Alejandro F¨¦rnandez, un net ¡°espa?olazo¡± de Thatcher

Alejandro Fern¨¢ndez (Tarragona, 1976) ¨¦s el l¨ªder alternatiu d¡¯un partit contracultural. Perqu¨¨ no ¨¦s la CUP la que representa els antisistema a Catalunya, sin¨® el PP, el qual t¨¦ quatre diputats, 30.000 afiliats i una marginalitat politicomedi¨¤tica evident que tant converteixen Fern¨¢ndez en el timoner de la incertesa com li permeten arriscar la femoral en els seus discursos provocadors.

Li va dir al president Quim Torra que era tan ¡°espa?olazo¡± com ell. I va prometre a Carme Forcadell, la presidenta del Parlament en aquell moment, que defensaria la unitat d¡¯Espanya i la llibertat ¡°fins que es congeli l¡¯infern¡±. I l¡¯infern, per a Fern¨¢ndez, no ¨¦s nom¨¦s el sobiranisme. Tamb¨¦ el comunisme, per molt que la seva mare sostingui amb ¨¨mfasi la fal? i el martell.

Alejandro, el cotxe del qual va apar¨¨ixer dissabte passat amb una creu gammada pintada en una finestreta i les rodes punxades, ha sortit al pare. ¡°Molt de dretes¡±. I es recrea en el llinatge no biol¨°gic per¨° s¨ª pol¨ªtic de Margaret Thatcher. Per la identificaci¨® amb el liberalisme. Per l¡¯apologia de la meritocr¨¤cia. I pels obstacles que va haver de sobrepassar per convertir-se en la Dama de Ferro: dona i filla d¡¯un botiguer en un partit d¡¯homes rics i arist¨°crates.

?s a dir, Fern¨¢ndez, d¡¯origen asturi¨¤, creu molt en l¡¯individu i poc en la frustraci¨® dels obstacles. Si no, no li hagu¨¦s correspost assumir fa una setmana la presid¨¨ncia del Partit Popular a Catalunya. Que ¨¦s molt poc popular a Catalunya. I on Fern¨¢ndez ha ascendit amb les benediccions de Pablo Casado en reciprocitat al suport que li va donar a les prim¨¤ries, exposant-se a les repres¨¤lies de Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa i de Mar¨ªa Dolores de Cospedal. No nom¨¦s un gest d¡¯intu?ci¨® pol¨ªtica, sin¨® una prova de companyonia, d¡¯identificaci¨® generacional, d¡¯ambicions de canvi i amistat: Casado i Fern¨¢ndez es freq¨¹enten des que el l¨ªder catal¨¤ ¡ªprimer tinent d¡¯alcalde de l¡¯Ajuntament de Tarragona i diputat auton¨°mic des del 2015¡ª va ocupar el seu seient a les Corts entre el 2011 i el 2015.

Va ser el reconeixement preco? a una carrera pol¨ªtica m¨¦s preco? encara, ja que Alejandro Fern¨¢ndez sost¨¦ que la vocaci¨® li va arribar quan tenia 10 anys. No hi va haver una revelaci¨® concreta que calgu¨¦s afegir a l¡¯hagiografia eventual, per¨° s¨ª que hi va haver certs fetitxismes prematurs que podrien interessar-li m¨¦s als psicoanalistes que als polit¨°legs. L¡¯atracci¨® cap a Thatcher ¨¦s un exemple, per¨° tamb¨¦ la seva devoci¨® per l¡¯inconformisme de Ronald Reagan. Fern¨¢ndez seria molt republic¨¤ als EUA. I molt mon¨¤rquic a Espanya. Cat¨°lic inconstant. I un lector una mica an¨¤rquic, perqu¨¨ Fern¨¢ndez freq¨¹enta Thomas Mann i Eduardo Mendoza, i s¡¯ha llegit totes les novel¡¤les de Michel Houellebecq.

L¡¯atreu m¨¦s la iconocl¨¤stia de l¡¯escriptor franc¨¨s que el catastrofisme. De fet, Alejandro Fern¨¢ndez, m¨¦s que en D¨¦u, creu en les forces conservadores i invisibles que corregeixen els perills del caos. I que ell percep, fins i tot, com un remei pel ¡°deliri sobiranista¡±. No vol dir que acabi adoptant la postura del loto en el seu lloc presidencial nou. El PP es troba a prop de l¡¯extinci¨®. No nom¨¦s per la impopularitat del marianisme, sin¨® perqu¨¨ Ciutadans s¡¯ha convertit en la for?a hegem¨°nica del constitucionalisme i perqu¨¨ ha aportat a la pol¨ªtica catalana els revulsius d¡¯Albert Rivera, In¨¦s Arrimadas i, ¨²ltimament, Manuel Valls.

Per competir amb ells, Alejandro Fern¨¢ndez necessita sortir de l¡¯anonimat. El seu nom i cognom identifiquen inevitablement el cantant de ranxeres mexic¨¤. Encara no ha aconseguit la categoria de desambiguaci¨® a Wikipedia, per¨° la seva personalitat pol¨ªtica i esc¨¨nica semblen una contrafigura perfecta de Xavier Garc¨ªa Albiol, el predecessor en el c¨¤rrec presidencial i el responsable d¡¯una estrat¨¨gia fatxenda, arrogant, que el seu hereu ha transformat en ironia i enginy d¡¯orat¨°ria, com si pretengu¨¦s avan?ar Iceta per la dreta.

Fern¨¢ndez cau b¨¦ fins i tot entre els seus adversaris m¨¦s corpulents, per¨° la bonhomia del personatge no implica que hagi cedit a les seves conviccions neoliberals ni a la seva espanyolisme. El nou president del PP catal¨¤ concorda amb Casado l¡¯aplicaci¨® immediata de l¡¯article 155. Reconeix els drets i deures de les parelles homosexuals, per¨° discrepa de catalogar-les en l¡¯ortod¨°xia de figura matrimonial. I li sembla ¡°una barbaritat¡± l¡¯actual llei de l¡¯avortament perqu¨¨ ¡°el fetus no ¨¦s un ap¨¨ndix extirpable¡±, tal com ens confiava en una conversa recent.

Descobrim tamb¨¦ llavors que Fern¨¢ndez, llicenciat en Pol¨ªtiques per l¡¯Aut¨°noma de Barcelona, ¨¦s seguidor del Bar?a. Que els seus mites generacionals han estat Laudrup i Epi. I que la resignaci¨® a la seva carrera de cantant grunge la compensa amb una discoteca de rock brit¨¤nic i americ¨¤ que l¡¯abstreu de les seves obligacions com si fos un viatge astral.

Est¨¤ casat en segones noces, t¨¦ tres fills i li agrada tant la fabada com el cinema cl¨¤ssic, tot i que el seu cineasta contemporani de refer¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ de Cronenberg i de Lynch, ¨¦s Paolo Sorrentino. Especialment La gran bellesa, una al¡¤legoria de l¡¯est¨¨tica com a cam¨ª d¡¯evasi¨® i escenificaci¨® de totes les virtuts de la pol¨ªtica italiana que Alejandro Fern¨¢ndez enyora en la catalana i en l¡¯espanyola: la flexibilitat, la capacitat de desdramatitzar, la import¨¤ncia de les formes i la ironia.

Ha canviat l¡¯estrat¨¨gia fatxenda i arrogant de Garc¨ªa Albiol per ironia i enginy d¡¯orat¨°ria.