La quarta onada

Si en el curs d¡¯una conversa espont¨¤nia alg¨² s¡¯atreveix a posar en q¨¹esti¨® les conviccions del feminisme contemporani, ¨¦s probable que els seus interlocutors li facin saber que en aquests assumptes no s¡¯accepten dissid¨¨ncies. ?s una actitud que es va comen?ar a notar el 2004 amb l¡¯aprovaci¨® de la Llei contra la Viol¨¨ncia de G¨¨nere. En opini¨® d¡¯alguns juristes, aquesta llei deixava tocada la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia, per¨° dubtar de la seva legitimitat era mostrar-se insensible al sofriment de les dones. Catorze anys despr¨¦s, amb un mili¨® i mig d¡¯homes denunciats i un total de 177.294 condemnes ¡ªuna de les xifres m¨¦s baixes de la Uni¨® Europea¡ª, encara no es permet suposar que la llei potser incentiva les den¨²ncies falses. Insinuar-ho ¨¦s ofendre, i aquesta i altres objeccions a la perspectiva de g¨¨nere provoquen en la cara de certes persones un rictus de reprensi¨® moral que hav¨ªem vist antigament en els guardians del puritanisme i que ara torna a servir de m¨¤scara de l¡¯ofensa, com si tota discrep¨¤ncia s¡¯hagu¨¦s tornat obscena. Si es nega, per exemple, l¡¯exist¨¨ncia de la bretxa salarial, entesa com l¡¯assignaci¨® d¡¯un sou inferior a una dona per fer la mateixa feina que un home, es rep a l¡¯acte una resposta indignada. ?s indiferent que l¡¯article 28 de l¡¯Estatut dels treballadors, vigent des del 1980, prohibeixi la desigualtat de salaris; l¡¯¨²nic que importa ¨¦s la representaci¨® del drama. Els fets no poden competir amb les idees.

Si el feminisme de quarta onada, que ¨¦s aix¨ª com s¡¯anomena la tend¨¨ncia actual a imposar la ideologia de g¨¨nere, es limit¨¦s a impedir les discussions privades, la situaci¨® ja seria d¡¯una gravetat considerable, per¨° com Moloc exigeix cada dia nous sacrificis. En alguns pa?sos, especialment els anglosaxons, ja exerceix un poder desp¨°tic en tots els ¨¤mbits on s¡¯ha fet dominant: impedeix la llibertat d¡¯expressi¨® a les aules, reclama la censura de llibres i obres d¡¯art, s¡¯apodera del llenguatge i demonitza els homes blancs heterosexuals. No s¨®n pocs els pensadors, els soci¨°legs i els psic¨°legs que han comen?at a denunciar aquest deliri, afavorit pels poders p¨²blics, la universitat i els mitjans de comunicaci¨®, per¨° ¨¦s probable que no hi hagi sobre el tema un assaig m¨¦s complet, rigor¨®s i batallador que el que acaba de publicar la fil¨°sofa francesa B¨¦r¨¦nice Levet amb un t¨ªtol que reclama una urg¨¨ncia: Lib¨¦rons-nous du feminisme! Levet posa les coses al seu lloc quan demostra que el feminisme de quarta onada, una prolongaci¨® exacerbada de la tercera, no ¨¦s una lluita en defensa d¡¯uns drets, sin¨® una ideologia que presenta tots els atributs dels moviments totalitaris definits per Hannah Arendt. L¡¯assagista constata que aquest treball de destrucci¨® est¨¤ corcant sense treva els fonaments de la tradici¨® liberal, i demana als francesos que no es deixin sotmetre. Ens conv¨¦ que li facin cas: si cau Fran?a cau tot.