Llenguatge despectiu

En un article recent a The New York Times, el m¨²sic i activista pol¨ªtic brasiler Caetano Veloso analitza com ha arribat Bolsonaro al poder: ¡°Molts artistes, m¨²sics, cineastes i pensadors s¡¯han trobat en un ambient en qu¨¨ els ide¨°legs reaccionaris ¨Ca trav¨¦s de llibres, webs i articles period¨ªstics¨C han denigrat qualsevol intent de superar la desigualtat, a for?a de vincular les pol¨ªtiques socialment progressistes a una mena de malson vene?ol¨¤ que genera la por que les minories erosionin els principis religiosos i morals o, simplement, a for?a d¡¯adoctrinar les persones en la brutalitat mitjan?ant l¡¯¨²s sistem¨¤tic del llenguatge despectiu¡±. Veloso conclou: ¡°L¡¯ascens de Bolsonaro com a figura m¨ªtica compleix les expectatives creades per aquest tipus d¡¯atacs intel¡¤lectuals. No ¨¦s un intercanvi d¡¯arguments: els que no creuen en la democr¨¤cia actuen de manera insidiosa¡±.

El llenguatge despectiu. No conec a fons, ni tan sols en la superf¨ªcie, els dilemes del gran pa¨ªs americ¨¤, un dels que tamb¨¦ s¨®n Estats Units (del Brasil), tot i que he anat seguint els seus avatars des que va guanyar el president Lula amb el programa ¡°Menjar cada dia¡±. La corrupci¨® generalitzada que pateix no ¨¦s, d¡¯altra banda, una cosa pr¨°pia nom¨¦s seva. Ni tampoc el llenguatge despectiu que al¡¤lega Veloso com a font i caldo de cultiu del que ha estat i est¨¤ succeint.

No nom¨¦s a Am¨¨rica, del nord i del sud. El llenguatge despectiu el tenim aqu¨ª, entre nosaltres, a Espanya, a Catalunya. Configura un to espec¨ªfic del present, com ho va fer la veu del NO-DO franquista (ho recordeu?) i, m¨¦s i m¨¦s, sap greu de dir-ho, d¡¯una manera semblant a LTI. La lengua del Tercer Reich, la descripci¨® i an¨¤lisi del fil¨°leg Victor Klemperer de la transformaci¨® nazi de l¡¯idioma alemany, que cal llegir i rellegir (publicat el 1947, des del 2001 en tenim la traducci¨® d¡¯Adan Kovacsics a Min¨²scula).

Cada vegada que sento a la tele un parlamentari de Ciutadans premo el bot¨® del comandament que l¡¯emmudeix. Em passa el mateix amb altres parlamentaris i fins amb presidents de comunitats aut¨°nomes, per¨° no per les mateixes raons. No ¨¦s el mateix el llenguatge propagand¨ªstic, pamfletari fins i tot, el llenguatge ¨¨pic del sobiranisme catal¨¤ o el descaradament arrogant del president aragon¨¨s, no ¨¦s el mateix que el llenguatge despectiu.

El llenguatge despectiu ha estat i ¨¦s el cavall de batalla de Ciutadans, que, com he explicat altres vegades en aquestes mateixes p¨¤gines, va n¨¦ixer a Catalunya per modificar l¡¯idioma. A partir d¡¯aqu¨ª, els seus l¨ªders s¡¯han dedicat a interrompre, interrompre, interrompre. Amb l¡¯¨²s i ab¨²s del llenguatge despectiu. No dir¨¦ que el Parlament catal¨¤ visqui ara una de les seves etapes m¨¦s felices, em limito a apuntar que Cs ha intentat convertir-lo en un Parlament de fireta des que va arribar a la Cambra. El seu llenguatge despectiu converteix la llengua espanyola, en la qual s¡¯expressen gaireb¨¦ sempre els seus representants, en m¨²sica mal¨¨fica. Entenc que la RAE no s¡¯hi pugui ficar, per¨° jo de vost¨¨s, acad¨¨mics, acad¨¨miques, m¡¯ho pensaria.

I ara ens arriba des de la douce France l¡¯¨ªnclit Manuel Valls, que es refugia dels seus fracassos pol¨ªtics m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus a la Barcelona que vol governar. Avalat per Cs, de moment l¡¯home diu que va al seu aire. El sents a la tele i sembla equ¨¤nime, no fa servir el llenguatge despectiu. De moment prefereix el to de la grandeur mitterrandiana.

Col¡¤legues parisencs que el segueixen des de fa anys expliquen que Valls ¨¦s una barreja de messianisme verdagueri¨¤ (del poeta Verdaguer, de qui el seu pare, el pintor Xavier Valls, li va regalar una biografia quan era adolescent) i de sup¨¨rbia francesa. Un familiar seu molt proper ho confirma: l¡¯ex-primer ministre franc¨¨s i exministre de l¡¯Interior, socialista i que ara est¨¤ avalat per Ciutadans aqu¨ª, anava per capell¨¤. Va perdre la fe religiosa i es va aferrar a la fe pol¨ªtica: ¡°Per aix¨° ¨¦s competent, ¨¦s molt autoritari¡±, conclou el familiar.

No t¨¦ bon perdre, Valls. Les seves enrabiades quan perd s¨®n maj¨²scules, em continuen explicant. La seva ¨²ltima campanya desafortunada va generar una foto d¡¯impacte, dif¨ªcil de pair: com que els joves m¨¦s o menys socialistes el rebien amb crits i fins i tot pedres, Valls va rec¨®rrer als antidisturbis per protegir l¡¯entrada al seu ¨²ltim m¨ªting. No va ser una imatge tan forta com l¡¯arribada del president Mas en helic¨°pter al Parlament, per¨° gaireb¨¦.

Quan se li estovi la llengua, sabrem fins a quin punt ¨¦s despectiu.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF