Ackerley i ¡®Tulip¡¯

J. R. Ackerley (1896-1967) deia que els anglesos, incapa?os d¡¯estimar-se els uns als altres, s¡¯inclinaven de forma natural cap als gossos. Tamb¨¦ deia que no tenia imaginaci¨® quan se li preguntava per qu¨¨ no havia tornat a publicar res m¨¦s d¡¯en?¨¤ que, l¡¯any 1932, va rebre els elogis un¨¤nimes per un llibre de viatges, Vacances hind¨²s: deia que no li havia passat cap altra experi¨¨ncia digna de ser escrita. Ackerley, per¨°, va comprar un pastor alemany ¡ªuna femella¡ª i, sense adonar-se¡¯n, durant els setze anys que van conviure, va organitzar la seva vida al voltant del gos, al mateix temps que coneixia el que va qualificar com ¡°l¡¯amistat m¨¦s llarga, estreta i important de la meva vida¡±, ¡°l¡¯amic ideal¡± que havia buscat infructuosament al llarg dels anys: Ackerley era homosexual i, a Anglaterra, fins el 1967, l¡¯homosexualitat era castigada amb cadena perp¨¨tua. La gossa es deia Quennie, li va donar estabilitat emocional i, el dia que va morir, Ackerley diu que va viure el dia m¨¦s trist de la seva vida. Va explicar el seu idil¡¤li a La meva gossa Tulip, un llibre que, segons Sergio Pitol, t¨¦ ¡°algo de deslumbramiento, de r¨¦quiem y de memoria autobiogr¨¢fica¡± ¡ª¡°debe haber pocos libros tan hermosos sobre la relaci¨®n de un hombre con un perro¡±, afirma C¨¦sar Aira¡ª, i que l¡¯articulista Miquel Berga recomana als amics que els cal un determinat consol.

Com si segu¨ªs la petja de Ferran Soldevila, que l¡¯any 1938 va publicar Hores angleses ¡ªel dietari de l¡¯estada de l¡¯autor a la Universitat de Liverpool entre el 1926 i 1928, un tribut d¡¯admiraci¨® ser¨¨ i equilibrat de l¡¯alt nivell de ¡°civilitzaci¨®¡± de la Gran Bretanya¡ª, Berga acaba de publicar Un aire angl¨¨s (Llibres del Periscopi), una selecci¨® dels articles que publica des de l¡¯any 1992 al diari El Punt (ara El Punt-Avui) i que setmanalment es revelen com un exercici exemplar d¡¯anglof¨ªlia: com si detest¨¦s les ostentacions estil¨ªstiques, l¡¯erudici¨® pomposa i la foscor disfressada de saviesa ¡ªper¨° no l¡¯eleg¨¤ncia i el bon gust¡ª, Berga medita amb enginy i lleugeresa sobre q¨¹estions aparentment puerils ¡ªsobre el color i el perfum dels llimoners, per exemple, o la valentia dels pardals¡ª per enlairar-se tot seguit, amb frescor i sensatesa, cap als grans temes de sempre, la llibertat, la bellesa, la soledat o la mort. I ho sol fer amb la companyia de Shakespeare i Dickens, Wilde i Chesterton, Joyce i Orwell, per¨° Berga no oblida de convocar en els seus textos les lli?ons d¡¯altres cl¨¤ssics menys llampants ¡ªThomas Hardy, Evelyn Waugh o E. M. Forster¡ª, o de cl¨¤ssics que incl¨²s dins de la tradici¨® anglesa s¨®n considerats com a menors o exc¨¨ntrics, com ¨¦s el cas del gran J. R. Ackerley, protagonista d¡¯una de les peces m¨¦s esplendoroses d¡¯Un aire angl¨¨s, Gossos, a partir del sensacional La meva gossa Tulip.