Les visites a Oriol Junqueras

Oriol Junqueras ja apareix com a gran visir en les agendes del poder econ¨°mic a Catalunya, per no parlar d¡¯un Govern d¡¯Espanya en minoria i sense Pressupostos Generals. Seria ara l¡¯home imprescindible. En despatxos del Govern de Rajoy, farts de la pertorbaci¨® pol¨ªtica de Puigdemont, Junqueras tamb¨¦ va ser considerat el gran mediador que frenaria el proc¨¦s. Era l¡¯home amb qui s¡¯havia de negociar, amb qui es podia tornar a fer servir el tel¨¨fon vermell entre la Moncloa i la Generalitat. I aix¨ª es va arribar a una situaci¨® en qu¨¨, proclamada fuga?ment la independ¨¨ncia de Catalunya, ERC va actuar com li dicten els seus gens, no va contenir els tuits del diputat Gabriel Rufi¨¢n ni va contenir les ll¨¤grimes de Marta Rovira. Amb por de passar a la hist¨°ria del nacionalisme com un tra?dor, Puigdemont no va convocar eleccions anticipades. S¡¯arribaria al 27-O i a l¡¯aplicaci¨® soft de l¡¯article 155.

Qui semblava ser el componedor, va actuar com una baula m¨¦s en la hist¨°ria d¡¯un partit com ERC, nascut de la improvisaci¨®, vitaminat per la demag¨°gia, turbulent en la Guerra Civil i ressuscitat en la Transici¨® perqu¨¨ el poder econ¨°mic catal¨¤ va voler frenar els avan?os del PSUC eurocomunista. Despr¨¦s va ser pe¨® de Pujol. En la seva biografia de Largo Caballero, Juan Francisco Fuentes recorda com, en una de les crisis de govern del 1933, Aza?a proposa ampliar el gabinet. La possibilitat que don¨¦s entrada a Esquerra Republicana va fer que Indalecio Prieto amenac¨¦s de disparar-se un tret. Per¨°, b¨¦, al final Companys va ser ministre de Marina. En plena Guerra Civil, durant la seva estada a Barcelona, Aza?a va poder constatar la greu deslleialtat d¡¯ERC i la seva incapacitat davant dels embats a l¡¯Estat de dret. Ara la mem¨°ria d¡¯Indalecio Prieto no es veu present a la Moncloa. Com va passar en part a la Moncloa de Rajoy, la gran pol¨ªtica no es pot fer si es desconsidera el sentit hist¨°ric, l¡¯experi¨¨ncia davant del tiral¨ªnies.

Segurament els qui demanen hora per visitar Junqueras a la pres¨® s¨®n els mateixos que van fer cua a la Moncloa per pregar-li a Rajoy que deman¨¦s el rescat en els moments m¨¦s catastr¨°fics de la crisi del 2008. Ara el besamans es fa a la pres¨® de Lledoners. Es prega a Junqueras que deixi la via de la unilateralitat i es dediqui a gaudir del poder que li prometen les enquestes. Per recelar-ne no caldria remuntar-se a la mem¨°ria de les irresponsabilitats d¡¯ERC als anys trenta. N¡¯hi ha prou amb recordar les seves aportacions als tripartits presidits per Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla. Tot culmina amb l¡¯entrevista de Carod-Rovira amb ETA. I tot amanit per la pol¨ªtica d¡¯exclusi¨® cultural, la tesi monoling¨¹e i el desconeixement del teixit productiu de Catalunya, encara que el m¨¦s persistent hagi estat sempre una deslleialtat institucional que ara t¨¦ enredats la Fiscalia i l¡¯Advocacia de l¡¯Estat, mentre que els seguidors del Junqueras empresonat van amb torxes a Lledoners.

Els poders econ¨°mics hi van per temptejar-lo com a nou delegat, com a nou home fort de Catalunya, de la mateixa manera que es van lliurar a Artur Mas. Les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯error s¨®n previsibles. Mentre ERC i el PDeCAT pugnen pel vot pujolista, Puigdemont maquina la seva Crida, una entel¨¨quia que acabar¨¤ dividint m¨¦s l¡¯independentisme. A quina pres¨® caldr¨¤ peregrinar perqu¨¨ la vida institucional i econ¨°mica es canalitzi de manera raonable? Per descomptat, la culpa ser¨¤ d¡¯una Espanya encara franquista i d¡¯una just¨ªcia capa? de qualsevol inf¨¤mia. Per¨° el ciutad¨¤, perplex, tamb¨¦ es pot preguntar com pot un govern confiar en un partit que al Congr¨¦s dels Diputats viu d¡¯insultar, com fa Rufi¨¢n, a tot component del sistema representatiu. En realitat, el secessionisme ha aconseguit conv¨¨ncer els seus seguidors que un es pot saltar els sem¨¤fors en vermell perqu¨¨ l¡¯Estat ha col¡¤locat els sem¨¤fors en un punt que no els fa el pes.

Mentrestant, Junqueras segueix amb les seves visites, representa el paper de l¡¯home que vol di¨¤leg i estabilitat per¨° la just¨ªcia el t¨¦ incapacitat. Com se sol dir, jo ministre encara que sigui de Marina. Companys ho va ser. Per qu¨¨ no fer ministre el diputat Rufi¨¢n i filar encara m¨¦s prim? Potser ho aconsegueix abans que Pablo Iglesias. Indalecio Prieto va dir que, en general, el governant ¨Camb poques excepcions¨C ¨¦s un home feble, lliurat a l¡¯onatge de les passions populars, i moltes vegades sense fortalesa per empunyar el tim¨®. Aix¨° seria empunyar el tim¨® a mitges amb ERC.