De l¡¯Alejo a l¡¯Alejandro

El 1988, un diputat es va estrenar al Parlament de Catalunya amb una enginyosa intervenci¨® en qu¨¨ citava una escena de Casablanca. Utilitzava el personatge de Rick (Humphrey Bogart) per acusar Jordi Pujol de passar ol¨ªmpicament de la Cambra. El diputat es deia Alejo Vidal Quadras, i en poc temps va agafar les regnes del PP catal¨¤, amb el suport d¡¯Aznar. Vidal Quadras representava el sector radical del partit ¨Cfins aqu¨ª, amb la perspectiva que donen el temps i el carnet de Vox, cap sorpresa¨C, i s'enfrontava al moderat, que era ¨Cara s¨ª, agafeu-vos¨C Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, l'obstetra de la Llei Mordassa i cat¨°lic vocalista del duo La Fiscal¨ªa te lo afina.

Han passat 30 anys, gaireb¨¦ dia per dia, l¡¯Alejo ja no hi ¨¦s. Ara hi ha l¡¯Alejandro. Alejandro Fern¨¢ndez, el nou l¨ªder del PP a Catalunya, que avui t¨¦ gaireb¨¦ la mateixa edat que tenia Vidal Quadras llavors, i ha nascut al maig, com ell. Fern¨¢ndez ¨¦s un admirador de Margaret Thatcher, com Vidal Quadras, i no li cauen els anells per definir-se de dretes, cosa for?a ins¨°lita en un pa¨ªs en qu¨¨ s'estila definir-se de centre i, tot seguit, negar-se a condemnar el franquisme, aquest r¨¨gim centrista.

Dir¨¦ m¨¦s: si Aznar va afavorir l¡¯Alejo fa 30 anys, el valedor de l¡¯Alejandro ¨¦s Pablo Casado, a qui nom¨¦s falta que Aznar faci de Rei d'Orient per convertir-se definitivament en el seu fill. El nou cap del PP catal¨¤ comparteix amb tots ells el nacionalisme espanyol sense objeccions ¨Cl¡¯octubre fat¨ªdic del 2017, mentre es co?en el 155 i la querella, va proclamar que Espanya ¨¦s s¨ªmbol de conc¨°rdia i no d'enfrontament: diversos diputats de Junts pel S¨ª van haver de ser atesos per un s¨ªncope¨C, i amb Vidal Quadras comparteix la ironia: en la seva estrena parlament¨¤ria com a l¨ªder pepero ha ofert un remake enginy¨®s del ¡°V¨¢yase, se?or Gonz¨¢lez¡±. Vet aqu¨ª algunes perles: ¡°A vost¨¨ [Quim Torra], aix¨° de la pol¨ªtica no li va, i se li nota. Se¡¯l percep malenconi¨®s i taciturn pels despatxos i passadissos; torni a les pancartes, a l'activisme, a les seves activitats de divulgaci¨® liter¨¤ria, en aix¨° vost¨¨ ¨¦s molt bo, ning¨² l'hi discuteix, per¨°, com a governant, ¨¦s una calamitat, una aut¨¨ntica cat¨¤strofe. Dimiteixi. Vost¨¨ tornar¨¤ a ser feli? i la resta de catalans, ni l'hi explico¡±. A mi, m¡¯ho venen aix¨ª i potser dimiteixo.

O sigui, que el PP est¨¤ com Proust, a la recerca del temps perdut, intentant escur?ar dist¨¤ncies amb Ciutadans. Aquests, en canvi, segueixen amb el seu particular Roast Battle amb el Govern (Nota: el Roast Battle ¨¦s un programa de Comedy Central en el qual dos c¨°mics s'insulten m¨²tuament. Ells, amb gr¨¤cia). A Torra, aquesta batalla li agrada, est¨¤ c¨°mode donant-li, ir¨°nic, la benvinguda a Catalunya a In¨¦s Arrimadas despr¨¦s del seu periple de campanya a Andalusia (una manera una mica m¨¦s subtil que la de N¨²ria de Gispert de discutir-li a la l¨ªder de C¡¯s el carnet de catalana com cal). Tan c¨°mode se sent, que quan en plena battle li pregunten per alguna cosa concreta, per exemple, les mesures anticorrupci¨®, s'atabala una mica, mira uns papers que t¨¦ a l'esc¨®, diu que ¡°nosaltres seguim avan?ant en¡­¡±, i s¡¯interromp abans de detallar res, perqu¨¨ se li ha acabat el temps de resposta. I s¡¯asseu, alleujat.