Poli ret¨°ric, poli pragm¨¤tic

A aquest Parlament del 2018 no li queda gaireb¨¦ res del que va ser fa menys de deu anys, quan campava el tripartit. La renovaci¨® del personal ha estat m¨¦s r¨¤pida que la del c¨¤sting de Joc de trons ¨Ci no nom¨¦s, encara que tamb¨¦, per l'acci¨® del productor executiu suprem Llarena¨C. Hi ha diputats actuals que, d'aquella ¨¨poca, recorden m¨¦s Pikachu que no pas Carod-Rovira (si no sabeu qui ¨¦s Pikachu, potser ¨¦s que ¨¦reu diputats amb Carod-Rovira).

Curiosament, una de les excepcions no ¨¦s un parlamentari, tot i que diria que treballa m¨¦s que molts d'ells. Joan Ridao, lletrat major, exdirigent de l'Esquerra dels anys del tripartit i un home que sembla tenir tota l'Administraci¨® al cap (el seu ¨²ltim llibre ¨¦s un curs de dret p¨²blic de Catalunya, sense il¡¤lustracions). Ridao, ara com ara, ¨¦s tot ell com un consell d'ancians (que no s'ho prengui malament, no ho dic per l'edat) que guarda el saber parlamentari i les ess¨¨ncies d'un reglament que fa alguns anys que ¨¦s com un xiclet; per estirar-lo fins al l¨ªmit de la ruptura ¨Ctextualment¨C i per mastegat fins a perdre el gust. En aquesta sessi¨® parlament¨¤ria ¨Ccom en tantes vegades¨C Ridao s'ha hagut de moure com a part¨ªcula en accelerador per justificar una aparent contradicci¨®: que, en la compareixen?a extraordin¨¤ria del president Quim Torra, qui repliqu¨¦s a l'oposici¨® no fos ell, sin¨® el vicepresident Pere Aragon¨¨s.

En fi, m¨¦s enll¨¤ de les queixes formals de l'oposici¨® per l'alineaci¨® indeguda d'Aragon¨¨s, el moll de l'assumpte ¨¦s que el Govern ha decidit que havia de defensar els seus postulats a quatre mans. Per cert, quins postulats? Perqu¨¨ mentre Torra ha anunciat que ¡°ells¡± ¨Cel Govern? Junts per Catalunya? la Crida? ell i alguns poetes dels anys trenta?¨C ni entrarien a negociar els pressupostos de Pedro S¨¢nchez, Pere Aragon¨¨s ha evitat tot comprom¨ªs expl¨ªcit. S'ha limitat a comentar que hi havia assumptes que podien avan?ar sense necessitat de pressupostos aprovats. Aragon¨¨s ¨¦s el responsable econ¨°mic i l'home d'Oriol Junqueras al Govern. Les seves r¨¨pliques han anat al detall, a la concreci¨®; on Torra t¨¦ un incunable del segle XIII, ell hi t¨¦ una llista de la compra. S'han repartit els papers: poli ret¨°ric, poli pragm¨¤tic. I aix¨ª poden tirar-se els plats pel cap portes endins mentre mantenen en p¨²blic una aparent harmonia basada en dues agendes paral¡¤leles. ?s a dir, com Joan Carles i Sofia en els bons temps de la campechan¨ªa (demano perd¨® al cosmos republic¨¤ pel s¨ªmil). D'aix¨° parlaven, suposo, quan van dir que ¡°es conjuraven¡± per aguantar la legislatura fins que acab¨¦s el judici del proc¨¦s. Per¨° hi haur¨¤ un dia que hauran de prendre alguna decisi¨®, tot i que Torra intenti driblar qualsevol intent de prendre-la (quan Carles Riera, de la CUP, li ha demanat iniciatives tangibles per fer real la independ¨¨ncia, el president li ha contestat amb el Consell per la Rep¨²blica, el F¨°rum C¨ªvic i la import¨¤ncia ¡°del discurs¡±; tangibilitat amb totes les forces). Hauran de decidir no nom¨¦s qu¨¨ fan amb els comptes d'Espanya, sin¨® qu¨¨ passa amb els de la Generalitat. Que, en realitat, s¨®n dues pantalles del mateix videojoc que s'han de resoldre alhora, com una partida cooperativa en la qual tots guanyen o perden. Ja s'encarreguen de recordar-ho els comuns, que se senten, per fi, necessaris per sumar a un costat i a l'altre. Per¨° el poli ret¨°ric i el poli pragm¨¤tic no es posen d'acord en quant els conv¨¦ que duri la partida.