L¡¯amistat

Hi ha una columna de Roberto Bola?o que em t¨¦ el cor robat. Es titula Son raros los amigos i es troba al llibre Entre par¨¦ntesis (Anagrama, 2004). Bola?o compara els amics d¡¯antic, en concret aquells que hem deixat de veure, amb els dinosaures, per extints i per estranys. I explica que un bon dia en troba un a Catalunya, vell company de fatigues a Xile, trenta anys despr¨¦s. Reunions que segueixen el patr¨® de primer saludar-se i despr¨¦s mirar de resumir-se, l¡¯amic li explica una trifulga llunyana de dos joves que s¡¯escapen dels trets d¡¯una patrulla nocturna, saltant a trav¨¦s dels patis d¡¯un barri perif¨¨ric. Un dels joves ¨¦s l¡¯amic, i Bola?o pregunta qui ¨¦s l¡¯altre que, ¨¦s clar, ¨¦s ell mateix: havia oblidat la perip¨¨cia i no s¡¯hi reconeixia.

Suposo que tothom en t¨¦, d¡¯amics d¡¯aquesta mena. Gent amb qui vam collar i amb qui vam ser uns altres. La sorra de l¡¯oblit, per¨°, colga segons quins episodis. No s¨¦ quin paper hi juga la vergonya, quina proporci¨® hi ha de moral o de por. El cas ¨¦s que sovint, i prou, les capes de vida recent empenyen les anteriors cap al forat negre de l¡¯omissi¨®. I aquest mecanisme, tan ¨²til, ens estalvia d¡¯ancorar-nos en l¡¯an¨¨cdota. Poden arribar a ser molt pesats, dos amics que no s¡¯han separat mai. Dos granats que a cada sobretaula expliquen la fac¨¨cia d¡¯inf¨¤ncia, amb un codi que ¨¦s inintel¡¤ligible per a la resta de comensals.

Bola?o tamb¨¦ em fa pensar en els llibres que potser vam escriure quan ¨¦rem uns altres. Frases pres¨® que van fixar una imatge de nosaltres, els escriptors, darrere els barrots d¡¯una parauleria, de l¡¯estil que ja no fem servir. No ¨¦s casual que el p¨²blic sempre demani el gag estrella, amb les pessigolles que sentim gr¨¤cies a l¡¯anticipaci¨®. D¡¯aqu¨ª que els in¨¨dits p¨°stums generin tanta expectaci¨®. Per¨° en aquest cas passa el mateix que amb els amics de vell, retrobats a la impensada. Hi ha lectors que volen el llibre de l¡¯autor, repetit, una vegada i una altra. I hi ha amics que et demanen que siguis aquell previsible, constant, reiterat imb¨¨cil de quan ¨¦reu joves. Tant els fa, que ara naveguis per altres meandres del car¨¤cter. Fins i tot s¡¯ofendran, si per un cas no t¡¯emmotlles a la imatge dissecada que conserven de tu.

La columna de Bola?o, finalment, ¨¦s un cant a l¡¯amistat, no pas als amics. L¡¯amistat no necessita amics per manifestar-se. De vegades amb la mem¨°ria n¡¯hi ha prou per sentir-ne el formigueig. Per aix¨° els millors amics s¨®n aquells que no reclamen cap prova peri¨°dica d¡¯amistat. Amics que no et renyen, no s¡¯indignen si no els truques i, en canvi, alguna cosa et diu que de tard en tard pensen en tu. Amics remots que quan te¡¯ls trobes s¨®n capa?os d¡¯entaular una conversa, com si t¡¯haguessin vist ahir a la fleca. Amb els qui potser et ve de gust ser qui vas ser. Amics estranys i de deb¨°, de tan il¡¤lusoris.