Els ¨¤ngels de Kushner prenen el Lliure

Addicte a la vida. Aix¨ª es declara en la seva escena final Prior Walter, el jove homosexual ¡ªgran treball de Joan Amarg¨®s¡ª que lluita contra la sida a ?ngels a Am¨¨rica, el colossal d¨ªptic del dramaturg nord-americ¨¤ Tony Kushner ¡ª s¡¯acosta el mil¡¤lenni i Perestroika¡ª que, per fi, es pot veure complet a Barcelona. Raonablement complet, ja que el muntatge de David Selvas que estrena el Teatre Lliure ofereix una versi¨® abreujada que deixa les vuit hores originals en quatre hores i mitja. Les obres es poden veure per separat en funcions alternes, per¨°, per als addictes al teatre, el dissabte s¡¯ofereixen seguides en una marat¨® que t¡¯emociona i et deixa exhaust per la seva intensitat teatral demolidora.

Ha plogut molt des de l¡¯estrena barcelonina de la primera part d¡¯?ngels a Am¨¨rica que, el 1996, va inaugurar el TNC en un hist¨°ric muntatge de Josep Maria Flotats ambientat en un cementiri jueu. Com a jove promesa apareixia Pere Arquillu¨¦, immens ara en el paper de Roy Cohn, el corrupte i depravat advocat republic¨¤ que amagava la seva homosexualitat en la puritana i reaccion¨¤ria Am¨¨rica de Ronald Reagan.

Els temps han canviat, per¨° no tant: en Donald Trump hi ha temibles tra?os de Cohn i, tot i que l¡¯epid¨¨mia de la sida t¨¦ avui efectes menys apocal¨ªptics ¡ªl¡¯acci¨®, a Nova York, comen?a el 1985 i acaba el 1990¡ª, continua fent f¨¤stic i por la croada contra la llibertat i la toler¨¤ncia que Kushner den¨²ncia i que, per desgr¨¤cia, avui segueix guanyant adeptes en tot el planeta.

La traducci¨® i adaptaci¨® d¡¯Albert Arribas deixa en l¡¯essencial els fils de la trama que alimenten aquest drama on¨ªric que Selvas porta a escena amb valentia i brillantor. Ficci¨® i dura realitat es retroalimenten en un relat ben embastat que incorpora projeccions i filmacions. Aprofita a fons els espais reals i imaginaris que l¡¯escenografia de Max Glaenzel recrea davant dels miralls dels camerinos, i facilita el canvi d¡¯escenes que s¡¯encavalquen, i fins i tot, com aconsella el mateix autor, es precipiten una sobre l¡¯altra.

Aquesta flu?desa no est¨¤ tan ben resolta en el ritme interior de cada escena. Parlar de pressa i cridar m¨¦s del compte ¡ªhaurien de mesurar millor els seus registres els joves i talentosos actors de la Kompanya Lliure¡ª passa factura. Tampoc ajuda una amplificaci¨® reverberant que de vegades complica l¡¯audici¨® d¡¯un text dur i ¨¤cid, tamb¨¦ esperan?at, amb dosis d¡¯humor que fan m¨¦s suportables la contemplaci¨® de les nafres, la sang, els v¨°mits i, en suma, els estralls de la sida. I escoltar Arquillu¨¦ i Vicky Pe?a et porta a una altra dimensi¨® teatral, perqu¨¨ en la seva construcci¨® del personatge, les emocions que transmet la veu t¡¯atrapen amb molta m¨¦s for?a.

A m¨¦s d¡¯assumir, amb per¨ªcia transformista, les arengues del rab¨ª i el bolxevic m¨¦s vell del m¨®n que obren cada obra, admira veure com Vicky Pe?a fa cr¨¦ixer el personatge de Hannah Pitt, des de l¡¯aridesa intolerant de l¡¯anciana mormona al tracte afectu¨®s i protector amb Prior, l¡¯ex-xicot de l¡¯amant del seu fill Joe, que ha abandonat la seva dona, l¡¯emocionalment inestable Harper.

Donen vida a aquest matrimoni J¨²lia Truyol i Eduardo Lloveras. Ella t¨¦ grans moments, entre els quals hi ha la hilarant escena de les al¡¤lucinacions amb Joan Amarg¨®s. Lloveras i Joan Sol¨¦ (Louis Hironson) breguen amb papers m¨¦s complexos que arrosseguen sentiments de culpa: un oculta la seva homosexualitat, l¡¯altre abandona per por del seu company malalt. Estan millor en la segona part, m¨¦s sobris en mostrar altres capes dels seus respectius personatges.

Orgull gai

Brillant Quim ?vila en un personatge sincer i directe en el seu orgull gai, Belice, infermer i drag queen que cuida Roy Cohn a l¡¯hospital. Planta cara a l¡¯advocat ro¨ª clavant dards precisos en els seus di¨¤legs ¨¤cids amb Arquillu¨¦, h¨¤bil en el retrat de totes les mis¨¨ries d¡¯aquest personatge, un bomb¨® al qual clava la dent amb summe plaer.

El bon fer d¡¯?scar Rabadan com a inflexible doctor Henry, Cl¨¤udia Benito com el fantasma de l¡¯ajusticiada Ethel Rosenberg, que turmenta en els seus deliris Roy, i Raquel Ferri com ?ngel que sobrevola l¡¯escenari amb m¨¦s c¨¤rrega sexual que espiritual sota les seves ales. Al cap i a la fi, els ¨¤ngels de Kushner volen desemparats ¡ªhan perdut el nord div¨ª¡ª i en les seves aparicions aixequen pulsions que Prior, i tamb¨¦ l¡¯anciana mormona, creien perdudes.