Pedro S¨¢nchez: ¡°Als independentistes els ¨¦s igual el model d¡¯Estat, volen anar contra Espanya en si¡±

El president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, t¨¦ una idea for?a clara del proc¨¦s que caldria seguir per adaptar el text de la Constituci¨® a les noves necessitats de la societat espanyola. No pret¨¦n fer una negociaci¨® enorme, sobre els seus aspectes m¨¦s pol¨¨mics, sin¨® obrir un cam¨ª m¨¦s senzill i pragm¨¤tic pel qual es vagin millorant aquells punts que conciten un consens gaireb¨¦ un¨¤nime. L'objectiu final seria la Constituci¨® del 1978, per¨° amb totes les modificacions necess¨¤ries perqu¨¨ els joves d'avui la sentin com a seva. Per al president S¨¢nchez el pacte constitucional forma part d'un pacte social m¨¦s ampli, en el qual els aspectes territorials s¨®n fonamentals per¨°, per descomptat, nom¨¦s una part de l'alian?a entre generacions. La conversa es va desenvolupar al Palau de la Moncloa el 20 de novembre, amb motiu del suplement especial de la Constituci¨® que sortir¨¤ publicat dijous amb l'edici¨® impresa.

Pregunta. Quan es va aprovar la Constituci¨®, quants anys tenia?

Resposta. Jo vaig n¨¦ixer el 72.

P.?Alg¨² que tenia 6 anys quan es va aprovar la Constituci¨® i que ara ¨¦s president del Govern creu que el seu text encara s'ajusta a la realitat o b¨¦ que cal donar-li una ¡°interpretaci¨® evolutiva¡±, com va dir en el seu moment el Tribunal Constitucional?

R. Jo ho resumeixo en una frase, que potser ¨¦s una trivialitat, per¨° em sembla il¡¤lustrativa de la necessitat que la Constituci¨® s'adapti a la societat que serveix, i ¨¦s que l'Espanya del 2018 no ¨¦s l'Espanya del 1978. Hi ha tamb¨¦ altres consideracions. La primera, en termes hist¨°rics, ¨¦s que crec que la Constituci¨® del 78 assumeix el llegat de la Segona Rep¨²blica, del seu frac¨¤s, de la Guerra Civil i posteriorment de la dictadura franquista. Ho fa perqu¨¨ es planteja que al nostre pa¨ªs no hi haur¨¤ mai democr¨¤cia si no es reconeix la diversitat territorial i viceversa; ¨¦s a dir, no hi haur¨¤ mai diversitat territorial si no som dins d'un sistema democr¨¤tic. La segona ¨¦s que la Constituci¨® ens va permetre homologar-nos amb les democr¨¤cies europees i en conseq¨¹¨¨ncia vam poder entrar a la UE. Quan parlem de l'evoluci¨® de la Constituci¨® espanyola hem de mirar cap a Europa: en un determinat moment, aquesta generaci¨® de l¨ªders que representem ara mateix els diferents partits en diferents ¨¤mbits (al Govern o a l'oposici¨®) hem d'enfortir els nostres vincles amb la Uni¨® Europea i afavorir que el proc¨¦s d'evoluci¨® de la nostra Constituci¨® serveixi per a aquest objectiu. Serveixi per enfortir el proc¨¦s mateix de la Uni¨® Europea i per desenvolupar la nostra aportaci¨® a aquesta construcci¨®, per enfortir la solidaritat no nom¨¦s en termes de ciutadania, sin¨® tamb¨¦ territorials, i per millorar l'estructura de governabilitat d'Espanya.

¡°El federalisme com a tal ¨¦s un terme que no acaba de ser ent¨¨s per part dels espanyols¡±

P. Un dels grans temes que sempre es plantegen sobre l'evoluci¨® de la Constituci¨® espanyola ¨¦s reformar-la perqu¨¨ fixi una estructura federal de l'Estat. Vost¨¨ com ho veu?

R. Jo diria tres coses. La primera, a mi m'agrada molt una frase de Jordi Sol¨¦ Tura, que deia: ¡°?s igual com es digui, l'important ¨¦s que funcioni¡±. Crec que aquest sentit pragm¨¤tic, quan ve, a m¨¦s, d'una persona que va ser un exiliat, que va tornar i que finalment va acabar sent ministre de Cultura ¨¦s una bona concepci¨® de la vida pol¨ªtica: tenir principis i ser pragm¨¤tic. En segon lloc, el problema ¨¦s que el federalisme com a tal ¨¦s un terme que no acaba de ser ent¨¨s per part dels espanyols. El significat que t¨¦ a Espanya no t¨¦ res a veure amb el significat que t¨¦ en altres democr¨¤cies. El federalisme a Espanya, jo crec que com a conseq¨¹¨¨ncia tamb¨¦ de la Segona Rep¨²blica, t¨¦ m¨¦s unes connotacions disgregadores que no pas agregadores, com pot passar als Estats Units o a Alemanya. Per aix¨° el gran encert dels pares constituents ¨¦s, efectivament, haver trobat una terminologia que, seguint la reflexi¨® de Jordi Sol¨¦ Tura, ¨¦s igual com es digui, el cas ¨¦s que funciona. I ha funcionat durant 40 anys. Passa que els instruments es desgasten, els materials pateixen, com les persones, i necessitem revigoritzar-los. La renovaci¨® del pacte constitucional no ser¨¤ una finalitat en si mateixa, quan es comenci a abordar, sin¨® que ser¨¤ una via, un mecanisme a trav¨¦s del qual podem comen?ar a recompondre alguns dels consensos trencats. Aquesta ¨¦s una mica la q¨¹esti¨®. Per¨°, s¨ª, crec que l'Estat auton¨°mic ¨¦s un Estat federal i que un dels grans desafiaments que tenim ara ¨¦s perfeccionar el nostre model territorial.

¡°M¡¯agradaria que els joves sentissin aquesta Constituci¨® com a seva, i aix¨° n¡¯exigeix la reforma¡±

P. Quan parla dels consensos trencats, qu¨¨ s'ha trencat fonamentalment?

R. ?s evident que a Catalunya s'ha trencat el consens constitucional com a conseq¨¹¨¨ncia de la no assumpci¨® per part d'una minoria majorit¨¤ria de la societat catalana de l'Estatut d'autonomia. Aquest ¨¦s un dels consensos que cal recompondre. El segon t¨¦ a veure amb alguna cosa que em sembla fonamental, i ¨¦s la manera en qu¨¨ es desenvolupa la vida pol¨ªtica (en pol¨ªtica democr¨¤tica tant el fons com la forma s¨®n fonamentals) i, per tant, amb la necessitat de participaci¨®, sobretot de les generacions m¨¦s joves, en aquest proc¨¦s de renovaci¨® del pacte constitucional. Jo no parlo d'un proc¨¦s constituent perqu¨¨ no crec que h¨¤gim de caure en una mena d'adamisme que no reconeix les virtuts de la Constituci¨®, per¨° s¨ª que crec que les formes de participaci¨® pol¨ªtica han canviat. L¨°gicament, han de tenir com a epicentre el Congr¨¦s dels Diputats i, per tant, la democr¨¤cia representativa, per¨° al voltant es poden vehicular moltes energies i corrents constructius, que vigoritzin el nostre sistema democr¨¤tic.

¡°A Catalunya s¡¯ha trencat el consens constitucional; cal recompondre¡¯l¡±

P. Com qu¨¨?

R. Quina ha estat l'experi¨¨ncia de les ¨²ltimes reformes constitucionals? Pr¨¤cticament s'han fet d'esquena a la ciutadania, a correcuita. Quan parlo d'obrir vies de participaci¨® em refereixo a obrir vies de di¨¤leg, per exemple, per veure quins nous drets podem incorporar a la Constituci¨®. El dret mediambiental, per exemple, no era tan prioritari el 1978 com ho ¨¦s avui, quan tenim al davant el desafiament del canvi clim¨¤tic; la igualtat de g¨¨nere hi ¨¦s, a la nostra Constituci¨®, per¨° no de manera tan evident com crec que despr¨¦s del 8 de mar? el feminisme voldria veure-la reflectida. El fet que hi hagi no nom¨¦s pares sin¨® mares de la Constituci¨® ja seria un avan? que reflectiria la realitat plural de la nostra societat. Hi ha aspectes que tenen a veure amb el m¨®n laboral, amb drets vinculats amb la societat de la informaci¨® i la societat digital que tamb¨¦ s'hi han d'incorporar. Hi ha molts debats que podrien perfectament vigoritzar la nostra democr¨¤cia i, en termes constitucionals, enriquir el nostre text.

P. La Constituci¨® diu que Espanya ¨¦s un Estat social; no obstant aix¨°, molts analistes parlen de la ruptura del pacte social¡­

R. Aqu¨ª hi torna a entrar Europa. Ant¨®n Costas i Joaqu¨ªn Estefan¨ªa han escrit sobre la necessitat de tornar a signar un contracte social i ¨¦s veritat que la Constituci¨® forma part d'aquest nou contracte. La gran tasca que tenim els partits pol¨ªtics ¨¦s saber entendre que en bona mesura l'¨¨xit dels nostres projectes pol¨ªtics, en l'¨¤mbit nacional, dependr¨¤ molt de la sort d'Europa perqu¨¨, al final, la renovaci¨® d'aquest contracte social ha de tenir com a protagonistes no nom¨¦s l'Estat, les comunitats aut¨°nomes i els ajuntaments, sin¨® tamb¨¦ i molt fonamentalment la UE. Quan parlem de drets ambientals, si no assumim una s¨¨rie de compromisos pol¨ªtics d'¨¤mbit supranacional, dif¨ªcilment podrem fer alguna cosa efectiva. Si parlem d'una tributaci¨® justa, com estableix la Constituci¨® espanyola, dif¨ªcilment podrem afrontar i donar una resposta real a les grans corporacions digitals o als paradisos fiscals si no parlem en termes europeus. Per no parlar de la mobilitat laboral, que afecta molt¨ªssims joves, i la necessitat que es reconeguin els drets socials i laborals al conjunt del continent. Aquest nou contracte social, que evidentment t¨¦ un cap¨ªtol que ha de ser la renovaci¨® del nostre pacte constitucional, amb la seva mirada cap a Europa, est¨¤ tamb¨¦ necess¨¤riament imbricat en l'arquitectura d'Europa en el futur. Per aix¨° crec que ¨¦s molt important el que he comentat abans. A Espanya ¨¦s evident que el refor?ament de la nostra estructura auton¨°mica t¨¦ molt a veure amb el projecte europeu. Una Europa federal amb m¨¦s integraci¨®, amb un embri¨® de pressupost europeu, amb la uni¨® econ¨°mica i monet¨¤ria completada o amb una defensa conjunta, ha d'estar present en el debat pol¨ªtic sobre la nostra Constituci¨®. Nosaltres ja estem precisament en aquest grup capdavanter europeu que plantegen Fran?a i Alemanya.

P. Quan diu ¡°l'important ¨¦s que funcioni¡±, s'aplica tamb¨¦ a rep¨²blica i monarquia? El que importa de la forma de l'Estat ¨¦s que funcioni?

R. Honestament, ara que tinc la possibilitat de con¨¨ixer de primera m¨¤ la feina que ha fet aquests 40 anys i que fa avui la Casa Reial, i en particular el rei Felip VI, crec que la monarquia parlament¨¤ria ¨¦s, ara mateix, la clau de volta d'un gran consens constitucional que es va forjar el 1978, i que jo espero que perduri. Felip VI ¨¦s un rei del seu temps, un rei que defensa la igualtat de g¨¨nere, el comprom¨ªs d'Espanya en la lluita contra el canvi clim¨¤tic, els drets dels treballadors, i que t¨¦ una gran sensibilitat amb la q¨¹esti¨® catalana i amb la diversitat del nostre pa¨ªs, per m¨¦s que els independentistes catalans l'hagin criticat. Abans evocava la Segona Rep¨²blica. Conv¨¦ recordar que quan els independentistes van voler llavors secessionar-se d'Espanya [1934], en realitat ho feien contra la Rep¨²blica. Ara ho estan fent contra una monarquia parlament¨¤ria. ?s a dir, els ¨¦s igual el tipus d'estructura i de model d'Estat que tinguem, el que volen ¨¦s anar contra el ser d'Espanya.

P. Hi ha prou lleialtat institucional en aquest moment per fer un pacte constitucional?

R. B¨¦. Si mira el PP, quan governaven ho feien lentament, i ara a l'oposici¨® estan accelerats. Crec que tamb¨¦ ¨¦s una mica producte del temps pol¨ªtic que vivim, on les not¨ªcies caduquen al cap de dues hores. La principal via de comunicaci¨® que tenen ara mateix els ciutadans s¨®n els mitjans digitals i la televisi¨®, i, malauradament, la caducitat de les not¨ªcies, per m¨¦s bones i importants que siguin, ¨¦s de minuts. El que vull dir amb aix¨° ¨¦s que som en una democr¨¤cia immedi¨¤tica: molt condicionada pels mitjans de comunicaci¨® i molt immediata. Aquesta ¨¤nsia per respondre r¨¤pidament, per fixar una posici¨®, fa que la pol¨ªtica sigui m¨¦s vulnerable a les pressions. Els temps de la pol¨ªtica, i aquesta ¨¦s una de les lli?ons que he apr¨¨s en aquests mesos que fa que soc president del Govern, s¨®n diferents de les posicions dels mitjans de comunicaci¨®, i aix¨° no vol dir que no tinguis una posici¨® pol¨ªtica, sin¨® simplement que el teu moment per poder respondre a algunes de les q¨¹estions ¨¦s m¨¦s tard. Tota aquesta vulnerabilitat de la pol¨ªtica fa que els acords i els consensos siguin m¨¦s dif¨ªcils.

P. Hi ha reformes constitucionals que es poden dur a terme r¨¤pidament, com va passar amb el fam¨®s article 135?

R. En relaci¨® amb el 135 la posici¨® del Govern d'Espanya, del PSOE, sempre ha estat la mateixa, la que jo he defensat. S'ha de complementar amb un comprom¨ªs d'un m¨ªnim social. En relaci¨® amb les reformes, hi estic d'acord. Si concebem la necessitat que la nostra Constituci¨® evolucioni, ¨¦s a dir, un mecanisme per recompondre els consensos que puguin estar afeblits, trencats, o que necessitin un nou impuls, jo crec que haur¨ªem de comen?ar per elements on hi ha consens. Per exemple, el Govern d'Espanya ha sol¡¤licitat un informe al Consell d'Estat per reformar els aforaments que ha rebut el suport un¨¤nime dels membres d'aquest organisme. La idea ¨¦s veure com ho tradu?m en una proposta de reforma constitucional que portarem al Congr¨¦s. En teoria, tots els grups parlamentaris hi estan d'acord. Quan dic tots, s¨®n tots. Potser ¨¦s un bon punt d'arrencada. O, per exemple, crec recordar que l'article 49 defineix les persones amb discapacitat d'una manera que no t¨¦ res a veure amb la que ells ara mateix reclamen. Aquesta modificaci¨® hauria de ser tamb¨¦ un bon punt de partida. Vull dir, les grans aventures al final comencen amb petits passos i, per tant, no cal comen?ar a parlar d'elements sobre els quals segur que tenim grans difer¨¨ncies, sin¨® d'aquells on comen?a a haver-hi acord. Si em pregunta si voldria que la Comissi¨® Constitucional estigu¨¦s oberta totes les legislatures, li diria que s¨ª. Simplement per poder debatre i anar veient quins elements de millora de la nostra Constituci¨® podem incorporar-hi, com pot anar evolucionant. No es tracta de posar terminis, sin¨® d'un proc¨¦s obert en la Comissi¨® Constitucional del Congr¨¦s dels Diputats com a punt de trobada.

P. Si tingu¨¦s una legislatura sencera per endavant, quines propostes concretes faria?

R. Ja ho estem fent. Hi ha alguns que se sorprenen i diuen ¡°tens 84 diputats¡±, doncs b¨¦, s¨ª, 84 diputats, per¨° jo entenc que per a la reforma de la Constituci¨® sobre la limitaci¨® o supressi¨® dels aforaments hi haur¨¤ 350 diputats, i al Senat, igual. Llavors no ¨¦s tant el nombre parlamentari a partir del qual es proposa una determinada reforma constitucional, sin¨®, primer, el suport social que t¨¦, que jo crec que en aquest cas ¨¦s molt, i en segon lloc, l'eventual suport parlamentari que pugui aconseguir.

P. Comen?ar per coses m¨¦s petites, en les quals r¨¤pidament es pot aconseguir un acord, i demostrar que la Constituci¨® ¨¦s reformable.

R. M¨¦s que petites, jo diria per les coses en qu¨¨ ja hi ha punts de trobada. Si aconseguim fer una reforma de la Constituci¨®, encara que sigui puntual, en un tema que tingui un consens tan important com pot ser, per exemple, el dels aforaments, crec que haurem fet un gran servei al vigor de la nostra Constituci¨®.

P. Els pol¨ªtics utilitzen massa la Constituci¨® en els seus enfrontaments electorals?

R. S¨ª. Ara mateix hi ha un corrent en aquest sentit. Sempre s'exacerba quan la dreta ¨¦s a l'oposici¨®. Abans era una veu, ara en s¨®n dues veus i mitja, i una part fora del Parlament, per¨° que el PP com Ciutadans potser no s¨®n conscients que estan alimentant, amb el seu gir a la dreta. I ser¨¤ responsabilitat seva. En tot cas, hi ha un sentiment patrimonialista dels s¨ªmbols, de conceptes com Espanya o la Constituci¨®, que jo crec que ¨¦s perill¨®s. Quan Casado reuneix ics partits pol¨ªtics, no truca al PSOE i intenta apropiar-se del constitucionalisme, no est¨¤ fent cap favor precisament a la Constituci¨®.

¡°De sobte tornen a sorgir en l¡¯¨¤mbit de la dreta i l¡¯esquerra tics que cr¨¨iem oblidats¡±

P. L'esquerra no fa aix¨°?

R. Som menys de s¨ªmbols, per¨° s¨ª, tamb¨¦ nosaltres ¨Cdiguem en l'¨¤mbit m¨¦s progressista de la societat espanyola¨C?hem deixat que aix¨° passi. Crec que la bandera espanyola ¨¦s de tots, tamb¨¦ de la gent d'esquerra. Perqu¨¨ precisament l'escut i la bandera constitucional fan visibles una s¨¨rie de valors, una s¨¨rie de principis pels quals hi va haver molta gent que fins i tot va perdre la vida durant la dictadura franquista i la Guerra Civil. Hi ha una part de l'esquerra que va ser minorit¨¤ria dins del partit comunista, que una mica va titllar de tra?dor Santiago Carrillo per haver assumit la monarquia parlament¨¤ria, en honor del que Aza?a va demanar: ¡°Pau, pietat, perd¨®¡±, i que, en canvi, ara ¨¦s a la direcci¨® d'Units Podem. ?s curi¨®s com aquells que llavors eren minoria, diguem que avui representen la majoria o la dirig¨¨ncia d'un partit tan important per al sistema pol¨ªtic com ¨¦s Units Podem. Una mica aquesta dirig¨¨ncia ve a reafirmar el que llavors era el sector minoritari comunista, aquell pel qual la Transici¨® pol¨ªtica no va suposar en realitat una transici¨® cap a res, sin¨® simplement una transfiguraci¨® del r¨¨gim franquista en una pseudodemocr¨¤cia. I aix¨°, en aquest sector, legitima als seus ulls i des del seu punt de vista el dret a l'autodeterminaci¨® dels pobles d'Espanya, perqu¨¨, segons el seu parer, el que realment tenim no ¨¦s una democr¨¤cia. D'alguna manera, fan que de sobte tornin a sorgir, en l'¨¤mbit de la dreta i en l'¨¤mbit tamb¨¦ de l'esquerra, tics que cr¨¨iem oblidats.

P. El Partit Socialista podria haver fet alguna cosa sobre aquest tema?

R. B¨¦, jo crec que Units Podem tamb¨¦ ha fet una evoluci¨® en el seu pensament pol¨ªtic i en la seva acci¨® pol¨ªtica. Per exemple, en l'acord pressupostari ha assumit les regles del Pacte d'Estabilitat i Creixement i, per tant, s'alinea amb els eixos principals que defineixen la construcci¨® europea. Aix¨° ¨¦s bo per al pa¨ªs. Per¨° s¨ª, efectivament, nosaltres, com a gran partit socialdem¨°crata d'Europa i d'Espanya, tenim tamb¨¦ la tasca d'empatizar amb les causes de regeneraci¨® que en un determinat moment van ser al 15-M. Sempre he dit que la nova Constituci¨® ha de ser una Constituci¨® amb la qual s'identifiqui la gent del 15-M. Per¨° no en termes de proc¨¦s constituent, sin¨® simplement a veure quins elements positius va tenir aquell moviment social tan espectacular, que va donar una imatge tan positiva del nostre pa¨ªs, tant dins com fora d'Espanya, perqu¨¨ ara ja se'ns oblida, per¨° mentre en altres societats estaven veient moviments reaccionaris, aqu¨ª, a Espanya, la gent va comen?ar a parlar de com s'ha de redistribuir la riquesa, com s'ha de fer front al tema dels desnonaments, va sortir el millor de la nostra societat. Nosaltres hem de donar suport a les causes que valen la pena i portar-les a l'acci¨® p¨²blica. I aix¨° ¨¦s una cosa que podem fer nosaltres com a organitzaci¨® pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ amb altres organitzacions pol¨ªtiques.

P. I ¨¦s possible una Constituci¨® en qu¨¨ se sentin representats els de el 15-M i el PP?

R. Per qu¨¨ no. Jo estic conven?ut que al 15-M hi havia fills i filles de gent que vota el PP. Jo crec que el 15-M precisament era un moviment absolutament transversal, un moviment on no hi havia un partit pol¨ªtic que el represent¨¦s. Jo mateix tenia amics que eren d'un partit i o altre que van ser per all¨¤ durant dies. Hi insisteixo, va ser un moviment regenerador i com a moviment regenerador no va pert¨¤nyer a cap partit pol¨ªtic, sin¨® a tots.

P. Quines serien aquestes transformacions?

¡°La renovaci¨® del pacte constitucional ¨¦s una via per recompondre alguns consensos trencats¡±

R. Jo crec que Espanya ha perdut una d¨¨cada i ara del que es tracta ¨¦s de guanyar una d¨¨cada. En realitat, ¨¦s una mena de cicle vital, amb cinc transformacions essencials.

La primera ¨¦s l'educaci¨®. ?s veritat que hem d'adaptar la nostra educaci¨® a la societat del segle XXI, als canvis tecnol¨°gics que avancen, i quan parlo d'educaci¨® no nom¨¦s estic parlant de l'educaci¨® b¨¤sica, estic parlant de la universitat, de la formaci¨® professional o fins i tot de les pol¨ªtiques actives d'ocupaci¨®, que ¨¦s evident que necessiten renovar-se.

Dos. El mercat de treball i el teixit empresarial. Parlem de la Constituci¨® per¨° cal parlar tamb¨¦ de l'Estatut dels Treballadors, que ¨¦s veritat que s'ha estat modificant durant les ¨²ltimes d¨¨cades, i que ja ¨¦s hora que en la propera legislatura obrim un gran debat amb els agents socials sobre aquest nou estatut.

Tres. Hem de parlar de fiscalitat. De quin Estat del benestar volem. I a partir d'aqu¨ª, veure com el financem. Aquest ¨¦s un debat que hem d'obrir seriosament. Evidentment, hi haur¨¤ contrastos ideol¨°gics, per¨° jo crec que ¨¦s raonable garantir el principi d'universalitat en l'educaci¨®, en la sanitat, garantir unes pensions dignes, ¨¦s a dir, que estiguin indexades en l'evoluci¨® dels preus, el cost de la vida i, l¨°gicament, sanejar tamb¨¦ els nostres comptes p¨²blics, perqu¨¨ encara tenim malauradament un d¨¨ficit p¨²blic alt en termes relatius respecte a la UE i tamb¨¦ un deute p¨²blic elevat.

Quatre. La transici¨® ecol¨°gica. ?s evident que necessitem transformar el nostre sistema energ¨¨tic, el nostre sistema de mobilitat, i tot aix¨° necessitar¨¤ almenys una d¨¨cada per poder fer-ho.

Cinc. La reforma constitucional.

P. Fa l'efecte que hi ha dins de la reforma constitucional ¨¦s la reforma territorial. Perqu¨¨ per a les altres modificacions no cal canviar el text fonamental¡­

R. El debat sobre els drets fonamentals ¨¦s dins de la reforma constitucional. I quan el poso en cinqu¨¨ lloc no vol dir que sigui el cinqu¨¨, per¨° crec que s¨®n cinc objectius compactes que es nodreixen els uns dels altres. I s¨ª, crec que ¨¦s un error de comunicaci¨® del partit socialista que quan parlem de reforma constitucional sempre s'associ? a la q¨¹esti¨® territorial. Per¨° en realitat nosaltres sempre hem parlat de la reforma constitucional en un sentit molt m¨¦s ampli. A nosaltres ens interessa m¨¦s com a esquerra el debat sobre els drets, les llibertats. Entenc tamb¨¦ que hi ha persones que tenen objeccions a parlar de totes aquestes coses, per¨° probablement ja va sent hora que una societat madura com la nostra, 40 anys despr¨¦s, tingui al capdavant una generaci¨® capa? de reformar la Constituci¨®, ¨¦s a dir, no d'aprovar-ne una de nova, perqu¨¨ no ¨¦s necessari, sin¨® reformar l'actual. Hi ha una idea molt bonica al darrere del pacte constitucional: no deixa de ser una mena de contracte social, una alian?a entre generacions. A mi m'agradaria que els joves sentissin com a seva aquesta Constituci¨®. I aix¨° exigeix reformar-la.