La di¨¤spora socialista

Si es confirma la candidatura de Ferran Mascarell a l'alcaldia de Barcelona i aconsegueix sumar el PDeCat a la seva llista, de les set forces pol¨ªtiques representades al consistori, quatre estaran encap?alades per un dirigent pol¨ªtic procedent de l'¨°rbita socialista. Tres d'ells ¡ªErnest Maragall, Jaume Collboni i Ferran Mascarell¡ª han conviscut no fa tant sota les sigles del PSC i el quart, Manuel Valls, ¨¦s un rebotat del partit socialista franc¨¨s sota les sigles del qual va ser ministre d¡¯Interior i primer ministre. Despr¨¦s de perdre a les prim¨¤ries del seu partit l'oportunitat de ser candidat a la Presid¨¨ncia de Fran?a i ser despr¨¦s rebutjat per Emmanuel Macron, Valls va decidir ¡°tornar a casa¡± i optar a l'alcaldia de Barcelona en nom de Ciutadans.

D¡¯aquesta manera, una part de la pugna per l'alcaldia de Barcelona es dirimir¨¤ entre antics correligionaris socialistes que han evolucionat cap a posicions diverses i que ara hauran de competir en unes eleccions d'alt voltatge ja que Barcelona s'ha convertit en l'epicentre de la lluita per l'hegemonia pol¨ªtica a Catalunya. Aquesta estranya situaci¨® ¨¦s el resultat de la implosi¨® que ha sofert l'espai socialista a Catalunya i demostra fins a quin punt han canviat les coses en pocs anys. All¨¤ on abans hi havia bufetades per figurar en les llistes del PSC i el partit disposava d'un ampli ventall de candidats entre els quals escollir, predominen ara els dubtes i s¨®n moltes les negatives a sumar-se a les llistes, mentre apareixen socialistes en altres candidatures.

Un dels primers moviments de la batalla de Barcelona ser¨¤ determinar qui aconsegueix situar-se com a principal adversari de l'alcaldessa Ada Colau, que aspira a la reelecci¨®. El basti¨® dels comuns ¨¦s objectivament feble perqu¨¨ ha hagut de governar amb nom¨¦s 11 regidors i una oposici¨® gens constructiva, per¨° compta amb una base militant mobilitzada i el carisma de l'alcaldessa. En temps de gran volatilitat electoral, on una part dels votants dubta entre forces properes i decideix en l'¨²ltim moment, tenir una candidata amb carisma pot ser un factor determinant.

En qualsevol cas, la pugna se situar¨¤ en el terreny del debat progressista. Els primers moviments de Manuel Valls aix¨ª ho indiquen. Encara que en determinats cercles es fa valer com a candidat de les elits econ¨°miques de la ciutat, Valls es prodiga en els mitjans de comunicaci¨® amb un discurs clarament dirigit a l'antic electorat socialista dels barris populars i de classe mitjana. Assegura ser tan progressista com Colau per¨° millor gestor. Defensa els postulats cl¨¤ssics de la socialdemocr¨¤cia i no nega els problemes socials, per¨° critica a l'alcaldessa no haver sabut gestionar b¨¦ q¨¹estions com la inseguretat a causa de les cotilles ideol¨°giques. La q¨¹esti¨® ¨¦s si podr¨¤ mantenir sense ser acusat d'impostor un discurs aparentment mogut per una sensibilitat social que en absolut va demostrar a Fran?a quan va tenir l¡¯oportunitat de governar.

A aix¨° s'afegeix el problema que Barcelona figura en la seva biografia com una elecci¨® oportunista. I si no aconsegueix ampliar els actuals suports, li ser¨¤ dif¨ªcil fer creure que ¨¦s alguna cosa m¨¦s que el candidat de Ciutadans. En aquest cas, cada vegada li resultar¨¤ m¨¦s dif¨ªcil combinar el missatge ¡°progressista¡± amb el discurs cada vegada m¨¦s dret¨¤ d¡¯Albert Rivera.

Tamb¨¦ Ernest Maragall est¨¤ interessat a situar la lluita per l'alcaldia en el terreny progressista, per¨° en aquest cas amb l'afegit de la reivindicaci¨® sobiranista. La seva aposta ¨¦s doble: superar Colau en nombre de vots i aconseguir que ERC es converteixi en el nou pal de paller del sobiranisme. Per a aix¨° ha de conquistar una part de l'antic espai convergent que ara defensar¨¤ el seu antic company de files Ferran Mascarell. Tots saben que ¨¦s dif¨ªcil que aquest pugui aconseguir, si es presenta per separat, els resultats de CiU en les ¨²ltimes municipals: 159.000 vots i deu regidors. En aquestes aig¨¹es intentar¨¤ pescar ERC, que va obtenir 77.000 vots i cinc regidors.

Maragall presenta notables fortaleses, entre elles un cognom il¡¤lustre vinculat al llan?ament de Barcelona com a ciutat global i una llarga i acreditada experi¨¨ncia en l'¨¤mbit municipal, auton¨°mic i europeu. Entre les seves debilitats, una edat i una imatge poc id¨°nies per atreure els votants joves que ERC es disputa amb la CUP. Entre tots tres haur¨¤ de bracejar amb for?a Jaume Collboni, el candidat del PSC, per tenir visibilitat. I aquesta ¨¦s la gran paradoxa: dels quatre candidats de l'espai socialista, el que representa la matriu ¨¦s el que parteix amb m¨¦s desavantatge.