Mor el mestre del cinema itali¨¤ Bernardo Bertolucci als 77 anys

Bernardo Bertolucci, ¨²ltima frontera d'una generaci¨® de directors italians capa?os de transformar el cinema universal, ha mort aquest dilluns als 77 anys a casa seva, al Monteverde Vecchio rom¨¤. Autor de monuments com L'¨²ltim tango a Par¨ªs, Novecento o L'¨²ltim emperador, que va obtenir nou Oscar el 1988, entre d'altres, a la millor direcci¨® i al millor gui¨®, feia anys que estava en una cadira de rodes i lluitava contra una llarga malaltia. En les ¨²ltimes dues d¨¨cades, despr¨¦s de l'estrena d'Asediada el 1998, tot just va fer dues pel¡¤l¨ªcules: Els somiadors (2003), una particular visi¨® del Maig del 68, i el seu ¨²ltim film, Tu i jo, del 2012, basat en una breu novel¡¤la de Niccol¨° Ammaniti.

Nascut a Parma el 1940, era fill del poeta Attilio Bertolucci i la professora Ninetta Giovanardi. Va ser ¨ªntim amic de Pier Paolo Pasolini i un gran defensor del Partit Comunista. El 2007 va obtenir el Lle¨® d'Or a la carrera de la Mostra de Ven¨¨cia i, el 2011, la Palma d'Or d'Honor del festival de Canes. Al llarg de la seva carrera, va filmar una quinzena de pel¡¤l¨ªcules, entre produccions colossals i min¨²scules, obres experimentals i m¨¦s tradicionals, i va deixar un segell inoblidable d'autor en el cinema itali¨¤ i internacional. Tamb¨¦ va ser guionista, productor, poeta i "polemista", com recorden els mitjans italians.

Bertolucci va cridar l'atenci¨® guanyant quan era molt jove el Premi Viareggio pel llibre de poemes In cerca del mistero. ¡°Vaig escriure poesia, per¨° vaig decidir no continuar perqu¨¨ ell era massa bo i no podia guanyar-lo¡±, recordava el cineasta sobre el seu pare. D'aqu¨ª, de la tradici¨® liter¨¤ria i musical, va sorgir tamb¨¦ el gust pels textos, la dramat¨²rgia i el cinema capa? de retratar una ¨¨poca. Per¨° Bertolucci sempre va recon¨¨ixer la descomunal influ¨¨ncia que Pasolini va tenir sobre el seu cinema. De fet, el va con¨¨ixer perqu¨¨ el seu pare li havia editat el seu Ragazzi di vita i s'havia traslladat al mateix edifici. El cineasta ho explicava aix¨ª en una entrevista amb James Franco a?Il Corriere della Sera: ¡°Un dia, quan tenia 21 anys, me'l vaig trobar davant de la porta i em va dir: ¡®Eh, t'agraden les pel¡¤l¨ªcules, oi? Perqu¨¨ en rodar¨¦ una i vull que em facis d'assistent en la direcci¨®. Es dir¨¤ Accattone¡¯. Li vaig dir que no havia fet mai d'assistent, i ell em va respondre que tampoc havia dirigit cap pel¡¤l¨ªcula¡±. De fet, la primera cinta que va signar, La cosecha est¨¦ril, va tenir com a punt de partida una hist¨°ria del mateix Pasolini.

Aix¨ª va n¨¦ixer una carrera que el va portar a dirigir una quinzena de films i que va absorbir tamb¨¦ l'aroma de les innovacions de la Nouvelle Vague francesa, que va descobrir enganxat tardes senceres a les butaques de Cin¨¦math¨¨que parisenca als anys seixanta. All¨¤ m¨¦s tard va veure de prop el Maig del 68, que va viure tamb¨¦ intensament a It¨¤lia i que va retratar, per a alguns d'una manera una mica fr¨ªvola, a?Els somiadors. No va cursar estudis ni aprenentatge t¨¨cnic. Al principi, com va veure fer a Pasolini, va renunciar a actors professionals i va flirtejar amb els corrents experimentals.

Per¨° el passaport de Bertolucci a l'olimp del cinema el va expedir L'¨²ltim tango a Par¨ªs, la seva pel¡¤l¨ªcula m¨¦s pol¨¨mica, amb den¨²ncies de violaci¨® de Maria Schneider a Marlon Brando, que el director de fotografia, Vittorio Storaro, va negar despr¨¦s. Estrenat el 1972, el film es va prohibir a Espanya, i no es va poder veure fins al 16 de gener del 1978. En una entrevista al diari EL PA?S del 1985 el cineasta va comentar la import¨¤ncia de la personalitat de Marlon Brando a la pel¡¤l¨ªcula: "S¨ª, hi va influir molt. Brando ¨¦s un monstre prehist¨°ric del cinema del passat. En principi no l'havia d'interpretar ell. Els actors triats eren Jean-Louis Trintignant i Dominique Sanda, per¨° va resultar que Trintignant era un t¨ªmid i no s'atrevia a fer les escenes de la casa abandonada i Dominique Sanda estava prenyada, aix¨ª que vaig haver de renunciar als dos".

L'¨²ltim tango a Par¨ªs va servir a Bertolucci el cr¨¨dit per poder rodar Novecento, un monument des de tots els punts de vista. Una descomunal cr¨°nica de les primeres cinc d¨¨cades de la It¨¤lia del segle XX, partint del 27 de gener del 1901 amb la mort de Giuseppe Verdi: just el dia que neixen els dos amics que protagonitzen el film i que representaran, per tant, temps despr¨¦s dues It¨¤lies que, en certa manera, encara conviuen avui cada dia al carrer. La del comunisme i el feixisme; la de l'esquerra revolucion¨¤ria, i la burgesia democristiana molt m¨¦s tard. La del tancament de ports i indignaci¨® a Twitter i la que avui, malauradament, roman silenciada.

Novecento va ser l'afirmaci¨® definitiva de la transversalitat de Bertolucci, tamb¨¦ a una banda i l'altra? de l'Atl¨¤ntic. Per¨° el reconeixement a Hollywood va arribar amb L'¨²ltim emperador (1987), la tr¨¤gica i novel¡¤lesca hist¨°ria de Pu Yi, l'¨²ltim representant de la dinastia manx¨², potser una de les seves obres menys brillants, per¨° l'¨²nica que ha fet guanyar l'Oscar a la millor direcci¨® a un director itali¨¤.