Albert S¨¢nchez Pi?ol: ¡°Avui ja ¨¦s impossible prendre el Palau d¡¯Hivern¡±

Pensa Albert S¨¢nchez Pi?ol (Barcelona,1965) que no t¨¦ un gran any, tot recitant projectes audiovisuals o musicals aturats. ¡°La majoria de coses que faig no van enlloc, ¨¦s frustrant, s¨®n fruit d¡¯estar en un n¨²vol... Soc un penjat, m¨¦s que un escriptor¡±, diu amb la seva s¨¤via ironia d¡¯antrop¨°leg. D¡¯imaginaci¨® desbordant i incansable, potser per aquesta sensaci¨®, l¡¯autor de La pell freda (170.000 exemplars), Pandora al Congo (65.000) o Victus (240.000), redobla l¡¯aposta per tancar el 2018 traient, tres anys despr¨¦s de Vae Victus (55.000), Fungus (La Campana, amb il¡¤lustracions de Quim Hereu), on Ric-Ric, un anarquista borratxo, aterra als Pirineus de 1888 i desperta uns bolets fant¨¤stics amb els quals podr¨¤ realitzar la seva revoluci¨®. Fantasia per a parlar seriosament del poder.

Pregunta. De Fungus es podria deduir que el poder pol¨ªtic no pot ser transformat, nom¨¦s destru?t.

Resposta. Hi ha dues grans visions sobre el poder: la nietzscheana, que diu que el governant ¨¦s un individu amb dots gaireb¨¦ sobrehumans que duu el poble a la seva realitzaci¨® hist¨°rica, i la de Marcel Mauss, on el governant no ¨¦s m¨¦s que un titella dels governats i que quan es desvia del que aquests volen, el fan caure. Jo soc m¨¦s a prop d¡¯aquesta.

P. El llibre destil¡¤la un desenc¨ªs per la pol¨ªtica.

R. Estic tan amargat pel que passa que no tinc ni ganes de seguir la s¨¨rie de Victus. Despr¨¦s de l¡¯1-O m¡¯aixecava amb neguit i em sorprenia: ¡°Aix¨° ja ho he sentit abans¡±... S¨ª, documentant-me sobre el 1714! No s¨¦ si s¡¯ha encomanat a Fungus, que vaig iniciar el 2005 ambientant a Terranova. Les criatures s¨®n una met¨¤fora del poder pol¨ªtic, s¡¯emancipen de qualsevol governant. Aix¨° ho hem vist en el proc¨¦s, per¨° Ric-Ric no ¨¦s Junqueras ni Rajoy. De similituds n¡¯hi ha, per¨° tamb¨¦ es podria aplicar al context pol¨ªtic espanyol...

P. Tota revoluci¨® ¨¦s una il¡¤lusi¨® irrealitzable?

R. Tota revoluci¨® ¨¦s un canvi d¡¯estructures i mai s¡¯ha pogut eliminar la relaci¨® de base entre dominants i dominats. Davant d¡¯aquest frac¨¤s de les utopies, m¡¯he inventat una humanitat inversa a la nostra: els fungus no entenen els discursos pol¨ªtics, no poden articular cap ideologia, per¨° s¡¯adonen que podrien ser la rep¨²blica cristiana socialista perfecta: tots s¨®n germans en una societat isocr¨¤tica. Aix¨° ho voldria desenvolupar en una segona entrega.

P. El poder sempre ¨¦s dels de sota? Avui tamb¨¦?

R. El terrorisme o la lluita armada revolucion¨¤ria ¨¦s impossible ara a Occident. Els sistemes tecnol¨°gics de repressi¨® del poder s¨®n terror¨ªfics. Estem en una societat m¨¦s controlada que la de la RDA o la R¨²ssia de Stalin. L¡¯estat t¨¦ una capacitat manipuladora i de control social com mai per les xarxes socials. Mirem la incid¨¨ncia de R¨²ssia a les eleccions als EUA...

P. El jovent avui no es troba m¨¦s c¨°mode essent manat que manant, no li importa poc el poder real?

R. No s¨¦ si la generaci¨® actual ¨¦s m¨¦s revolucion¨¤ria que la meva, per¨° mentre l¡¯hamburguesa valgui un euro i internet sigui gratis, qui vol fer la revoluci¨®? Avui ja ¨¦s impossible prendre el Palau d¡¯Hivern. El sistema s¡¯ha fortificat tant que impedeix que la revoluci¨® exploti. Per¨° la revoluci¨® existeix, el que passa ¨¦s que implota; es va veure a les revoltes de Los Angeles dels vuitanta: en lloc de trencar els vidres de la Casa Blanca, trencaven els del pati de la cantonada, dirigien la viol¨¨ncia contra si mateixos... Per aix¨° he situat Fungus al passat, en un far west, on la cultura encara disputa el domini a la natura. Els fungus es converteixen en cultura... Amb el poder ja no s¡¯hi pot disputar per les armes, per¨° no sap mai per on els pot petar la cosa.

P. Com va a parar als bolets com a protagonistes?

R. El proc¨¦s creatiu ¨¦s misteri¨®s: no ¨¦s un instant... Em passo el dia als n¨²vols fent-hi voltes. Jo visc la vida en altres mons. La meva vida s¨®n aquests bitxos, els t¨¨ctons, els granotots... L¡¯antropologia m¡¯ha anat b¨¦ perqu¨¨ s¡¯ha fet la pregunta clau: l¡¯¨¦sser hum¨¤ viu no nom¨¦s en la seva realitat, per¨° com hi accedeix? Doncs amb dues t¨¨cniques: el xamanisme ¡ªsortir del cos, veure altres realitats i tornar¡ª o la mediumnitat ¡ªon les realitats diferents et venen a tu¡ª. Els arguments de totes les obres liter¨¤ries del m¨®n, o s¨®n xam¨¤nics o s¨®n medi¨²mics.

P. I Fungus ¨¦s...?

R. Primer, xam¨¤nica, i despr¨¦s, medi¨²mica... S¨ª, s¨ª, jo faig cosa popular, monstres i bolets que caminen, es riuran de mi, per¨° jo s¨¦ on vaig i la immensa majoria d¡¯autors d¡¯aquest pa¨ªs, no. Ara, tot aix¨° ¨¦s la part irracional; despr¨¦s cal posar-ho dins una estructura narrativa racional, s¨°lida.

P. I aix¨° vol dir?

R. Vol dir que Ric-Ric havia de trobar el bolet Borni abans de 30 planes, o em quedo sense lectors. ?s gesti¨® del temps i de l¡¯espai. Badar equival al viatge xam¨¤nic. Jo sempre bado. El badar ¨¦s una zona ingr¨¤vida: si t¡¯hi passes estona hi ha m¨¦s possibilitats que surtin coses com els bolets. ?s impossible que als autors del jo se¡¯ls acudeixi: com que nom¨¦s estan pensant en ells... ¡°Jo soc un altre¡±, que deia Rimbaud.

P. ?s inevitable llegir el llibre en clau de proc¨¦s: la bandera groga dels revoltats, ¡°el sacrifici dels valents¡± que ¡°nom¨¦s va servir perqu¨¨ se salvessin els covards¡±, ¡°escollir el m¨¦s feble per no poder oposar-se a la voluntat col¡¤lectiva, per m¨¦s absurda que fos¡±...

R. Tot aix¨° es pot aplicar a qualsevol context pol¨ªtic. Si hagu¨¦s volgut escriure sobre el proc¨¦s ho hauria fet sense problema. ?s clar que es pot interpretar que els fungus s¨®n els sobiranistes, per¨°... El que s¨ª que veig que ho ha condicionat tot ¨¦s el lideratge dels sobiranistes: busquen tant els favors de la base, dels fungus, que estan disposats a fer qualsevol cosa, incl¨°s l¡¯exili, per guanyar-se el seu favor. La clau que explica el proc¨¦s ¨¦s que hi ha dos Ric-Rics que es foten d¡¯h¨°sties pel poder: ¡°Jo soc m¨¦s fungus que ning¨²¡±... No, un estadista l¨²cid hauria hagut de dir: ¡°No estem preparant res, no en sabem m¨¦s i anem cap als esculls¡±... Per¨° els espanyolistes, igual: a veure qui t¨¦ la bandera m¨¦s grossa entre PP i Ciutadans.

P. El que s¨ª que ja ¨¦s una constant en la seva obra ¨¦s la conviv¨¨ncia entre humans i ¨¦ssers fant¨¤stics.

R. S¨ª, per¨° m¡¯emprenya quan les elits liter¨¤ries, que n¡¯hi ha, et qualifiquen r¨¤pidament de g¨¨nere. Jo he llegit el Gilgamesh, primera hist¨°ria que es conserva de la Humanitat, i tot s¨®n monstres fant¨¤stics. Em fot aquesta taxonomia que decideixen quatre a la universitat. No han ent¨¨s cap on va la narrativa.

P. I cap on va?

R. El llibre va comen?ar cap a l¡¯any 1000 i aviat tornar¨¤ a una vida marginalitzada, que quedar¨¤ redu?da a una perif¨¨ria perqu¨¨ les t¨¨cniques narratives passaran per les noves tecnologies. Hi ha exponencialment m¨¦s relat a internet en imatges, en s¨¨ries... Per¨° la narrativa es pot explicar de mil maneres diferents, no morir¨¤ mai. El gran g¨¨nere de la humanitat no ha estat el format llibre, sin¨® la literatura oral... i va desapar¨¨ixer!

P. Joc de trons n¡¯¨¦s l¡¯exemple?

R. Narrativament ¨¦s revolucion¨¤ria; George R. R. Martin fa una cosa que sembla f¨¤cil: per als autors, els personatges s¨®n fonamentals, els vas fent cr¨¦ixer... Doncs ell els crema de seguida, els pela. ?s extraordinari: ¨¦s molt dif¨ªcil construir un protagonista i anar creant alternatives que van creixent a un ritme disfuncional del primer protagonista. Cal una arquitectura mental brutal. No li donaran mai el Nobel, per¨°.

P. Una narrativa tan audiovisual no afectar¨¤ la manera d¡¯escriure?

R. S¨ª, el lector ja no cuina, li ve tot mastegat i els ritmes narratius s¡¯acceleren. L¡¯audiovisual no ha trencat el paradigma, per¨° t¡¯ha avan?at el primer gir narratiu, el conflicte o la inc¨°gnita... Cal adaptar-s¡¯hi.

P. Veu Fungus al cinema?

R. Hem fet un teaser amb l¡¯empresa dels efectes especials de Jocs de trons que jan han vist uns nord-americans; tamb¨¦ pensem en un joc de taula... Projectes, la paraula male?da.

P. Elements fant¨¤stics, el poder com a trama... Hi ha concomit¨¤ncies entre Fungus i Joc de trons?

R. Fungus ¨¦s un Joc de trons... d¡¯esquerres; em revolta la concepci¨® del poder que t¨¦: les masses que surten, o s¨®n carn de can¨® o estan idiotitzades per l¨ªders fan¨¤tics. I si sorgeix alg¨² de sota ¨¦s per incorporar-lo a dalt o ser instrument. ?s el seu discurs ideol¨°gic i narratiu. I el m¨®n no ¨¦s aix¨ª. A Fungus, el protagonisme ¨¦s dels de baix, que tenen poder de decisi¨®.

P. Fungus trenca amb el par¨¨ntesi de Victus i Vae Victus i el fa tornar al fant¨¤stic. Tancar¨¤ ara la trilogia de La pell freda i Pandora al Congo?

R. El meu xamanisme ¨¦s incontrolable. Si ho calcul¨¦s en termes de diners, potser caldria fer-la. Ja la tinc al coco: una cosa ha destru?t el m¨®n. Passa en una Barcelona en ru?nes, a l¡¯entorn de la torre Agbar, i els supervivents hi veuen una llum i s¡¯interroguen sobre el que passa: hi ha una mena de Solaris de l¡¯Stanislaw Lem, una criatura que vol saber per qu¨¨ el m¨®n s¡¯ha convertit en una ratom¨¤quia. ?s molt postmoderna...

P. Ja fa 16 anys de l¡¯¨¨xit de La pell freda. Com veu la literatura catalana i com s¡¯hi veu vost¨¨?

R. Dins el meu globus xam¨¤nic, un dels projectes ¨¦s fer-ne una segona part. No em fa por: l¡¯atmosfera ja est¨¤ donada. El meu millor llibre? Potser, per¨° Pandora... ¨¦s t¨¨cnicament superior i la vaig fer abans que La pell freda. Igual tamb¨¦ fan pel¡¤l¨ªcula de Pandora: el gui¨® ja hi ¨¦s. El context? La literatura del jo, que predomina, m¡¯interessa poc. Del que faig jo no en veig gaires; s¨¦ que ¨¦s un m¨®n propi, per¨° quan m¨¦s en tinguem, millor... No em queixo, per¨° visc amb cert neguit professional. Soc dels autors m¨¦s llegits i m¨¦s prestats a biblioteques i si jo estic aix¨ª... Aix¨° no parla de mi, sin¨® de la salut cultural d¡¯un pa¨ªs.