Nova Caled¨°nia rebutja separar-se de Fran?a

Nova Caled¨°nia seguir¨¤ pertanyent a Fran?a. Una majoria de votants al territori franc¨¨s del Pac¨ªfic sud va votar no en el refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia, segons els resultats definitius donats a con¨¨ixer aquest diumenge per l'Alt Comissariat, representant de Par¨ªs en l'arxip¨¨lag. El refer¨¨ndum, previst en la Constituci¨® francesa i al qual estaven citats a votar 174.000 habitants de l'illa, culmina un proc¨¦s de 30 anys, iniciat amb els anomenats acords de Matignon, que van posar fi a una situaci¨® de gaireb¨¦ guerra civil ea la zona.

El no va obtenir un 56,4% de vots i el s¨ª, un 43,6%. La participaci¨® va ser elevada, amb un 80,63%. En les presidencials del 2017, la participaci¨® va ser del 53%.

El resultat ¨¦s m¨¦s ajustat del que preveien els sondejos, la qual cosa dona esperances als independentistes de poder revertir la correlaci¨® de forces en una futura convocat¨°ria. Malgrat la vict¨°ria del no, existeix la possibilitat d'organitzar dos referends m¨¦s.

En una declaraci¨® solemne des del Palau d'Elisi, el president de la Rep¨²blica, Emmanuel Macron, va celebrar l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum com un ¨¨xit dels caledonians de tots dos costats, i de l'Estat franc¨¨s.

"Vull declarar primer el meu immens orgull en haver traspassat junts aquesta etapa hist¨°rica. Vull declarar tamb¨¦ l'orgull, per al cap de l'Estat, perqu¨¨ la majoria de caledonians han escollit Fran?a. Per a nosaltres ¨¦s una marca de confian?a en la Rep¨²blica francesa, en el seu futur i en els seus valors", va dir. A partir d'ara, va afegir, "no hi ha un altre cam¨ª que el di¨¤leg" per construir la Nova Caled¨°nia del futur.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha felicirtat el poble kanak i l'Estat franc¨¨s per haver celebrat el refer¨¨ndum. "Votar ¨¦s sempre la soluci¨® democr¨¤tica quan hi ha reivindicacions col¡¤lectives", ha escrit el president catal¨¤.

"Vol vost¨¨ que Nova Caled¨°nia accedeixi a la plena sobirania i es converteixi en independent?" Aquesta ¨¦s la pregunta a la qual havien de respondre els votants, kanaks o originaris de l'illa, o persones, inclosos francesos d'origen europeu, que hi portin vivint almennys des del 1994.

La pregunta sobrent¨¦n que Nova Caled¨°nia, inclosa en la llista de l'ONU de 17 territoris no aut¨°noms que han d'autodeterminar-se, ja gaudeix d'una sobirania parcial. El roc, com es coneixen aquestes illes situades a 16.500 quil¨°metres de la Fran?a metropolitana, ¨¦s el territori de la Rep¨²blica amb m¨¦s compet¨¨ncies ¡ªgaireb¨¦ totes, excepte les relacionades amb la seguretat i la just¨ªcia¡ª? i l'¨²nic amb institucions pr¨°pies amb capacitat per legislar.

Colonitzada el 1853, origin¨¤riament Fran?a va utilitzar Nova Caled¨°nia com a presidi per a delinq¨¹ents francesos. Successives onades d'europeus i tamb¨¦ immigrants procedents de la regi¨® del Pac¨ªfic van acabar de configurar els actuals equilibris ¨¨tnics, molt lligats a les opcions pol¨ªtiques. Avui viuen al roc al voltant d'un 39% de kanaks, un 27% d'europeus o caldotxes, un 8% de poblaci¨® procedent del territori de Wallis i Futuna, un 8% de mestissos i d'altres comunitats nacionals. Un dels esculls principals a l'hora de negociar el refer¨¨ndum va ser el cens, diferent de la resta de les eleccions perqu¨¨ havia d'incloure nom¨¦s les persones assentades des de feia temps a l'arxip¨¨lag.

Despr¨¦s de la colonitzaci¨®, la discriminaci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica dels aut¨°ctons va acabar alimentant un conflicte que en els anys vuitanta va provocar una explosi¨® violenta que va deixar vuitanta morts.

La signatura, el 1988, dels acords de Matignon entre el l¨ªder kanak Jean-Marie Tjibaou i el l¨ªder franc¨¨s Jacques Lafleur, afavorits pel llavors primer ministre Michel Rocard, van engegar el proc¨¦s que ha desembocat en el refer¨¨ndum. Els francesos van ratificar els acords de Matignon i el pla per a l'autodeterminaci¨® de Nova Caled¨°nia en un refer¨¨ndum en el qual s¨ª va guanyar amb un 80% de vots expressats. Tjibaou va ser assassinat un any despr¨¦s per un radical kanak, per¨° el proc¨¦s, encara que lent, no es va detenir.

El 1998, els acords de Numea, capital de Nova Caled¨°nia, van recon¨¨ixer la identitat kanak, van asseure les bases de la ciutadania neocaledoniana, van crear les institucions pr¨°pies i van fixar com a data m¨¤xima del refer¨¨ndum novembre del 2018. Tant Matignon com Numea van aconseguir mantenir la pau social, per¨° no la fi de les desigualtats ni la reivindicaci¨® sobiranista.

El potencial econ¨°mic Nova Caled¨°nia est¨¤ fora de dubte. Posseeix una quarta part de les reserves mundials de n¨ªquel, el seu principal sector econ¨°mic despr¨¦s del funcionariat, i un nivell de vida superior al dels territoris francesos d'ultramar, segons dades citades per Le Monde. Rep cada any uns 1.400 milions d'euros de transfer¨¨ncies de l'Estat franc¨¨s.

Amb la independ¨¨ncia hauria pogut perdre'ls, encara que un ampli sector independentista advocava per mantenir algun tipus d'associaci¨® amb Fran?a en cas de vict¨°ria del no. Possiblement aquest territori de les ant¨ªpodes tingui tamb¨¦, per a Par¨ªs, un valor geopol¨ªtic, una prova de la irradiaci¨® global de la Rep¨²blica francesa, on es pot dir, sense caure en l'anacronisme, que mai es posa el sol. Nova Caled¨°nia no forma part t¨¨cnicament de la Uni¨® Europea, sin¨® que n'est¨¤ associada; els seus ciutadans, en ser francesos, s¨ª s¨®n ciutadans de la UE.

L'exdiputat Ren¨¦ Dosi¨¨re, que a l'Assemblea Nacional francesa va tractar durant anys els assumptes caledonians, va assenyalar, en vespres del vot, el risc que el refer¨¨ndum trenqu¨¦s l'actual cooperaci¨® d'ambdues parts en les institucions locals. "El refer¨¨ndum ¨¦s s¨ª o no, cal triar, ¨¦s brutal", va dir en una entrevista telef¨°nica. "I aquesta brutalitat es traduir¨¤ en el resultat i cal evitar que faci ressorgir oposicions".

Macron es va mantenir neutre durant la campanya. El primer ministre, ?douard Philippe, estar¨¤ a Numea aquest dilluns per avaluar els resultats i els passos seg¨¹ents.