A la plenitud per la ru?na

Al gener d¡¯aquest any se¡¯n van complir vint-i-cinc de la mort de Juan Benet. S¡¯ha parlat fuga?ment d¡¯aquest aniversari en diaris i revistes, i aquest mateix mes ha aparegut un llibre, Benet. La ambici¨®n y el estilo, a mig cam¨ª de l¡¯assaig, la biografia i l¡¯anecdotari, i que, per a sorpresa del lector, simultanieja la vida del biografiat amb la del bi¨°graf. No m¡¯atreviria a afirmar que aquesta combinaci¨® satisfaci les expectatives dels interessats en Benet, per¨° s¨ª que tots deuen haver simpatitzat amb el prop¨°sit de l¡¯autor, Rafael Garc¨ªa Maldonado, de mostrar, per oposici¨® a l¡¯alta ambici¨® liter¨¤ria de l¡¯escriptor i enginyer madrileny, el pendent del popularisme per on baixa inevitablement la part m¨¦s atesa de la narrativa contempor¨¤nia. Benet no ¨¦s, per sort, l¡¯¨²nic que permetria aquest contrast, per¨° la seva obra es presta singularment a mesurar la dist¨¤ncia que separa l¡¯ambici¨® liter¨¤ria ¡ªl¡¯aud¨¤cia de fonamentar el pensament en l¡¯exploraci¨® est¨¨tica del llenguatge¡ª de la conformaci¨® d¡¯ofici als gustos populars. En un llibre intens i revelador, Juan Benet. Guerra y literatura (2015), Nora Catelli explica les profunditats d¡¯aquesta ambici¨®, i el lector impressionat per obres com El ¨¢ngel del Se?or abandona a Tob¨ªas i Herrumbrosas lanzasles pot tornar a contemplar des d¡¯angles que potser no havia considerat.

La producci¨® liter¨¤ria de Benet ¨¦s ¨¤mpliament debatible i dif¨ªcilment abastable en tots els seus motius i totes les seves conseq¨¹¨¨ncies, per¨° hi ha un aspecte previ a qualsevol consideraci¨® que ell mateix va deixar clar: no escrivia per comunicar res; no creia que la literatura es pogu¨¦s entendre com un acte de comunicaci¨®. L¡¯¨²nica experi¨¨ncia verbalment plasmable en tota la seva complexitat ¨¦s aquella que no posseeix res que s¡¯assembli a un sentit, sin¨® tan sols atributs i circumst¨¤ncies que cada lector haur¨¤ de viure segons la seva percepci¨® de les coses; per aix¨° la literatura no ¨¦s redu?ble a res que la representi fora d¡¯ella mateixa. L¡¯experi¨¨ncia humana ¨¦s ambigua, err¨¤tica, indefinida, i l¡¯assalten sense distinci¨® objectes i fantasmes d¡¯objectes. La concepci¨® de la literatura que, a difer¨¨ncia del realisme, no es proposa representar el m¨®n sin¨® substituir-lo, convida a la subordinaci¨® cont¨ªnua, a la frase capa? de desplegar tots els seus membres, de donar curs a tots els canals possibles, a la descripci¨® modelada per la pl¨¤stica dels trops i la m¨²sica de l¡¯ordre verbal sense altre l¨ªmit que el que imposa la pr¨°pia arquitectura. En aquestes condicions, la prosa de Benet pot deixar el lector en un estat hipn¨°tic del qual nom¨¦s voldr¨¤ sortir ocasionalment per tornar sobre els seus passos com qui busca el que acaba de perdre. Aquest estil li ve de Proust, per¨° veu les coses com Faulkner i es desploma sobre la mateixa inquietud de Kafka i de Beckett. El seu ¨²nic tema, en l¡¯assaig i la novel¡¤la, ¨¦s l¡¯esfondrament, la ru?na.