La Caixa beca investigacions sobre la met¨¤stasi i les alternatives al graf¨¨

Si imaginem l'expansi¨® tumoral com un tren, la investigadora Anna Labernardie tracta de trobar-ne la locomotora. Mentrestant, Gonzalo Abell¨¢n tamb¨¦ est¨¤ immers en una altra recerca, la de materials amb propietats ¡°espectaculars¡± que puguin representar una alternativa o complement al graf¨¨. Son dos dels investigadors que han aconseguit una de les 30 beques postdoctorals de la Fundaci¨® banc¨¤ria La Caixa, que durant tres anys finan?aran els seus projectes d'investigaci¨®.

Al tren tumoral que Labernardie utilitza per visualitzar la met¨¤stasi, hi ha una s¨¨rie de c¨¨l¡¤lules que s¨®n m¨¦s capaces d'"emigrar" del tumor i ho fan col¡¤lectivament perqu¨¨ els ajuda a la seva superviv¨¨ncia. ¡°A un tumor hi ha diferents tipus de c¨¨l¡¤lules tumorals, i el nostre objectiu ¨¦s identificar aquestes primeres c¨¨l¡¤lules que surten del tumor i descobrir com funcionen juntes, per intentar combatre la propagaci¨® preco? dels tumors¡±, explica Labernardie.

A aquesta locomotora s'hi aniran acoblant durant el proc¨¦s de met¨¤stasi altres c¨¨l¡¤lules com si de vagons es tract¨¦s. A m¨¦s d'identificar el primer grup de c¨¨l¡¤lules, Labernardie tamb¨¦ intenta descobrir com s'hi ajunta la resta. ¡°No ¨¦s nom¨¦s una comunicaci¨® qu¨ªmica, hi ha un veritable contacte f¨ªsic que fa que la c¨¨l¡¤lula respongui¡± comenta Labernardie, que realitzar¨¤ la seva investigaci¨® a Barcelona a l'Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC).

A Gonzalo Abell¨¢n la beca li ha perm¨¨s retornar a Espanya des d'Alemanya, on encara mant¨¦ un equip d'investigaci¨®. Amb un grup de quatre persones de l'Institut de Ci¨¨ncia Molecular de Val¨¨ncia, aquest qu¨ªmic est¨¤ centrat en la recerca de materials que puguin complementar o fins i tot millorar el graf¨¨. En concret, Abell¨¢n busca entre el grup dels nict¨°gens (nitrogen, f¨°sfor, ars¨¨nic, antimoni i bismut), que posseeixen formes de cristal¡¤litzar com el graf¨¨.

¡°La qu¨ªmica d'aquests materials est¨¤ per escriure. Es coneixia que existien aquestes estructures per¨° ning¨² s'havia plantejat a?llar-les fins que els cient¨ªfics no obrim els ulls amb el descobriment del graf¨¨¡±, comenta Abell¨¢n. Aquests materials s¨®n ¡°molt prometedors¡± perqu¨¨ encara que no s¨®n tan bons conductors com el graf¨¨, tenen altres propietats com la reactivitat qu¨ªmica de les quals manca el graf¨¨.

¡°Si agafo una l¨¤mina de graf¨¨ i una de f¨°sfor negre i les poso juntes s'autoensamblaran i tindr¨¤s un material amb les propietats d'ambdues l¨¤mines. Podr¨ªem crear un material que condueixi molt b¨¦ l'electricitat i que sigui capa? de fer cat¨¤lisi¡±, afegeix Abell¨¢n. Per a aquest investigador les principals aplicacions d'aquests materials estaran en l'electr¨°nica, en dispositius ¨°ptics, en l'emmagatzematge d'energia amb nous tipus de bateries i en la cat¨¤lisi, proc¨¦s molt utilitzat en la ind¨²stria farmac¨¨utica.

Les beques han estat lliurades aquest dilluns en un acte celebrat a Barcelona que ha comptat amb la pres¨¨ncia del president de la Fundaci¨® Banc¨¤ria "la Caixa", Isidre Fain¨¦; el director general, Jaume Gir¨®; el membre del Patronat i exministre d'Educaci¨® Javier Solana i el ministre de Ci¨¨ncia i Tecnologia de Portugal, Manuel Heitor. A l'acte, Solana va declarar que a Espanya existeix un seri¨®s problema en la investigaci¨®. ¡°Tant en investigaci¨® p¨²blica com a la privada estem per sota de la mitjana europea¡±, va declarar.

Les ajudes atorgades suposen una inversi¨® de 25 milions d'euros repartits en 75 projectes d'investigaci¨®, emmarcats en tres l¨ªnies d'actuaci¨®: beques postdoctorales per fomentar el talent d'excel¡¤l¨¨ncia, projectes d'investigaci¨® biom¨¨dica i salut, i iniciatives de translaci¨® dels resultats a la societat a trav¨¦s de la creaci¨® d'empreses.