro i Keita.

Valverde va respondre amb dos canvis que no van agradar a l'afici¨®, aparentment contraris al gui¨® de la nit: va retirar les dues figures del dia, Rafinha i Arthur, presumptament esgotats, i va apostar per Semedo i Arturo Vidal. I llavors, enmig d'un paisatge complicat per la capacitat agon¨ªstica de l'Inter, va apar¨¨ixer Alba per controlar una assist¨¨ncia de Rakitic i creuar sobre la sortida de Handanovic. No hi ha res millor que el 2-0 per coronar una actuaci¨® excel¡¤lent, en atac i en defensa, amb un ter Stegen per fi imbatut. Ning¨² hauria dit que es podia guanyar l'Inter amb un partit tan complet, formalment impecable, sense Messi.