Densitat i fulgor

Hi ha obres que, en rigor, no pertanyen a cap g¨¨nere literari prec¨ªs perqu¨¨ la naturalesa de la seva composici¨® ¨¦s ambigua: escrites en prosa, no ¨¦s dif¨ªcil advertir-hi la pres¨¨ncia de per¨ªodes verbals que poden llegir-se com si fossin versos; al mateix temps, per¨°, tamb¨¦ s¨®n massa narratives per poder ser considerades poemes en prosa, tot i que el tractament que es fa del llenguatge no permet avaluar-les nom¨¦s com un simple relat. Pot semblar un est¨¨ril problema de burocr¨¤cia liter¨¤ria, per¨° resoldre la q¨¹esti¨® no ¨¦s improductiu perqu¨¨ pot servir per il¡¤luminar una mica la profunda excentricitat d¡¯aquestes obres. A El arco y la lira, assaig on Octavio Paz intentava delimitar els ¨¤mbits de la paraula po¨¨tica, hi ha unes frases que ajuden a entendre l¡¯arrel radical d¡¯aquestes obres: ¡°Si reducimos la poes¨ªa a unas cuantas formas ¡ª¨¦picas, l¨ªricas, dram¨¢ticas¡ª, ?qu¨¦ haremos con las novelas, los poemas en prosa y esos libros extra?os que se llaman Aurelia, Los cantos de Maldoror o Nadja? Si aceptamos todas las excepciones y las formas intermedias ¡ªdecadentes, salvajes o prof¨¦ticas¡ª la clasificaci¨®n se convierte en un cat¨¢logo infinito. Todas las actividades verbales, para no abandonar el ¨¢mbito del lenguaje, son susceptibles de cambiar de signo y transformarse en poema: desde la interjecci¨®n hasta el discurso l¨®gico¡±. En la literatura castellana, obres d¡¯aquesta estirp serien Ocnos, de Luis Cernuda, els textos de Jos¨¦ ?ngel Valente, o El mono gram¨¢tico, del mateix Paz, memorable obra h¨ªbrida que ressona al llarg de Treure una mareded¨¦u a ballar, de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), el m¨¤xim art¨ªfex a la literatura catalana d¡¯aquesta manera d¡¯entendre l¡¯escriptura d¡¯en?¨¤ que, el 1989, va publicar Ludwig Jujol, assaig ¡ªo no, potser un poema o potser un relat¡ª on es connectava l¡¯arquitectura de Jujol amb la bogeria vision¨¤ria del rei Ludwig de Baviera.

Paz diu que, a El mono gram¨¢tico, va fer el cam¨ª que duia a Galta, una aldea en ru?nes de l¡¯?ndia, per escriure, o tra?ar, un text que fos un cam¨ª i que pogu¨¦s ser llegit, o recorregut, com a tal. Perejaume, a Treure una mareded¨¦u a ballar, surt del MNAC amb una marededeu del segle XIII a la motxilla per emprendre un viatge a peu, que dura onze dies, a trav¨¦s de la geografia catalana. I, com si caminar i escriure s¡¯assemblessin ¡ª¡°el text nom¨¦s pot durar el que dura el cam¨ª¡±¡ª, el lector transita per un text que ¨¦s la cr¨°nica d¡¯una experi¨¨ncia extravagant, una acci¨® art¨ªstica ¡ªuna performance¡ª, que ¨¦s un bosc inesgotable d¡¯analogies i met¨¤fores entre la naturalesa i l¡¯escriptura, que ¨¦s un correlat continu entre l¡¯art i el paisatge, i que ¨¦s, en fi, un viatge ¡ªi un di¨¤leg¡ª a les arrels m¨¦s pr¨°speres de la llengua catalana: arreu se sent la pros¨°dia de J. V. Foix, a vegades s¡¯imposa la n¨ªtida claredat de Mari¨¤ Manent ¡ªel que anomenava el ¡°zod¨ªac del paisatge¡±¡ª, i sempre, sempre ¡ªcom si Perejaume busqu¨¦s fondre-s¡¯hi¡ª, hi batega l¡¯¨¤nima o l¡¯esperit de Joan Maragall i Jacint Verdaguer. El Perejaume artista reflexiona, analitza i assaja interpretacions sobre els efectes pict¨°rics de les imatges rom¨¤niques de les marededeus ¡ª¡°L¡¯aparen?a sobrenatural dels miracles sol anar lligada a meravelles naturals¡±, escriu quan veu Montserrat al fons¡ª; per¨° el Perejaume pelegr¨ª i escriptor tamb¨¦ camina el text i narra el cam¨ª amb nervi i energia creadora, a la recerca d¡¯alguna mena de veritat terral, com si mai acab¨¦s res i tot an¨¦s mutant fins a l¡¯infinit que poden oferir les paraules i les frases o el m¨®n natural. Com si constru¨ªs jocs malabars amb les idees, el pensament, les imatges ¡ªrotundament visuals¡ª, Perejaume converteix el mitj¨¤ d¡¯expressi¨®, el ritme de la seva prosa, en una activitat de l¡¯esperit que obre la porta a un territori del coneixement al qual nom¨¦s es pot accedir, exclusivament, gr¨¤cies a l¡¯operaci¨® verbal que hi du a terme.

Treure una mareded¨¦u a ballar ¨¦s un llibre ins¨°lit on semblaria que l¡¯objectiu de Perejaume ¨¦s llegir el m¨®n per primer cop amb una mirada primig¨¨nia, singular i solit¨¤ria, com si el vei¨¦s realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogu¨¦s descriure i dir portant el llenguatge fins als l¨ªmits de la densitat i el fulgor, com si la revelaci¨® de l¡¯esperit descobert transcend¨ªs i fes explotar els recursos verbals.

Perejaume passeja tant una marededeu com un llenguatge on brollen recursos verbals