Sobre l¡¯avan? de les dones

L¡¯efervesc¨¨ncia feminista s¡¯ha fet un lloc en l¡¯agenda pol¨ªtica, per¨° en el moviment de les dones es palpa una por prudent al fet que l¡¯onada passi, al fet que la lluita per la igualtat de g¨¨nere s¡¯acabi liquant i, com una moda, es resolgui amb retocs de vern¨ªs.

Aquesta sensaci¨® ambivalent ¡ªsatisfacci¨® per la sonoritat lila i, alhora, prud¨¨ncia davant el risc que el sistema intenti apropiar-se del moviment i el podi de qualsevol espurna de radicalitat¡ª ha sobrevolat els debats intensos que acaben de desenvolupar-se en el V Congr¨¦s de les Dones del Baix Llobregat aquest cap de setmana passat. La comarca, autoproclamada feminista, fa dues d¨¨cades que organitza aquest esdeveniment cada quatre anys, per¨° la cita de Castelldefels ha estat la primera que ha tingut lloc des de l¡¯enorme mobilitzaci¨® del 8M.

Algunes de les delegades comentaven als passadissos que, al primer congr¨¦s, i tamb¨¦ en dates m¨¦s recents, ¡°ens miraven com a una colla de boges¡±. L¡¯actual delegada del Govern, Teresa Cunillera, no va dubtar a recordar durant la sessi¨® inaugural el x¨¤fec de ¡°burles¡± rebudes en la pol¨ªtica i en els mitjans de comunicaci¨® quan es va comen?ar a parlar d¡¯introduir quotes en els partits, i que, sense aquestes burles, l¡¯espai que avui hi ha per a les dones en la pol¨ªtica no s¡¯hauria obert. Avui, la paraula ¡°empoderament¡± aplicat a les dones no es posa en dubte (almenys en p¨²blic).

La viol¨¨ncia masclista ha estat un dels catalitzadors, si no el primer, d¡¯una mobilitzaci¨® que denuncia diverses situacions de discriminaci¨® de les dones, ja sigui a l¡¯entorn familiar, a la feina, als mitjans, a la ci¨¨ncia, a l¡¯esport o a la resta dels etc¨¨teres. Vull pensar que la intoler¨¤ncia creixent davant aquestes situacions ¨¦s un reflex d¡¯una intoler¨¤ncia creixent generalitzada davant els abusos en les relacions de poder.

Per a l¡¯economista Carmen Castro, el gran repte simultani de l¡¯agenda feminista, juntament amb l¡¯erradicaci¨® de la viol¨¨ncia sexual, ¨¦s un canvi de sistema econ¨°mic. Al cap i a la fi, fins a quin punt ¨¦s possible acabar amb les desigualtats de g¨¨nere sense modificar la mirada sobre el concepte mateix del que ¨¦s l¡¯economia, sense comprendre i assumir fins a quin punt l¡¯economia funciona perqu¨¨ la meitat de la poblaci¨® s¡¯encarrega de cobrir necessitats vitals de les persones sense que res del que fa aparegui reflectit en el Producte Interior Brut (PIB)? Fins a quin punt es redueix tot a comparar percentatges de persones, segons la variable del sexe, en diferents inst¨¤ncies, i a intentar que s¡¯incrementi la pres¨¨ncia femenina, sense furgar en les causes de fons? Fins a quin punt la q¨¹esti¨® ¨¦s si hi ha m¨¦s o menys dones en l¡¯1%? Fins a quin punt ¨¦s possible avan?ar si no es col¡¤loca la vida (davant del capital) en el cor de l¡¯economia, amb corresponsabilitat social total sobre les cures?

L¡¯any passat, l¡¯Institut Catal¨¤ de les Dones i la Cambra de Comer? de Barcelona van calcular qu¨¨ passaria si es quantifiqu¨¦s el treball dom¨¨stic i de cures que es realitza a casa, i que, si s¡¯hagu¨¦s d¡¯encarregar al mercat, s¡¯hauria de pagar. El resultat va ser que el PIB de Catalunya augmentaria un 23,4%. La c¨¤rrega doble de les treballadores, ja no nom¨¦s a cura de les criatures, sin¨® de persones grans dependents i al capdavant de la log¨ªstica familiar, es reprodueix.

La p¨¨rdua de drets sociolaborals a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi, en un marc econ¨°mic dominat pel neoliberalisme, afecten el conjunt de la societat, per¨° la persist¨¨ncia de la divisi¨® sexual del treball fa que les dones estiguin sortint m¨¦s mal parades. La bretxa salarial s¡¯agreuja en les capes de la poblaci¨® amb menys recursos, les dones s¨®n majoria en les ocupacions m¨¦s poc remunerades, la precarietat dels contractes a temps parcial no voluntaris continuen ocupats per dones, les dificultats m¨¦s importants d¡¯acc¨¦s a petits cr¨¨dits que calen per arrencar un projecte continuen concernint a les empres¨¤ries, les pensions de les jubilades, que, d¡¯altra banda, s¨®n molt m¨¦s nombroses entre les no contributives, arrosseguen una desigualtat inquietant. Res d¡¯aix¨° ha canviat seriosament. Parafrasejant l¡¯economista Mar¨ªa Pazos, les reculades en els serveis p¨²blics en ¨¤mbits com la depend¨¨ncia ¡ªaquests que es produeixen perqu¨¨ l¡¯economia de deb¨°, la que prioritza quadrar els comptes p¨²blics¡ª es basen en el fet que la solidaritat no caldr¨¤ perqu¨¨ sempre hi haur¨¤ alg¨² disponible, probablement una dona, que s¡¯encarregui que et cuidin.

?s cert que les pol¨ªtiques de g¨¨nere poden ser, i fins a cert punt s¨®n, un punt de trobada infreq¨¹ent ¡ªi en aquest sentit esperan?ador¡ª per sobre de les difer¨¨ncies de partit. Per¨° el debat que gira entorn la presa de consci¨¨ncia social sobre la lluita per la igualtat de g¨¨nere dif¨ªcilment pot ser ali¨¨ a la consci¨¨ncia de classe.