Carrie White torna de la tomba per protagonitzar un musical

En l'¨²ltima escena de la c¨¨lebre adaptaci¨® cinematogr¨¤fica de Carrie, la primera novel¡¤la de Stephen King, dirigida per Brian de Palma, l'amiga de la protagonista anava a posar flors a la seva tomba ¨Ca la l¨¤pida un desaprensiu hi havia guixat "Carrie White crema a l'infern"¨C?quan una m¨¤ (la de l'actriu Sissy Spacek, que interpretava la noia morta) sorgia inesperadament i li aferrava el bra?. Era l'inenarrable gran ensurt final de la que es considera una de les millors pel¡¤l¨ªcules de terror de la hist¨°ria.

Aquest efecte no apareix en la versi¨® en format de musical de l'obra de King que s'estrena avui dijous al Teatre Gaud¨ª de Barcelona, per¨°, segons recalca el director, s¨ª que hi ha tota la resta que ha fet que?Carrie?esdevingu¨¦s un cl¨¤ssic del g¨¨nere, incloent-hi la sang (tamb¨¦ menstrual), l'espantosa mare, la telecinesi de la noia i l'apocalipsi desfermat a Chamberlain, Maine.

Carrie, el musical, amb traducci¨® al catal¨¤ de Mar G¨®mez Dom¨¨nech, direcci¨® de Ferran Guiu i direcci¨® musical de Joan Comaposada, ¨¦s una adaptaci¨® de la versi¨® de la novel¡¤la estrenada originalment a Broadway el 1988, que es va tornar a versionar a l'Off Broadway el 2012. El llibret ¨¦s de Lawrence D. Cohen, la m¨²sica ¨¦s de Michael Gore (!) i les lletres les posa Dean Pitchford.

En el muntatge catal¨¤ intervenen 18 actors i 8 m¨²sics. En el personatge de Carrie White s'alternen Georgia Stewart i Raquel Jezequel i en el de la seva mare, Margaret White (Piper Laurie en el primer film i Julianne Moore en el segon), Muntsa Rius i Anna Valldeneu. El doble repartiment es justifica per la duresa f¨ªsica i vocal dels papers.

¡°La primera can?¨® ¨¦s a les dutxes, quan a la Carrie li ve la regla per primera vegada i les companyes en fan befa¡±

"Hem escollit fer Carrie perqu¨¨, malgrat ser una hist¨°ria que ja t¨¦ uns quants anys [la novel¡¤la ¨¦s del 1974 i la pel¡¤l¨ªcula de Brian de Palma, del 1976, tot i que el 2013 es va estrenar una altra versi¨®, amb Chlo¨¦ Grace Moretz com a protagonista], t¨¦ una vig¨¨ncia absoluta", assenyala Guiu, que recalca que la hist¨°ria que explica la novel¡¤la ¨¦s "molt humana" i "fa refer¨¨ncia a tres temes molt actuals: el bullying, els fanatismes religiosos i la sobreprotecci¨® dels pares". El director destaca que Carrie, la novel¡¤la, era molt adequada per fer-ne un musical. "T¨¦ moments de reflexi¨® dels personatges, en els quals pot entrar molt b¨¦ la m¨²sica, que ¨¦s en general pop-rock, per¨° amb passatges molt mel¨°dics en la relaci¨® entre la Carrie i la seva mare. La novel¡¤la adopta, a m¨¦s, diferents punts de vista, com el de la Sue, l'amiga que ajuda la Carrie, i aix¨° tamb¨¦ ¨¦s bo per al musical".

Guiu apunta que encara que la primera versi¨® de Broadway va ser un frac¨¤s estrepit¨®s i nom¨¦s se'n van fer cinc funcions (va tenir vuit milions de d¨°lars de p¨¨rdues), la posterior de l'Off Broadway, en la qual s'han basat per fer la seva, va ser un gran ¨¨xit. "Al musical s'eliminen algunes de les parts m¨¦s discursives de la novel¡¤la i se centra m¨¦s en la part humana".

La translaci¨® a l'escenari d'una trama amb successos paranormals ¨¦s tot un repte. Com ho han resolt? "Hem consultat mags. La millor soluci¨® ens la van donar al Rei de la M¨¤gia: el m¨¦s senzill ¨¦s el m¨¦s efectiu. Hi ha tres instants espec¨ªfics de telecinesi que aconseguim amb efectes sonors o de llum i amb alguna sorpresa".

Els moments que tothom recorda de la pel¡¤l¨ªcula (a excepci¨®, com ja s'ha dit, de la terror¨ªfica coda al cementiri) apareixen al musical. "De fet, la primera can?¨® ¨¦s a les dutxes, quan a la Carrie li ve la regla per primera vegada i les seves companyes en fan befa perqu¨¨ ja ¨¦s gran, no sap qu¨¨ li passa i s'espanta. Tamb¨¦ vam mostrar amb tot el dramatisme l'escena del ball de gala dels alumnes de l'institut en qu¨¨ a la Carrie li llancen una galleda de sang per sobre, i l'orgia de destrucci¨® que tot aix¨° provoca".

El director relaciona aquesta hist¨°ria d'una jove que literalment explota amb els successos d'adolescents maltractats pels companys que un dia agafen una arma i provoquen una matan?a.

L'acci¨® del musical continua transcorrent a Maine. "No l'hem traslladat aqu¨ª, no cal. A l'original no hi ha gaire?way of life nord-americ¨¤. ?s una hist¨°ria universal d'ab¨²s i fanatisme que pot passar a qualsevol lloc, i un advertiment que l'odi porta a l'odi". Malgrat la sang, el director subratlla que el musical ¨¦s de terror psicol¨°gic i no gore. "?s un relat fosc i hem adoptat aquest to".

Molt diferent va ser l'adaptaci¨® teatral c¨°mica que se'n va fer el 2006 a Nova York i que es titulava Carrie, a period piece, que va rebre cr¨ªtiques elogioses.

Guiu, lector i admirador de l'autor, diu que no sap quina ¨¦s l'opini¨® de Stephen King sobre el musical. ?s l'¨²nica novel¡¤la del Rei del Terror que s'ha adaptat a aquest g¨¨nere, tot i que La resplendor, per exemple, ¡°podria funcionar molt b¨¦¡±. Aquesta novel¡¤la ja ha tingut versi¨® en ¨°pera, el 2016.