El gran poder de la mirada, en 200 retrats fotogr¨¤fics

Al comen?ament del segle XX, August Sanders es va proposar el repte de crear un ampli cat¨¤leg de la societat contempor¨¤nia alemanya fent retrats que representaven cadascun dels arquetips socials del seu pa¨ªs: treballadors, agricultors, estudiants, artistes i burgesos. Un projecte que va anomenar Homes del segle XX i que va comen?ar a veure la llum el 1929, quan va publicar el primer llibre El rostre del nostre temps. Per¨° el va haver de deixar inacabat. No pas perqu¨¨ aquest cat¨¤leg, per extens, fos gaireb¨¦ impossible d'abastar; sin¨® per l'arribada al poder dels nazis i perqu¨¨ durant un dels bombardejos del 1944 les plaques i el seu estudi van quedar destru?ts. Com Sanders, s¨®n molts els fot¨°grafs que han conreat el g¨¨nere del retrat, amb la idea de mostrar les qualitats f¨ªsiques i psicol¨°giques de les persones que apareixen a les imatges i deixant pal¨¨s el poder que t¨¦ la mirada humana.

Foto Colectania reuneix a l'exposici¨® ¡°Estructures d¡¯identitat. The Walther Collection¡± 200 retrats per explicar de quina manera els fot¨°grafs, de cultures i per¨ªodes hist¨°rics diferents, els han utilitzat per explorar la noci¨® de g¨¨nere, classe social o identitat; des dels primers daguerreotips realitzats per fot¨°grafs an¨°nims, els ¨¤lbums familiars i les fotografies policials amb el rostre de delinq¨¹ents, que conviden l'espectador a voler saber qu¨¨ van fer i perqu¨¨ els va detenir la policia; fins a les obres m¨¦s contempor¨¤nies. Les fotografies pertanyen a la Walther Collection, fundada pel col¡¤leccionista germano-nord-americ¨¤ Arthur Walther, obstinat a fer did¨¤ctica de l'¨²s social de la fotografia a escala mundial. ?s la primera vegada que a Espanya s'exposen algunes de les 3.000 imatges que ha reunit en els ¨²ltims 25 anys tant a la seva seu de Neu-Ulm (Alemanya), com a la de Nova York.

M¨¦s de mig segle despr¨¦s de Sanders, el 1976, Richard Avedon va signar un treball que li va encarregar la revista Rolling Stone sobre la classe pol¨ªtica nord-americana que porta per t¨ªtol La fam¨ªlia; un pante¨® pol¨ªtic de 69 retrats de funcionaris, l¨ªders i advocats de l'administraci¨®, majorit¨¤riament homes, blancs i de mitjana edat, que donen una imatge allunyada de la tradicional d¡¯Avedon, vinculat sempre amb el m¨®n de la moda, el glamur i la fama. Un altre dels autors representats a la mostra ¨¦s Seydou Keita, del qual es poden veure algunes de les milers de fotografies que va fer a l'estudi de fotografia comercial que va obrir a Bamako, capital de Mali, en el qual convidava els seus clients a ¡°disfressar-se¡± amb roba i complements per mostrar-se davant de la c¨¤mera, conformant excel¡¤lents retrats i una imatge de l¡¯?frica postcolonial moderna i cosmopolita. A la Nig¨¨ria dels setanta, Okhai Ojeikere, com Sanders va fer d¨¨cades abans, es va embarcar en un projecte personal de retratar els tradicionals pentinats de les dones nigerianes, i va reunir en 40 anys m¨¦s de 1.000 fotografies de cabells trenats, retor?ats i embolicats, que semblen escultures fetes a for?a de delicades filigranes i que, sense que ho sembli a primera vista, tamb¨¦ parlen d'identitat, grups i categories socials.

El col¡¤leccionista Walther va comen?ar a reunir fotografies fa 25 anys ¡°com una amalgama d'imatges, per¨° a partir del 2010 vaig comen?ar a centrar-me a exposar-les, publicar-les i especialitzar-me en fotografia contempor¨¤nia d¡¯?frica i ?sia¡±, va explicar fa uns dies a Barcelona, durant la inauguraci¨® de la mostra a la nova seu de Foto Colectania del Raval barcelon¨ª. Es referia a autors com Samuel Fosso, un artista que s'autorretrata disfressat de personatges coneguts com Angela Davis, Martin Luter King, Malcom X i Nelson Mandela. Tamb¨¦ Zhang Huan, del qual es pot veure Family Tree, en la qual partint de la idea que els vincles familiars, socials i culturals amenacen amb esborrar la identitat individual, ha creat una seq¨¹¨¨ncia de nou fotografies en color amb el seu rostre que de manera progressiva el va recobrint lentament d'una cal¡¤ligrafia de tinta negra, fins que, al final, queda ocult i desdibuixat totalment i sense identitat.