25 anys ¡®donant¡¯ l¡¯alternativa

Tot just hi havia tres sales de cinema a Barcelona amb cartelleres de pel¡¤l¨ªcules que fugien del circuit comercial, els Verdi, el Capsa i el Casablanca. Aquest va ser el panorama que va motivar la creaci¨® de La Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona el 1993 i ho va fer a la Casa del Mar. ¡°El va impulsar el Col¡¤legi de Directors de Cinema en un moment en qu¨¨ gaireb¨¦ no hi havia res i la visibilitat de directors i creadors de cinema alternatiu era pr¨¤cticament nul¡¤la¡±, apunta Cristina Riera, una de les directores del festival per qui la refer¨¨ncia del circuit independent que calia imitar en aquells moments era el nord-americ¨¤ de Sundance. Encara no hi ha prou les escoles t¨¨cniques de formaci¨® i la que ara ¨¦s un dels graners del sector, l¡¯Escola Superior de Cinema i Audiovisuals (ESCAC), es va engegar l¡¯any seg¨¹ent. Tampoc hi havia tanta oferta universit¨¤ria de Comunicaci¨® Audiovisual, un altre dels camins per arribar al sector. ¡°El panorama acad¨¨mic, el sector industrial, la forma de fer cinema¡­ Tot ha canviat molt. Ara ens sembla normal que documentals i curtmetratges estiguin als festivals per¨° fa 25 anys aix¨° no era aix¨ª. Potser per aix¨° la primera edici¨® va tenir tant ¨¨xit, i sens dubte aix¨° va ajudar a consolidar-la¡±, afegeix.

L¡¯any seg¨¹ent, 1994, el festival ja es va instal¡¤lar en un recentment inaugurat CCCB, la que ha estat casa seva durant un quart de segle. Tot i que aquest centre cultural continua sent l¡¯epicentre de La Alternativa, el festival s¡¯est¨¦n a la Filmoteca de Catalunya, els cinemes Zumzeig i l¡¯espai Nook. ¡°Crec que el millor dels 25 anys d¡¯exist¨¨ncia ¨¦s que mant¨¦ la coher¨¨ncia i continua amb l¡¯objectiu de buscar cineastes i creadors que necessiten ajuda per arribar a un circuit complicat¡±, comenta Riera. Per les diferents edicions de La Alternativa han passat, entre d¡¯altres, autors del cinema independent ja reconeguts, com Nicol¨¢s Pereda, L¨¢szl¨® Nemes o Elena L¨®pez Riera. La directora del Festival destaca, tamb¨¦, que alguns projectes que despr¨¦s van reeixir i que van transcendir del circuit independent, com Estiu 1993 o La Chana, van rebre assessorament de la trobada de professionals que es realitza al festival.

Per celebrar un aniversari especial, l¡¯edici¨® d¡¯aquest any ¡ªdes de dilluns fins diumenge¡ª arrenca al CCCB amb la projecci¨® de Entre dos aguas, l¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula d¡¯Isaki Lacuesta i Conxa d¡¯Or al festival de Sant Sebasti¨¤. I tamb¨¦ inclour¨¤ una secci¨®, 25 anys en 25 curts, de curtmetratges que han estat projectats en la hist¨°ria del festival. Fidel a l¡¯objectiu de ser un certamen divers, les pel¡¤l¨ªcules internacionals que aquest any entren en la secci¨® de competici¨®, 9 llargmetratges i 19 curts, toquen un ampli ventall de q¨¹estions, des de pol¨ªtiques, socials i sobre els vincles familiars. Amb una pres¨¨ncia m¨¦s acusada de les cintes d¡¯autors dels Estats Units i l¡¯Am¨¨rica Llatina, entre les quals destaca Am¨¦rica, d¡¯Erick Stoll, i Chase Whiteside, una hist¨°ria humana en la qual tres germans mal avinguts s¡¯han de fer c¨¤rrec de la seva ¨¤via, una dona amb car¨¤cter de 93 anys. La cinta ¨¦s un retrat de fam¨ªlia que trava les relacions dels joves adolescents amb una dona gran.

Trump i R¨²ssia

Un altre dels t¨ªtols remarcables ¨¦s Our new president, de Maxim Pozdorovkin, en la mateixa sintonia amb la realitat de les fake news. La pel¡¤l¨ªcula, sorprenent perqu¨¨ combina un relat colpidor en qu¨¨ no falta for?a humor, mostra la propaganda feta a R¨²ssia durant l¡¯elecci¨® de Donald Trump als Estats Units. A les sessions paral¡¤leles del festival, destaca Elles tallen, en homenatge a les dones muntadores al cinema en qu¨¨ participa Molly Malene Stensgaard, muntadora de les pel¡¤l¨ªcules de Lars von Trier. Dins de les sessions especials del festival, que conclou el 18, destaca el documental d¡¯Alba Sotorra, Comandante Arian. Un treball, el segon llargmetratge de Sotorra, que continua la traject¨°ria d¡¯una comandant d¡¯un batall¨® de dones en la guerra a S¨ªria contra l¡¯Estat Isl¨¤mic. Un documental que descriu la ferma determinaci¨® d¡¯un grup de dones, especialment de la comandant al capdavant, a prendre part directa en la lluita per erradicar el que ¨¦s tot un perill de manera especial per a les dones, el Daesh.