Almenys 40 c¨¤rrecs sanitaris es van apujar el sou en plenes retallades
Entre els gestors que van augmentar-se les retribucions hi ha responsables de centres p¨²blics, concertats i entitats de base associativa
Les retallades que van assolar la sanitat catalana no van passar factura als alts c¨¤rrecs dels centres sanitaris p¨²blics i concertats. No a tots, almenys. Segons la documentaci¨® a la qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, sol¡¤licitada a trav¨¦s de la Llei de Transpar¨¨ncia, almenys 42 gestors de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica es van apujar el sou entre el 2014 i el 2016. Aquests anys coincideixen, precisament, amb l'¨²ltima ¨¨poca de les tisorades que va executar el Govern d'Artur Mas i que va deixar el Departament de Salut amb 1.500 milions d'euros menys de pressupost, les llistes d'espera disparades i fins a 2.400 professionals menys.
Des que Artur Mas es va posar al capdavant del Govern, a finals del 2010, el pressupost del Departament de Salut va caure fins a tocar fons el 2014 (8.290 milions). La partida sanit¨¤ria no va remuntar fins al 2017, quan el Govern de Carles Puigdemont va aconseguir aprovar, no sense dificultats, uns comptes que comen?aven a revertir lleument les retallades (la partida va ser de 8.876 milions el 2017).
L'austeritat va marcar les pol¨ªtiques socials i laborals entre el 2011 i el 2016. No obstant aix¨°, no tots els estaments es van estr¨¨nyer el cintur¨® de la mateixa manera. EL PA?S ja va avan?ar dilluns que, entre el 2014 i el 2016, fins a cinc alts c¨¤rrecs de la sanitat concertada tenien unes retribucions per sobre dels 150.000 euros, m¨¦s del que cobra el president de la Generalitat, Quim Torra. Per¨°, a m¨¦s dels sous astron¨°mics d'alguns alts c¨¤rrecs, les dades recollides pel sindicat Metges de Catalunya (MC) a trav¨¦s de la Llei de Transpar¨¨ncia i als quals ha accedit aquest diari, revelen que 42 gestors de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica es van apujar el sou durant aquests anys. Com a refer¨¨ncia, el salari mitj¨¤ d'un metge oscil¡¤la entre els 40.000 i els 55.000 euros, segons el nivell de carrera professional, explica Xavier Lleonart, president del sector d'hospitals concertats de MC i encarregat de recopilar la informaci¨®.
El gerent de la Fundaci¨® Hospital Sant Bernab¨¦ de Berga, per exemple, va passar de tenir una retribuci¨® de 96.400 euros el 2014 a percebre'n 101.193 el 2016. El concert amb el Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut) va ser de 14,3 milions d'euros el 2017.
El director general de la Fundaci¨® Puigvert, un hospital que t¨¦ un concert amb el CatSalut de 45,2 milions, va percebre el 2015 un sou anual de 81.451 euros.?Una portaveu del centre aclareix, per¨°, que aquesta difer¨¨ncia es deu al fet que en 2015, el director general nom¨¦s va estar contractat sis mesos
De centres amb un alt c¨¤rrec a centres amb 36
En les seves peticions, MC va sol¡¤licitar con¨¨ixer les retribucions de ¡°tots els c¨¤rrecs directius¡±. El sindicat assumia que eren aquells que apareixien en l'organigrama empresarial i/o tenien responsabilitat en la gesti¨® de personal. Alguns centres entenien que eren nom¨¦s aquells amb responsabilitat financera.
La fotografia final dibuixa un panorama desigual, amb centres amb un o dos directius i altres, com el Grup Sagessa, que en presenta 36 alts c¨¤rrecs, o Hestia Alliance, amb una vintena. Malgrat la seva grand¨¤ria, M¨²tua de Terrassa nom¨¦s en va tenir tres.
El 2016, aquesta xifra va ascendir a 154.668. Un altre hospital ve¨ª de la Puigvert, l'Hospital Sant Pau, centre de refer¨¨ncia per a m¨¦s de 400.000 barcelonins i que t¨¦ un concert amb el CatSalut de 241,4 milions d'euros, tamb¨¦ est¨¤ entre els hospitals que li van augmentar el salari als alts c¨¤rrecs quan encara els afectaven les retallades. El gerent va passar de cobrar 118.710 euros el 2014 a percebre'n 120.000 el 2016.
En el cas de l'Espitau Val d¡¯Aran, per exemple, centre de refer¨¨ncia per a la comarca del mateix nom, el director general no ¨¦s l'alt c¨¤rrec amb una retribuci¨® m¨¦s alta. El supera el director assistencial, que en aquests anys va passar de percebre un sou de 71.200 euros anuals el 2014 a rebre'n 77.606 el 2016.
Per¨° aquest increment de sous no nom¨¦s afecta els gestors dels hospitals de la xarxa p¨²blica. Tamb¨¦ alguns alts c¨¤rrecs d'equips d'atenci¨® prim¨¤ria han vist augmentat el salari. Entre el 2014 i el 2016, el gerent del Consorci d'Atenci¨® Prim¨¤ria de Salut de l'Eixample Esquerra (CAPSE), que gestiona tres centres d'atenci¨® prim¨¤ria al centre de Barcelona, va passar de percebre uns 73.600 euros el 2014 a 84.000 el 2016.
Les entitats de base associativa tamb¨¦ apareixen en aquesta llista. Aquestes controvertides figures administratives que funcionen com una cooperativa de metges han despertat suspic¨¤cies entre alguns actors socials que denunciaven la privatitzaci¨® sanit¨¤ria. En aquest camp, destaca, segons la informaci¨® recollida pel sindicat m¨¨dic, l'EBA Albera Salut i l'EBA Muralles Salut. El gerent d'Albera Salut, per exemple, va percebre el 2014 gaireb¨¦ 79.000 euros (30.470 per tasques directives i 48.153 pel seu paper assistencial). El 2016, aquesta quantitat va ascendir a 80.000 euros. A la seva p¨¤gina web, Albera Salut ha penjat les retribucions dels seus treballadors i, el 2017, el document assenyala que el gerent va cobrar pels seus serveis tot just 10.600 euros. L'entitat no especifica si tamb¨¦ exerceix com a facultatiu.
El conseller delegat de l'EBA Muralles Salut va passar de percebre 72.165 euros anuals el 2014 a cobrar 97.922 euros el 2016. Els comandaments dels equips d'atenci¨® prim¨¤ria d'Osona Sud-Alt Congost, que tamb¨¦ es gestionen a trav¨¦s d'una EBA, van tenir en aquestes dates un increment salarial de 6.000 i gaireb¨¦ 4.000 euros respectivament, i van superar tots dos els 80.000 euros anuals.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
