Protegir i servir

El Departament de Cultura de la Generalitat ha fet p¨²blic el Cat¨¤leg de l¡¯arquitectura del segle XX a Catalunya, llista extensa de m¨¦s de 400 edificis a protegir, molts m¨¦s dels quasi 80 actuals. A priori ¨¦s una bona not¨ªcia, en la mesura que l¡¯arquitectura contempor¨¤nia mereix certa atenci¨® fora dels casos m¨¦s coneguts, principalment d¡¯arquitectes relacionats amb el modernisme. A la llista encara li cal alguna revisi¨® i alguns ajustos, per¨° cal confiar que finalment reculli, amb intel¡¤lig¨¨ncia i el saber necessaris, el millor de l¡¯arquitectura recent de Catalunya. En aquest sentit, ¨¦s oport¨² fer un parell d¡¯observacions.

La primera ¨¦s menys important, i de fet no fa canviar gaire el conjunt de les obres a protegir; em refereixo al que sembla un predomini de l¡¯autoria de les obres. Tan sols cal fer un rep¨¤s del publicat aquests dies per veure com en s¨®n de llaminers per a la premsa els noms propis dels arquitectes, per sobre de les obres en si mateixes. Aix¨° es deu al fet que, quan s¡¯elaboren llistes per a un cat¨¤leg, sol ser relativament fiable seguir un autor per veure altres obres seves i trobar-hi arguments de qualitat, per¨° algunes vegades aix¨° no ¨¦s aix¨ª. No han faltat els recomptes per veure quantes obres tenen uns o altres al cat¨¤leg, i establir un r¨¤nquing que ni ajuda ni serveix. Tampoc ajuden gens expressions com ara ¡°arquitectura d¡¯autor¡± o ¡°estrelles convidades internacionals¡±, referint-se als arquitectes estrangers que han constru?t a Barcelona. Tot plegat, el que calia esperar.

Darrere l¡¯autoria apareix immediatament l¡¯avorrida q¨¹esti¨® de ¡°l¡¯estil¡±, i que es podria haver deixat en un lloc secundari. Les obres interessen pel que s¨®n, no pel que signifiquen, no tota l¡¯arquitectura ¨¦s un art, o si m¨¦s no ens aniria millor si no ho fos. S¨®n bones obres, aporten bellesa als llocs, tenen una utilitat, i moltes duren molt de temps. Els recomptes apareguts fan un ¨¨mfasi innecessari en quantes obres t¨¦ el racionalisme davant del modernisme, el noucentisme o el postmodernisme en el cat¨¤leg. L¡¯arquitectura moderna hi t¨¦ un lloc pel valor de les obres i no pel fet de pert¨¤nyer a un estil. La mateixa ciutat o el paisatge s¨®n elements de judici molt m¨¦s valuosos: en el cas que ens ocupa, atorguen m¨¦s consist¨¨ncia a un conjunt pel fet de compartir un lloc que no pas per pert¨¤nyer a un mateix estil. Respecte d¡¯aix¨°, en aquesta ocasi¨® s¡¯ha corregit el menyspreu envers algunes obres castigades fins ara per no ser racionalistes, modernes o de l¡¯Escola de Barcelona, com ara l¡¯edifici de La Uni¨®n y El F¨¦nix, al passeig de Gr¨¤cia, o el de Banesto de la pla?a de Catalunya.

Per¨° el que ¨¦s m¨¦s important d¡¯assenyalar ¨¦s si, ara que s¡¯han protegit, seguiran fent servei? Es permetran en aquests edificis intervencions per adequar-los a un nou ¨²s, per exemple? Qui jutjar¨¤ i com es valoraran les intervencions en aquests edificis? Com es decidir¨¤ el nou ¨²s d¡¯aquests edificis protegits, arribat el cas? Se¡¯ls congelar¨¤? El cat¨¤leg tindr¨¤ curadors? M¨¦s de 400 edificis s¨®n molts per no pensar que canviaran d¡¯¨²s; en realitat molts ja ho han fet, per¨° fins ara no tenien protecci¨®, com per exemple el sobri edifici Nestl¨¦ del carrer Arag¨®, que ¨¦s ¡ªdes de fa uns anys¡ª un edifici de la Generalitat ocupat actualment pels Serveis Territorials d¡¯Habitatge. Molts d¡¯aquests edificis, malgrat l¡¯autor, poden seguir tenint una utilitat m¨¦s enll¨¤ de per qu¨¨ van ser constru?ts. Cada cop m¨¦s sovint s¡¯interv¨¦ en edificis amb valor arquitect¨°nic, i molts d¡¯ells segur que seran en aquest nou cat¨¤leg. Aix¨ª doncs, benvingut sigui. Per¨° si ara, com asseguren els responsables de Cultura, es vol que la societat se¡¯ls faci seus, deixem que els edificis complexin el seu dest¨ª i que perllonguin la seva vida canviant d¡¯¨²s: m¨¦s val aix¨° que no que morin muse?tzats i in¨²tils. Cal, doncs, ser oberts de mires i pensar en els edificis com a construccions que duen a l¡¯ADN el canvi d¡¯¨²s, perqu¨¨ el que no poden fer ¨¦s canviar d¡¯autor. Per aconseguir que segueixin fent servei, els curadors del nou cat¨¤leg no han de ser experts en estils ni en hist¨°ria, sin¨® arquitectes que pensin en quins usos s¨®n m¨¦s adequats perqu¨¨ el cat¨¤leg sigui un instrument per protegir i servir.