Sabonera de cavall i cardinal ¡®fake¡¯

¡°Donau-me pastissos d¡¯aquells de sabonera de cavall¡±, digu¨¦ una dona al forn/pastisseria de can Moranta de Sa Pobla. ?s una feta digna de Bu?uel o Almod¨®var que ara assignar¨ªem a Agn¨¨s Llobet, actriu, al seu delirant i bell paper de la s¨¨rie Amor de cans que ha produ?t IB3 sobre la novel¡¤la de Mariant¨°nia Oliver.

Aquella madona volia llengos, lleng¨¹es de merenga closes per dues llenques de pasta de full, un cl¨¤ssic illenc. La senyora, segurament, servava una recordan?a del dol? per¨° tenia poca costum en el seu consum, era un luxe al passat. Dol?, si fa el cas, pel sant, i pus.

En els temps austers, i tan rics en qualitat, l¡¯univers de les llepolies no habituals era limitat: eren comuns els palos de quema (crema), borratxos, cremadillos, doblegats¡­ I ensa?mades, coca bamba, gat¨®, bra? de gitano, perqu¨¨ peixos, coixins, quartos embetumats i tortades reials eren pels senyors i en dies de xeremies.

En qualsevol cas per les matances ¡ªgran festa/esdeveniment cl¨¤nic dels mallorquins juntament amb els funerals, encara¡ª, els pagesos poblers (gent de duros) encarregaven al mestre Xisco Moranta barques de pastissos, dotzenes d¡¯unitats que eren portades en taules, sobre el cap, amb una cap?ana: Palos i llengos, sobretot.

Pels menjars i, especialment, els pastissos i postres solen cercar-se noms i t¨ªtols a les met¨¤fores, espai en les imatges, refer¨¨ncies populars adesades a la imaginaci¨®, per fixar el t¨ªtol a la mem¨°ria popular. All¨° ¨¦s el que sembla emper¨° no sempre. El nom diu la cosa o la disfressa.

A la Mallorca recent, d¡¯entre segles, agaf¨¤ ordre de mite local el past¨ªs dit cardinal de Lloseta, donant per fet que ¨¦s un past¨ªs dol? exclusiu, nat a la localitat mallorquina. ?s un fake gastron¨°mic, m¨¦s aviat una apropiaci¨® indeguda. ?s cosa certa que el past¨ªs ¨¦s d¡¯origen i tradici¨® de Viena, on ¨¦s present als mostradors amb el seu nom i la sim¨¨trica presentaci¨® Kardinalaschinitte.

A can Pomar de Campos el dugueren a l¡¯illa, ensenyats per l¡¯Escrib¨¤ de Barcelona, i li diuen cardinal, sense llinatge. All¨¤ fan m¨²sics catalans entre d¡¯altres transposicions adients. I obren els cremadillos com ning¨². Un editor de Pollen?a, Graci¨¤ S¨¢nchez, fa volta i parada.

A la process¨® de receptes dolces ¡ªara que el doctor Antoni Contreras publica Cap¨ªtols dol?os de cuina mallorquina¡ª, hi ha una mostra allargada de cites confessionals ¡ªde rever¨¨ncia¡ª no beates ni sacr¨ªlegues: hi ha llesques del Papa, garrovetes del Papa (exmonges de Sineu) i pets de monja, de Palma.

A Felanitx, a cal Franc¨¨s, fan monges i s¨®n tal qual les religioses que obren a Fran?a; no debades la fam¨ªlia del pastisser Oliver migr¨¤ a Aviny¨° i retorn¨¤ amb la recepta, els dol?os de mantega, palmeres, i bona m¨¤ per a la cuina amb indrets esva?ts, Es Centro i la Pensi¨®n C¨¦sar (del futbolista golejador) i el bar Comercio de Palma, d¡¯en Fontanet.

El menjar dol? m¨¦s fi i beat de l¡¯illa deu ¨¦sser a son/sant Salvador, on baten i fornegen mel¨¦ soufl¨¨, des de fa quatre generacions de la mateixa fam¨ªlia Mateu al capdavant de les cuines de la fonda del santuari; i ¨¦s una versi¨® d¡¯omelette soufl¨¨, gran sabonera de blancs i vermells d¡¯ous i sucre de Fran?a.

M¨¦s abstractes s¨®n els barros de forn i senzills, els amargos de can Vica que venien del centre de l¡¯illa de la fam¨ªlia de can Polla, o els cocotins. La mem¨°ria m¨¦s refermada parla de les greixoneres dolces, les de brossat, els de nubes, sucre regalims de cremat, sobre la quema (crema) que feien plorar a don Tu, a Ca Na Mar?ala de cala Figuera.

La gastronomia p¨²blica comen?a a superar el s¨ªndrome de la rutina, els postres d¡¯hospital, o la derivada de l¡¯avorriment de les comunions, els pijamas: melicot¨® en alm¨ªvar, flam i nata a cops, els gelats locals o la carta industrial. El p¨²ding va ser un pas endavant i el gat¨® amb gelat d¡¯ametlla ( o a l¡¯inrev¨¦s), un detall local, d¡¯A¨ªto estima aut¨°ctona.

La taula ¨¦s l¡¯escenari de la vida i un ¨¤mbit pels relats globals. Els dol?os, postres, s¨®n l¡¯opci¨® finalista, un manifest clar de prefer¨¨ncia i delit del menjador o del qui munta el men¨² com una cerim¨°nia de subsist¨¨ncia i plaer. ?s un instant de confessionari, dels petits pecats o les intimitats de llepolies.