La viol¨¨ncia, frontera entre la rebel¡¤li¨® i la sedici¨®

Bona part del debat jur¨ªdic al voltant de la causa contra els pol¨ªtics independentistes el centra l'encaix penal dels suposats delictes comesos durant el proc¨¦s. La Fiscalia considera que hi ha indicis de rebel¡¤li¨®, i aix¨ª ho ha reflectit en el seu escrit de conclusions provisionals ¡ªpot modificar-lo quan finalitzi la vista oral¡ª, una posici¨® que ha estat avalada, fins avui, per la instrucci¨® del Tribunal Suprem. L'Advocacia de l'Estat, per la seva banda, ha optat per atribuir als dirigents catalans el delicte de sedici¨®.

M¨¢s informaci¨®n

La Fiscalia demana 25 anys de pres¨® per Junqueras i l'Advocacia de l'Estat en sol¡¤licita la meitat

La Fiscalia acusa Trapero de rebel¡¤li¨® i demana 11 anys de pres¨®

Al marge de les penes de pres¨® previstes ¡ªque en tots dos casos s¨®n molt elevades¡ª, la principal difer¨¨ncia entre la rebel¡¤li¨® i la sedici¨® ¨¦s el component de la viol¨¨ncia. La rebel¡¤li¨® castiga els qui ¡°s'alcin violentament i p¨²blicament¡±. La sedici¨®, els qui s'alcin ¡°p¨²blicament i tumultu¨¤riament¡±. La viol¨¨ncia, doncs, ¨¦s l'element clau. El Codi Penal del 1995 va incloure en la rebel¡¤li¨® la paraula ¡°violentament¡±, que no existia en la redacci¨® anterior, del 1973. La interpretaci¨® de qu¨¨ ¨¦s viol¨¨ncia ¡ªel terme jur¨ªdic no coincideix necess¨¤riament amb l'¨²s que se'n fa al carrer¡ª i si ¨¦s aplicable al proc¨¦s independentista centra, per tant, la discussi¨®.

Hi ha una altra difer¨¨ncia significativa en el pla jur¨ªdic. La rebel¡¤li¨® est¨¤ enquadrada en els anomenats ¡°delictes contra la Constituci¨®¡±. El delicte est¨¤ recollit en l'article 472 i seg¨¹ents. Un dels punts assenyala expl¨ªcitament els qui intentin ¡ªsempre de manera violenta¡ª ¡°declarar la independ¨¨ncia d'una part del territori nacional¡±. El delicte de sedici¨®, en canvi, s'engloba en els anomenats ¡°delictes contra l'ordre p¨²blic¡±. ¡°S¨®n reus de sedici¨®¡±, desenvolupa l'article 545, ¡°els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel¡¤li¨®, s'alcin p¨²blicament i tumultu¨¤riament per impedir, per la for?a o fora de les vies legals, l'aplicaci¨® de les lleis¡± per part de l'Administraci¨® o dels jutges. T¨¦, doncs, un component actiu (el tumult), per¨° tamb¨¦ un de passiu, en el sentit que s'enfoca a ¡°impedir¡± que alguna cosa passi.

Sobre les penes, tamb¨¦ hi ha difer¨¨ncies notables. Per als promotors de la rebel¡¤li¨®, la pres¨® oscil¡¤la entre els 15 i els 25 anys. En el cas m¨¦s greu podria arribar fins als 30 anys, per¨° nom¨¦s si s'han ¡°causat estralls¡± en instal¡¤lacions de comunicacions o vies de tren o si s'ha exercit ¡°viol¨¨ncia greu¡± contra les persones. Tot aix¨° acompanyat de la pena d'inhabilitaci¨®. L'acusaci¨®, que inclou en qualsevol cas l'exercici de la viol¨¨ncia, t¨¦ el rebuig absolut dels independentistes, que defensen el component pac¨ªfic de totes les seves manifestacions.

A difer¨¨ncia de la rebel¡¤li¨®, la sedici¨® es castiga amb penes m¨¤ximes de 15 anys si els seus responsables s¨®n ¡°persones constitu?des en autoritat¡±. La forquilla per a aquests c¨¤rrecs p¨²blics oscil¡¤la, de fet, entre els 10 i els 15 anys de pres¨®, a m¨¦s de penes d'inhabilitaci¨®.