La Fiscalia no t¡¯ho afina

Els Pressupostos s¨®n sempre un moment culminant en la vida pol¨ªtica de qualsevol societat moderna. En aquesta ocasi¨®, el PSOE t¨¦ un esborrany que ha pactat, almenys en part, amb Podem. Destaquen per ser uns pressupostos amb un comprom¨ªs en la millora de les pol¨ªtiques p¨²bliques que es van veure fortament afectades per les retallades. Ara b¨¦, s¨®n uns comptes immersos en una complexitat especialment pol¨ªtica, tot i que no nom¨¦s, com ha assenyalat Emma Cervi?o a Agenda P¨²blica recentment i, per aprovar-los, encara han de superar uns quants esculls.

L'escenari pol¨ªtic a Espanya no est¨¤ per a gaires acords transversals. Diversos escenaris electorals oberts (incl¨°s el de la Uni¨® Europea, que afronta unes eleccions decisives per al seu futur), una dreta al Congr¨¦s (i al Senat) que competeix en duresa, uns partits independentistes que exigeixen compromisos humanament comprensibles, per¨° jur¨ªdicament impossibles per al Govern, i un PSOE amb un Podem que es necessiten l'un a l'altre, i el gest en forma de vot (o abstenci¨®) d'algun altre partit.

El Govern nomena el fiscal general, per¨° aix¨° no implica una subordinaci¨® pol¨ªtica de tota la Fiscalia a l¡¯Executiu

El tema de la dreta, de la pugna entre el PP i Ciutadans, es complica perqu¨¨, segons Metroscopia, Vox podria entrar tamb¨¦ a repartir-se els vots d'aquest sector ideol¨°gic, captant els qui creuen que la formaci¨® blava i la taronja s¨®n toves respecte a Catalunya i els qui, a m¨¦s, rebutgen la corrupci¨® del PP.

En l'esfera independentista la cosa ¨¦s molt complicada perqu¨¨ sobrevolen els caps d'aquestes formacions i els dels seus seguidors una s¨¨rie de paraules funestes: tra?ci¨®, frustraci¨® i desenc¨ªs. S¨®n, en realitat, conceptes amb una c¨¤rrega simb¨°lica que a ning¨² se li escapa i que incideixen en el poder que les formacions implicades, ERC i el PDeCAT, poden mantenir a Catalunya i a Madrid. Tots dos partits, amb formes m¨¦s o menys bel¡¤ligerants amb el Govern de S¨¢nchez, exigeixen que el president espanyol incideixi en el futur immediat dels pol¨ªtics presos. ?s cert que existeixen altres mesures igualment apropiades per assegurar que es faci el judici, menys lesives dels drets fonamentals; no obstant aix¨°, aquesta exig¨¨ncia ¨¦s de dif¨ªcil gesti¨® perqu¨¨ pot suposar un trencament de l'Estat de dret constitucional.

El fiscal general de l'Estat ¨¦s nomenat pel Govern, per mandat constitucional, per¨° aix¨° no s'ha d'entendre com una subordinaci¨® pol¨ªtica de tota la Fiscalia a l'Executiu; de fet, no pot ser destitu?t excepte en les causes que preveu la llei. A m¨¦s, la Constituci¨® tamb¨¦ estableix que el paper del Ministeri Fiscal ¨¦s, entre d'altres, el de ¡°promoure l'acci¨® de la just¨ªcia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'inter¨¨s p¨²blic tutelat per la llei, aix¨ª com vetllar per la independ¨¨ncia dels tribunals i procurar davant d'aquests la satisfacci¨® de l'inter¨¨s social¡±. En l'exercici de la seva funci¨® la Fiscalia ha d'actuar de conformitat a criteris jur¨ªdics, ja que, si no ¨¦s aix¨ª, dif¨ªcilment podria complir amb les funcions que li s¨®n encomanades.

Cal dir que el Ministeri Fiscal dep¨¨n org¨¤nicament de l'Executiu, per¨° que ha d'actuar de manera aut¨°noma, aliena a criteris d'oportunitat pol¨ªtica, i en compliment estricte de la llei i de l'inter¨¨s general. Per aquesta ra¨® escandalitzaven les paraules que l'exministre Fern¨¢ndez D¨ªaz adre?ava al cap d'Antifrau a Catalunya afirmant que ¡°aix¨° la Fiscalia t'ho afina¡±. Igualment pertorbadors per a la credibilitat d'aquesta instituci¨® van ser els intents continuats del ministre Catal¨¢ de controlar la Fiscalia, q¨¹esti¨® per la qual va ser reprovat pel Congr¨¦s, juntament amb el fiscal general de l'Estat, Jos¨¦ Manuel Maza, i el fiscal anticorrupci¨®, Manuel Moix. Les tres reprovacions van ser avalades, per cert, per ERC i el PDeCAT.

Els ultim¨¤tums i els intercanvis impossibles no haurien d¡¯haver estat mai?motors del full de ruta

Aquesta breu contextualitzaci¨® serveix per recordar que l'estat adequat del m¨®n judicial passa perqu¨¨ la Fiscalia actu? de forma aut¨°noma i gui? les seves actuacions nom¨¦s per la interpretaci¨® i aplicaci¨® de la legalitat vigent. Per aix¨° resulta dif¨ªcil assumir les peticions dels grups independentistes que el Govern influeixi en la decisi¨® dels fiscals davant del Tribunal Suprem quan, encertadament, s'ha exigit al PP que no utilitz¨¦s aquesta instituci¨® constitucional en benefici propi. Es troba a faltar, tamb¨¦, cert esperit d'autocr¨ªtica en l'independentisme institucional que assumeixi que el refer¨¨ndum, encara menys sobre la independ¨¨ncia, no ¨¦s viable actualment. La unilateralitat ha quedat superada i s'ha de treballar per recuperar la credibilitat d'aquestes forces com a interlocutores pol¨ªtiques. Els ultim¨¤tums i els intercanvis impossibles no haurien d'haver estat mai motors del full de ruta.