Joc est¨¨tic

Dibuix ¨¦s una can?¨® de Llu¨ªs Llach amb tot just tres o quatre versos de paraules intel¡¤ligibles, que de seguida donen pas a una explosi¨® d¡¯expressions sense significat, s¨ªl¡¤labes que se succeeixen encadenades sense cap connexi¨® aparent, com si la veu fos un instrument m¨¦s. Si hi pareu esment podreu sentir alguna cosa que sona a ¡°desiro¡±, ¡°maimai¡± i coses encara m¨¦s dif¨ªcils de transcriure (Llach anomena aquest tipus d¡¯expressions ¡°llenguatge monstre¡±). La can?¨® ¨¦s preciosa, de deb¨°, una meravella de geni llachi¨¤. Per¨° no t¨¦ un gran contingut. ?s pur joc est¨¨tic. Res a veure amb ¡°Siset, que no veus l¡¯estaca on estem tots lligats¡±, ¡°Disset anys nom¨¦s, i tu tan vell¡± o ¡°La gallina ha dit que no, visca la revoluci¨®¡±.

He pensat en Dibuix quan he vist l¡¯enc¨¤rrec que li ha fet Quim Torra a Llach. Intentar¨¦ escriure-ho de mem¨°ria: president del Consell Assessor per a l¡¯Impuls d¡¯un F¨°rum C¨ªvic per al Proc¨¦s Constituent. D¡¯acord, he fet trampa: he mirat en les informacions publicades com es deia exactament. No em sentia capa? de memoritzar-ho, i segur que no soc l¡¯¨²nic que necessita ajuda per citar un ¨°rgan que sembla un concepte inventat per un fil¨°sof alemany, de tan abstr¨²s. Sembla que el president li ha posat un nom ben llarg, com una sanefa de figures encadenades sense fi, perqu¨¨ ning¨² pugui penetrar en el contingut real de l¡¯organisme. Que ¨¦s for?a indefinit. ?s a dir, de moment, sembla tamb¨¦, sobretot, un joc est¨¨tic. Un altre Dibuix, una caixa de paraules grans, expressions solemnes i transcendents, com les que es fan servir en el pr¨°leg d¡¯un llibre commemoratiu. O en un recordatori de funeral.

A Torra li han preguntat sobre el Consell en la sessi¨® de control del Parlament, i com que ¨¦s home d¡¯Hist¨°ria ¨Canava a dir ¡°hist¨°ric¡±¨C, ha recorregut a les comparacions. I ha fet refer¨¨ncia al Congr¨¦s de Cultura Catalana dels anys setanta. Per poc que un recordi, o s¨¤piga, o investigui, veur¨¤ que comparar el Congr¨¦s de Cultura Catalana amb el Consell Assessor per a l¡¯Impuls etc¨¨tera ¨¦s com comparar l¡¯Exposici¨® Universal del 1888 amb la Festa dels S¨²pers. Per¨° a Torra li agrada fer aquestes refer¨¨ncies, veu paral¡¤lelismes sense fi entre el present i el passat. I s¡¯aprofita que ja no hi ¨¦s Xavier Dom¨¨nech, l¡¯¨²nic historiador que jugava al seu mateix terreny; en alguna ocasi¨® s¡¯havien embrancat en un debat sobre personatges hist¨°rics i declaracions que tenia la resta de diputats fent la mateixa cara que faig jo quan escolto trap centreameric¨¤.

L¡¯agenda d¡¯inauguracions t¨¦ una segona anotaci¨® dimecres vinent, amb la presentaci¨® en societat del Consell de la Rep¨²blica. Si el Consell Assessor per a l¡¯Impuls d¡¯un etc¨¨tera ¨¦s de Torra, el de la Rep¨²blica ¨¦s de Puigdemont. I no ¨¦s casualitat que el presideixi Toni Com¨ªn, cosa que ve a ser una bona plantofada a Junqueras. Com¨ªn figura que ¨¦s d¡¯ERC, per¨° per a ells ¨¦s com el ve¨ª que fa primer de tromb¨® de vares i assaja a casa. Entre altres coses, ¨¦s l¡¯¨²nic diputat que s¡¯ha negat a delegar el vot. Esquerra no guanya per a ensurts: al Parlament, el portaveu, Sergi Sabri¨¤, ha hagut de fer de funambulista per no carregar-se el Consell Assessor, l¡¯altre, el de Torra i Llach.

M¡¯atreviria a dir que nom¨¦s hi ha una persona al Parlament tan contenta com el president amb aquests jocs est¨¨tics: In¨¦s Arrimadas. ?s l¨°gic, aix¨° li permet anar repetint un dia s¨ª i l¡¯altre tamb¨¦ el seu discurs ¨Ci quan dic repetint, no exagero¨C, tot i que, com en l¡¯¨²ltima sessi¨®, utilitzi algun t¨°pic sobre llistes d¡¯espera com a tapadora.