El Suprem decideix que el client pagui l¡¯impost de les hipoteques despr¨¦s d¡¯un dur debat i per 15 vots a 13

El Tribunal Suprem ha fet marxa enrere i ha establert que l'impost de les hipoteques l'ha de pagar el client. La decisi¨® l'ha pres el ple de la sala contenciosa administrativa despr¨¦s de 15 hores de debat i per nom¨¦s dos vots de difer¨¨ncia: 15 magistrats a favor que pagui el banc i 13 que es mantingui el criteri fixat el 16 d'octubre i que canviava la jurisprud¨¨ncia que ha seguit durant anys l'alt tribunal. Aquest canvi brusc de direcci¨® ha estat un dels principals arguments esgrimits pel sector, que ha aconseguit imposar el seu criteri.

Les dues setmanes de caos jur¨ªdic a compte de determinar a qui correspon pagar l'impost d¡¯actes jur¨ªdics documentats ha deixat totalment dividit el ple de la sala contenciosa administrativa. 28 magistrats s'han reunit durant 15 hores (dividits en quatre sessions de mat¨ª i tarda) per decidir si mantenien el criteri fixat el 16 d'octubre per una sent¨¨ncia que va establir que el subjecte passiu d'aquest tribut (qui l¡¯ha de pagar) ¨¦s el banc, en contra de la jurisprud¨¨ncia consolidada durant m¨¦s de dues d¨¨cades pel Tribunal Suprem. La fractura entre els defensors d'una i altra posici¨® es va evidenciar tot just comen?ar la deliberaci¨® i es va confirmar amb el resultat final: 15 vots a favor de revocar la nova jurisprud¨¨ncia respecte a 13 partidaris de mantenir-la. Les sent¨¨ncies, amb els arguments dels magistrats (revisaven tres casos, per la qual cosa hi haur¨¤ tres resolucions), es coneixeran en els propers dies.

Els magistrats s'han tornat a reunir, doncs, aquest dimarts en doble sessi¨®. Al mat¨ª van prendre la paraula 14 membres del ple, i les seves intervencions van evidenciar la ruptura existent a la sala. No hi havia una majoria clara cap a una posici¨®, encara que la balan?a a aquesta hora semblava inclinar-se cap als partidaris de mantenir la jurisprud¨¨ncia establerta fa dues setmanes, que imputa el pagament de l'impost al banc. Els arguments d'aquest sector, encap?alats pels cinc magistrats que van subscriure el canvi de criteri de la sent¨¨ncia del 16 d'octubre, van incidir que l'¨²nic interessat que s'inscrigui un pr¨¦stec amb escriptura p¨²blica ¨¦s el banc, perqu¨¨ nom¨¦s amb aquesta inscripci¨® podr¨¤ despr¨¦s executar la hipoteca si, per exemple, hi ha impagaments. Segons aquests magistrats, l'escriptura p¨²blica ¨¦s un privilegi que s'atorga a qui presta els diners en una hipoteca i per aix¨° n'ha de pagar els costos.

Bona part dels magistrats defensava, no obstant aix¨°, que calia tornar a la jurisprud¨¨ncia que estava consolidada al Suprem des de fa m¨¦s de 30 anys i que establia que havia de pagar el client que signa la hipoteca. Per a aquest sector, no hi havia cap ra¨® jur¨ªdica que justifiqu¨¦s el canvi de criteri ni la nul¡¤litat de l'article 68 del reglament que regula l'impost d'actes jur¨ªdics documentats i que fixava expressament que el subjecte passiu (qui l¡¯ha de pagar) ¨¦s el consumidor.

Entre els defensors d'aquest criteri hi havia dos dels set magistrats de la secci¨® segona, l'experta en tributs i autora de la sent¨¨ncia que va establir la nova jurisprud¨¨ncia. Un d'ells, Dimitry Berberoff, ja va participar en aquesta resoluci¨® i va signar un vot discrepant amb l'opini¨® majorit¨¤ria. L'altre, el magistrat Rafael Toledano, no va formar part del tribunal que va revisar aquest recurs i en el ple ha retret als seus companys la modificaci¨® de la doctrina que havia mantingut fins ara el tribunal. Quan els magistrats van parar per dinar, nom¨¦s quedaven per intervenir cinc: el president, Luis D¨ªez-Picazo, i els quatre membres m¨¦s antics de la sala. Les posicions estaven tan ajustades que els seus pronunciaments podien inclinar la decisi¨® en un o altre sentit. I aix¨° ha estat el que ha acabat passant. 15 vots a favor de canviar el criteri davant de 13 a favor de mantenir-lo. Una votaci¨® ajustada que mostra les discrep¨¤ncies existents dins de la sala i que, per primera vegada, canvia una jurisprud¨¨ncia de l'alt tribunal dues setmanes despr¨¦s que s'hagu¨¦s establert.