L¡¯art de la mentida i els seus mestres locals

Qui s¡¯acostuma a mentir no pot deixar de mentir. Fins i tot menteix quan t¨¦ ganes de dir la veritat. Quan s¡¯ha mentit tant i tant, com ha passat entre nosaltres en els ¨²ltims anys, no es pot esperar que es deixi de mentir sobtadament, que de cop uns dirigents mentiders es vegin posse?ts per un amor a la veritat que els ha mancat durant tant de temps. L¡¯¨²nica cosa que es podria esperar, quan la mentida ha estat revelada, ¨¦s que menteixin cada cop menys. Que les seves mentides siguin cada cop m¨¦s venials. Desgraciadament, no succeir¨¤.

Cal una mica de comprensi¨®. ?s cert. Mentien a fi de b¨¦. Eren mentides piadoses, atiades pel fervor de les idees i les passions pol¨ªtiques i patri¨°tiques. Aix¨° explica la complicitat de molta gent que estima la veritat per¨° prefereix mirar cap una altra banda cada cop que l¡¯amic mentider s¡¯omple la boca de m¨¦s mentides que dents. Al costat dels mentiders, tot s¡¯ha de dir, hi sol haver els covards: saben qu¨¨ ¨¦s veritat i qu¨¨ ¨¦s mentida, per¨° prefereixen callar.

Mentir, a m¨¦s a m¨¦s, s¡¯encomana i les mentides acaben adoptant l¡¯aparen?a de veritats. L¡¯¨¨xit del relat ¨¦s aix¨°: que fins i tot els adversaris es vegin obligats a adoptar la fantasia narrativa amb la qual es volen vendre les pr¨°pies idees i colar les mentides entre un munt de veritats. Els adversaris ho fan perqu¨¨ s¡¯hi veuen obligats, i els covards, per covardia: perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil aparentar la credulitat, tot i que el conte sigui inversemblant, que no pas discutir fins a prendre mal amb el mentider empoderat.

Hi ha un manual del bon mentir, fill d¡¯una llargu¨ªssima tradici¨®, que t¨¦ en Maquiavel un moment magistral per¨° arriba fins avui mateix. El New York Times ha presentat el que t¨¦ el KGB per difondre les not¨ªcies falses, els bulos o fake news, ¨¦s a dir, les mentides convertides en not¨ªcia, que es resumeixen en set punts, aplicables a moltes situacions, tamb¨¦ als nostres mentiders i a les seves mentides, que s¡¯han convertit en nostres en la mesura que sembla que les haguem adoptat massivament.

La primera regla es trobar les esquerdes que cal explotar, que solen ser moltes i en moments com els actuals especialment visibles. La segona ¨¦s construir una gran mentida, com m¨¦s gran millor: si no ¨¦s ben gran no es veu. La tercera es adobar-ho amb un raig de veritat: la gran mentida necessita el toc d¡¯un perfum veritable reconegut per tots. La quarta ¨¦s amagar la m¨¤ que tot ho mou: aquesta mentida brutal que apareix com una veritat s¡¯ha de col¡¤locar dins les esquerdes com si fos un fet natural, no com el fruit d¡¯un c¨¤lcul i d¡¯una manipulaci¨®. La cinquena es el tonto ¨²til: ell ajudar¨¤ a posar de relleu la mica de veritat que hi ha en la gran mentida i a objectivar-la, tot desviant l¡¯atenci¨® de la m¨¤ que tot ho manipula; sense tontos ¨²tils no hi ha gran mentida. La sisena ¨¦s negar-ho tot i sempre, sense deixar cap fissura per on pugui penetrar la den¨²ncia de la tergiversaci¨®: encara que et pesquin dins del llit del ve¨ª o de la ve?na sempre s¡¯ha de dir que no ¨¦s el que sembla. ?ltima consigna: aquest ¨¦s un joc llarg; cal fer durar la mentida, persistir en la mentida, mantenir-la a tota costa durant tant de temps com calgui fins que faci forat; n¡¯acabar¨¤ fent.

El darrer consell ¨¦s el m¨¦s desencoratjador per als qui aspiren a restaurar algun cop la veritat. Com que la mentida ¨¦s llarga i s¨®n molts els qui volen persistir en sostenir-la i difondre-la, tot i que hagi fracassat, sabem que ens esperen temps molt dif¨ªcils, en qu¨¨ se¡¯ns exigir¨¤ que reneguem de la veritat. Constituir una comunitat de mentiders de la qual siguin exclosos els que persisteixen en la veritat ¨¦s la manera m¨¦s senzilla i pr¨¤ctica de mirar d¡¯imposar la mentida a llarg termini despr¨¦s d¡¯haver fracassat a l¡¯hora d¡¯imposar-la impetuosament i d¡¯una revolada.

Una comunitat fonamentada en la mentida no ha d¡¯estar necess¨¤riament composta tan sols de mentiders, tot i que aquests l¨°gicament hauran de convertir-se almenys en la seva aristocr¨¤cia. Hi pot haver tamb¨¦ consentidors i indiferents, disposats a tolerar la mentida a fi de b¨¦, de la mateixa manera que els mentiders tamb¨¦ menteixen amb el mateix piad¨®s prop¨°sit. Els al¡¤l¨¨rgics a la mentida o els mentiders de signe contrari, un cop vegin la persist¨¨ncia indeclinable de la mentida que detesten, la resili¨¨ncia impertorbable dels mentiders i dels seus escolans, acabaran rendint-se: primer callaran i, quan ja se¡¯ls faci insuportable, marxaran.

Aleshores ser¨¤ el moment decisiu, amb la majoria i la base ja ben ampliades, en qu¨¨ es podr¨¤ fer realitat la m¨¤xima aspiraci¨® de la democr¨¤cia m¨¦s pura, indiscutible i divina: la veritat i la mentida se sotmetran a la votaci¨® del poble sobir¨¤, que ser¨¤ el que finalment decidir¨¤ i manar¨¤. La veritat, tot i que sembli i sigui mentida, finalment triomfar¨¤.