¡°Saber-te precari a la vida ajuda a valorar el que tens¡±

Els Pets tenen el seu propi rellotge, ali¨¨ a la ind¨²stria de la m¨²sica, i els ha indicat que havien de passar tres anys entre l¡¯¨²ltim disc d¡¯estudi i el que tot just ara editen sota el t¨ªtol Som, produ?t per Joan Pons, El Petit de Cal Eril. En les seves tretze can?ons, els de Constant¨ª tornen a mirar amb una barreja de tendresa, melancolia i nost¨¤lgia el pas del temps, i als seus 55 anys ja no s¨®n el grup amateur de rock pag¨¨s que apostava per la festa. S¡¯han fet grans als escenaris, i Som ¨¦s un reflex en clau pop de les seves arrugues.

Pregunta. Un altre cop un disc melangi¨®s pautat pel pas del temps?

Llu¨ªs Gavald¨¤ (G). La melangia hi ¨¦s, ¨¦s un disc que no amaga l¡¯edat que tenen els seus compositors. No ¨¦s un disc que fa veure que els seus cantants porten una vida dissipada i volen menjar-se el m¨®n, ¨¦s un disc que reflecteix dos compositors que tenen 55 anys i ho expliquen.

P. Nom¨¦s veuen una manera de fer-se gran?

G. Cadasc¨² te la seva manera de fer-se gran, jo crec que l¡¯¨²nica digna ¨¦s fer-ho sense pretendre ser el que no ets. Hi ha gent que diu que ¨¦s un disc amarg, particularment els joves, per¨° jo crec que ¨¦s un disc que, constatades les bombes que van caient al teu costat a mida que et fas gran, tamb¨¦ reivindica els moments importants i les coses petites que donen import¨¤ncia a la vida. Saber-te precari a la vida t¡¯ajuda a valorar el que tens. Crec que ¨¦s un disc d¡¯uns paios als quals no els cal fer un disc, per¨° que encara tenen il¡¤lusi¨® i ganes de fer m¨²sica.

P. El disc parla del Llu¨ªs. Joan Reig, b¨¤sicament com a bateria, qu¨¨ en pensa?

Joan Reig (R). Jo soc m¨²sic, em vesteixo de rom¨¤ amb els Tarraco Surfers i m¡¯ho passo pipa, i toco la bateria en les can?ons del meu amic. Jo me les crec, el conec, s¨¦ de qu¨¨ parlen...

P. Sorpr¨¨n l¡¯angle emocional que ha escollit per parlar dels abusos infantils a Corvus.

R. ?s una can?¨® que tenia al calaix des de feia molts anys, no la podia treure, i un dia vaig decidir que ja era el moment, el tema havia sortit de la foscor social... I a m¨¦s, ara tinc un nen de set anys.

G. ?s una hist¨°ria que va marcar tota una generaci¨® del nostre poble. Hi ha persones a Constant¨ª que s¡¯hi sentiran reflectides.

L¡¯embolcall de la masculinitat no m¡¯ha atrapat mai; per aix¨° m¡¯agrada m¨¦s el pop que el rock¡± (Llu¨ªs Gavald¨¤)

P. A prop¨°sit de La vida ¨¦s molt avorrida sense el teu cos, quin paper juga el cos com a subjecte d¡¯amor en una persona de 55 anys que en fa 35 que est¨¤ amb la mateixa dona?

G. De vegades la rima t¨¦ molta import¨¤ncia en el sentit final de la lletra. Podia haver dit la vida ¨¦s molt avorrida sense el teu ¡°cony¡± o sense el teu ¡°m¨®n¡±, que tamb¨¦ rimaven, i s¨®n opcions que valorava, i ho vaig parlar molt amb la N¨²ria, la meva parella, perqu¨¨ ella em va dir que fer servir ¡°cos¡± era com cosificar l¡¯objecte de l¡¯amor. Per¨° crec que el cos no ¨¦s ¨²nicament un element sexual, ¨¦s una pres¨¨ncia, ¨¦s el continent de totes les coses que t¡¯agraden d¡¯una persona. Per aix¨° ho vaig deixar aix¨ª.

P. Per¨° al v¨ªdeo promocional hi surten dues dones i vost¨¨ pensava en l¡¯amor heterosexual en escriure la can?¨®. Correcci¨® pol¨ªtica?

G. No, ¨¦s que aix¨° no t¨¦ import¨¤ncia. L¡¯important ¨¦s com la gent fa seva la lletra. Al principi d¡¯Els Pets m¡¯emprenyava que la gent digu¨¦s: ¡°Aquesta can?¨® parla de mi¡±, perqu¨¨ jo no l¡¯havia escrit donant-li aquell sentit. Amb el temps he apr¨¨s que les can?ons parlen d¡¯all¨° que vol cadasc¨² que parlin. No tinc respostes sobre les meves can?ons, les respostes s¨®n de la gent. Si tu creus que Bon dia ¨¦s una can?¨® alegre, doncs molt b¨¦, jo la vaig escriure trista, per¨° no ¨¦s important.

P. La gent gran ¨¦s una tem¨¤tica recurrent en les seves lletres.

R. Crec que en el m¨®n rural es viu m¨¦s amb la gent gran. En els caf¨¨s conviuen m¨¦s generacions. Jo em vaig fer gran al caf¨¨ del poble, on anaven els meus pares, em vaig fer gran escoltant la gent gran al caf¨¨ i jugant amb ells. Ara la societat ¨¦s molt injusta amb ells.

G. La pe?a Som ¨¦s un retrat fidel dels meus pares ara mateix. Amb l¡¯excusa que imagino com ser¨¦ de gran, retrato les seves viv¨¨ncies, que tornen d¡¯hora a casa perqu¨¨ tenen fred, les fotos dels nens, les botigues de sempre que tanquen, els fills que no els truquen... Estem en un moment vital en qu¨¨ els nostres pares s¨®n a l¡¯oc¨¤s de la vida i comences a enyorar-los abans de perdre¡¯ls.

P. I on queda el punt festiu del grup?

G. Queda, per¨° no ¨¦s tan important, no ¨¦s imprescindible. Abans no pos¨¤vem m¨¦s de dues can?ons lentes en un disc: ara ja no tenim por que la gent s¡¯avorreixi. Creiem que les can?ons tenen un p¨°sit que fa que la gent les pugui entendre i gaudir-ne sense que siguin ballables. Ara la festa els toca a Els Catarres o Txarango.

P. Li han dit algun cop que t¨¦ un manifest vessant femen¨ª?

G. S¨ª, i em sento fant¨¤stic. Tot i no saber qu¨¨ significa exactament, tinc clar que no he estat mai una persona t¨ªpicament masculina. De fet, l¡¯embolcall de la masculinitat no m¡¯ha atrapat mai, he viscut entre dones, em trobo c¨°mode entre dones i s¨ª, m¡¯hi sento molt proper a elles. Dono voltes a les coses, soc patidor, sentit, sensible, complicat, melanc¨°lic... Si aix¨° ¨¦s ser femen¨ª, doncs ho soc. Potser per aix¨° m¡¯agrada m¨¦s el pop que el rock, el pop ¨¦s m¨¦s ampli de mires que no pas el rock.

P. Sembla que canti m¨¦s baixet que mai al disc.

G. ?s cosa de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), el productor. Jo cantava La vida ¨¦s molt avorrida i em va dir que no interpret¨¦s, no m¡¯ho havien dit mai, no entenia res... El cas ¨¦s que volia que cant¨¦s m¨¦s neutre, que cant¨¦s la can?¨® ¡°m¨¦s petita¡±, em va dir, i aix¨ª ho he fet a tot el disc. Quan treballes amb gent m¨¦s jove que tu aprens moltes coses. Joan Manuel Serrat o Miguel R¨ªos farien b¨¦ de col¡¤laborar amb productors m¨¦s joves que ells, com va fer Johnny Cash amb Rick Rubin: et fan evolucionar.

Lli?¨® de la can?¨® ¡®L¡¯ex¨¨rcit que vindr¨¤?¡¯ Un pa¨ªs sense poder real ni for?a t¨¦ unes cartes molt dolentes per aconseguir el que vol¡±

P. A L¡¯ex¨¨rcit que vindr¨¤ sembla que s¡¯apunten a la versi¨® del catal¨¤ amb el lliri a la m¨¤...

G. S¨ª, totalment. Per¨° la can?¨® parla m¨¦s del que no ha de ser que de com ser¨¤. Parla m¨¦s de l¡¯ex¨¨rcit que ens ha tocat.

P. ?s possible un altre ex¨¨rcit?

G. No, la idea ¨¦s que no existeixi, ¨¦s un manera de parlar. Una altra lli?¨® ¨¦s que un pa¨ªs sense poder real ni for?a t¨¦ cartes dolentes per aconseguir el que vol.

R. Tot el que ha passat donar¨¤ fruits, i no parlo necess¨¤riament de la independ¨¨ncia. Catalunya ha tibat tant les costures d¡¯Espanya que es pot produir un canvi que la benefici?.

P. Llu¨ªs Gavald¨¤ viu ara a Londres. Per qu¨¨?

G. Per higiene personal. B¨¤sicament. Crec que un artista t¨¦ l¡¯obligaci¨® d¡¯intentar renovar-se; com a persona hem de v¨¨ncer les rutines de la vida i els vicis i costums. Trencar amb les rutines ¨¦s una forma de tornar a comen?ar i recol¡¤locar-te. Soc una altra persona all¨¤, no tinc un personatge a sobre. Els anglesos respecten el teu espai personal i tenen formes molt elegants d¡¯ignorar-te, ets invisible. A m¨¦s, ets una persona per civilitzar, com la resta del m¨®n.

P. I ara que viu entre ells, com explica el Brexit?

G. Com un vot de c¨¤stig als partits tradicionals en una societat que, en el fons, no s¡¯ha sentit mai europea. Ha estat un vot antisistema que ha acabat capitalitzat l¡¯extrema dreta. Les democr¨¤cies actuals tenen una qualitat tan ¨ªnfima que la gent s¡¯aboca a qualsevol salvap¨¤tries.