¡°La cultura del r¨¨gim anterior sempre perdura¡±

Ricard Vinyes (Barcelona, 1952), catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia i comissionat de Programes de Mem¨°ria de l¡¯Ajuntament de Barcelona, t¨¦ una agenda atape?da de cara als 80 anys de la caiguda de Barcelona durant la Guerra Civil, que es commemoren al gener. A mitja entrevista amb QUADERN, Vinyes atura la trobada perqu¨¨ ha de compar¨¨ixer davant els mitjans amb el tinent d¡¯alcalde Gerardo Pisarello, per anunciar que l¡¯Ajuntament retirar¨¤ medalles a Francisco Franco i a set personatges franquistes m¨¦s. ¡°Farem la vida impossible a la Fundaci¨® Francisco Franco¡±, diu Pisarello. Vinyes afegir¨¤ despr¨¦s que esborrar l¡¯her¨¨ncia d¡¯una dictadura requereix m¨¦s que lleis.

Pregunta.?Necessita Catalunya una nova llei de mem¨°ria? La Generalitat en vol crear una unificant les tres que ja existeixen.

Resposta.?M¨¦s que unir lleis, hi ha una llei estatal de mem¨°ria, del 2007, a la qual convenen modificacions importants, com la relativa a l¡¯anul¡¤laci¨® de les sent¨¨ncies. Convindria que fos molt m¨¦s clara en la retirada dels s¨ªmbols, perqu¨¨ genera molts problemes als ajuntaments en el moment de treure les plaques, ja que s¡¯ha de demanar perm¨ªs a les comunitats de ve?ns. La llei ha de desenvolupar un reglament per saber com s¡¯ha d¡¯aplicar. Ha de tenir un posicionament molt m¨¦s actiu amb relaci¨® a l¡¯exhumaci¨® de les fosses. Les despeses de les exhumacions no poden quedar en mans de particulars, ajuntaments i administracions auton¨°miques, l¡¯Estat i els jutges hi han de tenir m¨¦s responsabilitat.

P. Hi ha fam¨ªlies que estan pagant l¡¯exhumaci¨® dels seus morts?

R. Hi ha fam¨ªlies o associacions que, quan tenen un perm¨ªs per exhumar una fossa, nom¨¦s tenen la possibilitat de buscar els seus recursos. No s¨¦ si est¨¤ passant, per¨° la llei empeny que aix¨° pugui passar.

P. Qu¨¨ m¨¦s li manca al Memorial Democr¨¤tic?

R. Cal dotar el Memorial de poders, d¡¯una autoritat. Hauria de ser una grand¨ªssima instituci¨®, amb autonomia. El Parlament catal¨¤ insta el Govern a retirar el monument de la batalla de l¡¯Ebre a Tortosa; es fa un estrany¨ªssim refer¨¨ndum a Tortosa, per part d¡¯un alcalde del partit al Govern, i surt que no. T¨¦ m¨¦s autoritat aquest refer¨¨ndum que els representants del poble de Catalunya al Parlament? Com ¨¦s que el president demana posar fi al monument del Valle de los Ca¨ªdos i no fa res ni pel monument a Tortosa ni per aquella mena de mausoleu que hi ha a la pla?a dels Ap¨°stols a Montserrat? Aqu¨ª el Memorial hauria d¡¯actuar amb tota la pot¨¨ncia que hauria de tenir.

P. Est¨¤ actuant b¨¦ el Govern central pel que fa a l¡¯exhumaci¨® de Franco?

R.?Ha tingut una gran valentia, per¨° sembla que ¨¦s una decisi¨® r¨¤pida i poc planificada, amb una actitud innocent. ?s impossible que una administraci¨® impedeixi que ciutadans ofereixin flors a una persona que admiren, per molt malvada que sigui. El que cal ¨¦s crear una estructura ¨¨tica que faci que la ciutadania rebutgi el que representa. A la tomba de Mussolini, a Predappio, cada any hi ha peregrinacions. ?s important il¡¤legalitzar la Fundaci¨® Francisco Franco, per¨° com ¨¦s que hem arribat fins aqu¨ª?

P. Hi ha acad¨¨mics que s¡¯han mostrat esc¨¨ptics davant la proposta de crear comissions de la veritat per part de la Generalitat i del Govern espanyol per revisar la Guerra Civil, la dictadura i la Transici¨®.

R. Coincideixo del tot en aquest escepticisme. Hist¨°ricament, les comissions de la veritat estan vinculades als processos de democratitzaci¨® en un moment de transici¨®. Fins i tot la que es fa a Alemanya sobre l¡¯RDA, es fa tot just despr¨¦s de la reunificaci¨®. En el nostre cas, no hi ha cap element de refundaci¨®, ni nacional ni democr¨¤tica. I si una de les funcions de les comissions de la veritat ¨¦s con¨¨ixer i saber, nosaltres ja sabem i coneixem molt el que va ser la guerra i la dictadura. Tenim h¨¤ndicaps, com la llei d¡¯arxius, que ¨¦s infame: deixa un buit legal si no hi ha bona disposici¨® per part d¡¯una administraci¨® determinada, com poden ser les Delegacions del Govern. Amb la de Barcelona sempre hi ha hagut problemes.

P. Problemes governi qui governi?

R.?Governi qui governi. Per exemple, ¨¦s un problema accedir als atestats de la policia de la d¨¨cada dels seixanta, quan comen?a a pujar l¡¯oposici¨®. Els atestats que jo he consultat s¨®n gr¨¤cies als arxius dels advocats. Si pogu¨¦ssim fer una consulta sistem¨¤tica dels atestats, tindr¨ªem una riquesa informativa extraordin¨¤ria.

P. La proposta de comissi¨® de la veritat del Govern del PSOE demana que els seus membres tinguin acc¨¦s sense limitacions als arxius de l¡¯administraci¨®. Pot ser una manera de corregir el problema?

R.?Els experts de la comissi¨® seran uns excel¡¤lents experts, per¨° el gros de l¡¯ofici, que genera el coneixement, hi tindr¨¤ acc¨¦s o no hi tindr¨¤ acc¨¦s? A m¨¦s, la transpar¨¨ncia apunta a la ciutadania, no a uns experts. Jo s¨¦ les dificultats que vaig tenir per fer el llibre Irredentas, sobre la pres¨® pol¨ªtica femenina. Vaig passar per disset presons, en alguna havia desaparegut tota la informaci¨®. La documentaci¨® de la pres¨® de la Trinitat va ser llen?ada als anys noranta, quan es va fer el trasllat a Wad-Ras. Sobre les comissions de la veritat, ja sabem quina ¨¦s la veritat, ja hi ha molta feina feta. El que s¨ª que seria interessant ¨¦s un llibre blanc de la repressi¨® a Espanya, que compili quina mena de repressi¨® hi ha hagut i com ha funcionat estructuralment. El 2014 el govern suec va fer un llibre blanc sobre la vulneraci¨® dels drets dels gitanos els segles XIX i XX. S¨®n llibres que trenquen la impunitat i que diuen: ¡°Nosaltres, com a Estat, hem fet aix¨°¡±.

P. I la Transici¨®, de la qual potser se silencien m¨¦s els abusos policials, t¨¦ m¨¦s sentit com a objectiu d¡¯una comissi¨® de la veritat?

R. La Transici¨® real ¨¦s la que comen?a als anys seixanta, amb els canvis demogr¨¤fics, culturals, moviments socials nous, un lideratge jove en el m¨®n obrer i professional, que fan que s¡¯arribi als setanta amb el franquisme perdent l¡¯hegemonia cultural a les grans ciutats. Entre el 1975 i el 1977, quan encara hi ha la dictadura, es produeix la Transici¨® institucional, i en aquests anys es genera una viol¨¨ncia brutal, amb tics i normes del passat. Per¨° que hi hagi unes eleccions generals, i un Parlament, ¨¦s una ruptura important. Que en aquell Parlament hi ha franquistes notoris? ?s clar que s¨ª, per¨° a les eleccions municipals tamb¨¦ hi haur¨¤ alcaldes franquistes notoris en partits democr¨¤tics, com ¨¦s el cas de Converg¨¨ncia. La doctrina que apareix en els darrers anys, que considera la Transici¨® com a r¨¨gim franquista, en la meva opini¨® ¨¦s falsa. Els que afirmen totes aquestes desgr¨¤cies de la Transici¨® no resistirien la prova de la hist¨°ria comparada: el que passa a Espanya despr¨¦s de la Transici¨® i el que passa als principals pa?sos europeus despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial ¨¦s el mateix. A Fran?a, amb l¡¯alliberament per part dels aliats, als grans capos de Vichy no els van tocar gaire. El 1946, De Gaulle ja proclama una amnistia, m¨¦s o menys com la nostra. La penetraci¨®, particularment a partir dels anys cinquanta, dels antics dirigents de Vichy en l¡¯administraci¨® francesa va ser impressionant. Si mirem a Alemanya, l¡¯esc¨¤ndol ¨¦s extraordinari: Kiesinger havia estat de les joventuts nazis; com ¨¦s que el 1969 arriba a canceller? Willy Brandt tenia un vicecanceller [Walter Scheel] que havia estat enlla? entre Goebbels i Himmler. La cultura del r¨¨gim anterior sempre perdura, les ruptures s¨®n una ficci¨®: no tens un ganivet i parteixes un paper en dos. Aix¨° no passa.

P. Per qu¨¨ creu que el PSOE proposa aquesta comissi¨® de la veritat?

R. Crec que la proposa com un recurs burocr¨¤tic. La burocratitzaci¨® sempre ¨¦s una sortida per als problemes que no saps resoldre. El que est¨¤ fent ¨¦s no implicar-se a fons en els problemes memorials del pa¨ªs i donar respostes burocr¨¤tiques.

P. I no seria possible utilitzar el nomencl¨¤tor per mostrar la complexitat de la societat? Cartells interpretatius sobre l¡¯acci¨®, positiva i negativa, de personatges determinants, com Joan Antoni Samaranch, Durruti o Antonio L¨®pez.

R. El nomencl¨¤tor de Barcelona t¨¦ una sobrerepresentaci¨® del que han estat les hegemonies pol¨ªtiques, culturals i religioses. En canvi, no hi ha una situaci¨® d¡¯igualtat amb els moviments socials que han constru?t la ciutat. El 45% del nomencl¨¤tor de Barcelona s¨®n noms de propietaris; nom¨¦s el 7%, s¨®n dones, de les quals, el 5% s¨®n religioses, reines i princeses. El 50% restant s¨®n noms gen¨¨rics. Aix¨° que preguntes ho vaig plantejar fa anys en un article a EL PA?S, i ¨¦s impossible. ?s una cosa que la ciutadania dif¨ªcilment acceptaria. A m¨¦s, aquestes explicacions al carrer s¨®n impossibles de fer. I una persona com Samaranch, que ha participat de manera estructural en la dictadura, no hauria de ser digne que s¡¯expliqu¨¦s la complexitat de la seva vida en un carrer. El nom d¡¯un carrer, o un monument, des del neol¨ªtic ¨¦s un acte que pret¨¦n ser recordatori i exemplar. Samaranch no ¨¦s exemplar.