L¡¯aventura de bosc: esclata-sang

Vet ac¨ª la gran ofrena secreta que serva el bosc original, ¨¦s l¡¯illa abans dels illencs: l¡¯esclata-sang de Mallorca i Menorca, dit pebr¨¤s a Eivissa i universalment: rovell¨® a Catalunya, n¨ªscalo al continent, ¨¦s menjua del passat total.

Els aventurers d¡¯ara, apassionats hereus dels primers pobladors, que cercaven cosa comestible i f¨¤cil, que recol¡¤lectaren i ca?aren abans de sembrar i esdevenir pagesos, agricultores, (cultes), temptaren la sort, entre el ver¨ª o el menjar franc i sa. Els exploradors d¡¯avui en dia imiten tal qual l¡¯expedici¨® de conquesta i aventura, a la recerca dels fongs que regala la natura, capriciosament, com aleshores. Els escenaris, protagonistes i m¨¨todes no han mudat. Cinc mil anys de traject¨°ria. Llarga tradici¨®.

L¡¯esclata-sang ¨¦s el trofeu m¨¦s preuat de la tardor, mitificat, com el raor de la mar. Tamb¨¦ la fama i l¡¯escassa captura ¡ªm¨¦s la temporalitat i arbitrarietat de l¡¯aparici¨®¡ª duen afegides l¡¯alta cotitzaci¨®, uns preus de foc i uns rituals de missa major a la taula. Exemples paral¡¤lels.

Bolet mitjancer, lleuger i ef¨ªmer, ¨¦s sabor¨®s i perfumat, singular per¨° no t¨¦ un gust extraordin¨¤riament potent. ?s el fruit d¡¯una conquesta, un testimoni de la mem¨°ria i un tast per a les grans fetes. ?s el premi incert, la troballa de cada passejada interessada per on se n¡¯intu?ren altres temporades; ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia, recordar anys passats, suposar, mirar cap avall, fixament i afinar all¨° que no es veu, que est¨¤ amagat.

?s el sabor de la terra de nata humida, de la fullaraca, terra que neix mentre es podreix a l¡¯illa silvestre, de la solitud. Molt apreciat torrat, tot sol i quasi nu, l¡¯esclata-sang esclata de gust fregit amb oli d¡¯oliva i sal o amb el poder¨®s sa?m de caldera o vermell; acompanyat de llengonissa fresca (sobrassada), fent parella amb el llom o la ventresca, cuinat coprotagonista en escaldums, en arr¨°s de brou, arr¨°s sec, risotto, amb pilotes i carn, sencer, amb patates, amb ou frit, en popurri d¡¯altres bolets, arrebossat, en coques, tamb¨¦. En pa amb oli ¨¦s el can¨°nic, opina Angel Aguil¨® amb Calent a Trescant per Mallorca, fent enquesta a IB3 a ¡°Al dia¡± de Rafel Gallego.

La ca?a, la recerca dels esclata-sangs, ¨¦s un joc solitari de la persona entre mitges ombres i penombres, entre rosada i solei. ?s un viatge inici¨¤tic mil cops temptat. La recerca d¡¯ell mateix, el di¨¤leg amb el seu passat. La indagaci¨® per la pell coneguda de l¡¯illa crea llegendes de cercadors que conreen els secrets d¡¯on en troben, que saben d¡¯any en any els moments i els detalls dels espais que fruiten. De vegades hi ha cercadors que es perden al bosc, cauen o es despisten, com en les rondalles i contes. Gaireb¨¦ sempre els perduts solen acabar malament.

La cuina crea el paisatge comestible ¡ªef¨ªmer i recordat¡ª del territori, un dels rostres m¨¦s amables del pa¨ªs, i tamb¨¦ els elements per fer perviure les refer¨¨ncies als aut¨°ctons, pistes per als visitants o residents. ?s una recerca d¡¯all¨° conegut, del paisatge habitual. Una recerca i una descoberta.

Com si fos una benedicci¨® de la natura tan assilvestrada en excessos, 2018 ha estat un any de gran experts d¡¯esclata-sangs. Una batall¨® de cercadors s¡¯han llan?at a trescar cada dia pels baixos del bosc baix de la Mediterr¨¤nia: pinars, garrigues, mates, estepes, per afinar entre la fullaraca i pinassa, entre el brins eixuts i imm¨°bils.

Aquesta tardor d¡¯esdeveniments excepcionals i molta pluja ha duit una anyada excepcional d¡¯esclata-sangs, bolets que neixen d¡¯amagat al seu redols (agres). Per aix¨° els nadius que mantenen el fil inconscient de la nissaga van a la ca?a i recerca entre el misteri de la soledat i el repte, el joc de servar els secrets i de reptar-se a si mateix.

Amb el paner ple mostren al Facebook, al Whatsapp o Instagram el seus trofeus, els obsequis de la natura, els detalls de l¡¯illa. Molt sovint, sempre, en fan presents, obsequien el ve?nat i amics i mantenen vius els teixits de la capil¡¤laritat de la vella societat que ve dels temps de les fosc¨²ries. Violen els silencis i xerren sols, de goig.