Cristina Morales guanya l¡¯Herralde amb una novel¡¤la de combat

L¡¯escriptura i la tem¨¤tica de Cristina Morales ¨¦s de les m¨¦s punyents de la jove narrativa espanyola actual. Tenim, per exemple, els assemblearis indignats de la seva primera novel¡¤la, Los combatientes, o la colpidora desimboltura que va posar en boca de la mateixa Santa Teresa de Jes¨²s, Malas palabras, per no parlar de Terroristas modernos, cr¨°nica de l¡¯aixecament frustrat contra Ferran VII el 1816 i on estan camuflats els problemes de l¡¯Espanya pol¨ªtica d'avui. Aquest to de den¨²ncia i de combat de les bogeries de principis del segle XXI el destil¡¤la tamb¨¦ Lectura f¨¢cil, on la diversa discapacitat intel¡¤lectual de quatre cosines que viuen en un pis tutelat a Barcelona no els impedeix d¡¯abordar i reflectir els desnonaments, el masclisme, la sexualitat o la precarietat moral i econ¨°mica. Amb aquest t¨ªtol Morales ha obtingut aquest dilluns el 36¨¨ Premi Herralde de novel¡¤la i els 18.000 euros amb qu¨¨ el dota l¡¯editorial Anagrama. M¨¦s intimista i amb el desarrelament com a sentiment subterrani dominant ¨¦s la ra¨® de ser d¡¯El sistema del tacto, on una jove ¨¦s enviada per la seva fam¨ªlia a acomiadar un parent que agonitza a 1.500 quil¨°metres de casa seva, obra amb la qual la xilena Alejandra Costamagna ha quedat finalista.

Un fanzine que denuncia el masclisme, les actes d¡¯un jutjat amb les quals es pret¨¦n incapacitar i esterilitzar una de les cosines o la novel¡¤la autobiogr¨¤fica d¡¯una altra d¡¯elles s¨®n alguns dels recursos formals, dels quals ja ha donat notables mostres en altres obres, amb qu¨¨ Morales (Granada, 1985) basteix la hist¨°ria de quatre joves establertes a la Barcelona actual, a les quals la seva suposada incapacitaci¨® sembla que fa encara m¨¦s l¨²cides. El desig entre dones, la situaci¨® de l¡¯habitatge que reflecteixen els okupes o la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca i l¡¯activitat dels ateneus llibertaris s¨®n els ariets amb els quals Morales reitera la seva capacitat de provocaci¨®, ja elogiada des dels seus inicis amb Los combatientes, premi Injuve 2012, que iniciava la senda d¡¯unes novel¡¤les combatives, amb un punt de pamflet per la seva habitual gran c¨¤rrega de den¨²ncia i per la seva duresa, tant de forma com de fons. Notable contista, Morales ha obtingut diverses beques, com la de la Fundaci¨® Han Nefkens (2015) o, m¨¦s recentment, la beca d¡¯escriptura Montserrat Roig (2017). Ara ¨¦s artista resident a la f¨¤brica de creaci¨® La Caldera de Barcelona, com a membre de la companyia de dansa contempor¨¤nia Iniciativa Sexual Femenina.

¡°Morales impugna un c¨¤non de normalitat econ¨°mic, social, pol¨ªtic, moral i educatiu i ho fa amb una motoserra estil¨ªstica, que, al seu torn, impugna el c¨¤non de normalitat liter¨¤ria¡±, defineix l¡¯escriptora Marta Sanz, membre del jurat, juntament amb Gonzalo Pont¨®n Gij¨®n, Rafa Arias, Juan Pablo Villalobos i l¡¯editora Silvia Ses¨¦.

Mentre els personatges de Morales planten cara al present, l¡¯Ania, la protagonista d¡¯El sistema del tacto, de la finalista Costamagna, sembla precisament que en fuig. L¡¯excusa formal l¡¯hi plantejar¨¤ l¡¯enc¨¤rrec del seu pare, que li demana que viatgi, en representaci¨® de la fam¨ªlia, a acomiadar un oncle seu, establert a 1.500 quil¨°metres d¡¯ells, greument malalt. Costamagna (Santiago de Xile, 1970), una veu ja treballada en revistes com Gatopardo, Letras Libres i El Paseante, i amb premis com l¡¯Anna Seghers o el Gabriela Mistral (aquest per En voz baja), converteix el viatge de la jove en un recorregut cap a la seva mem¨°ria i la dels seus. En una demostraci¨® de pot¨¨ncia narrativa, l¡¯autora fa que les reflexions de la protagonista vinguin catalitzades tamb¨¦ per fragments d¡¯entrades d¡¯una vella enciclop¨¨dia, fotografies o cartes.