TV3: Repensar ¡®els ?scars¡¯... abans que es faci fosc

El dia de l¡¯estrena de La nit dels ?scars, les piulades a Twitter anaven des de les entusiastes sense matisos a les que no hi havien vist res de profit... passant per les que van decidir donar una segona oportunitat i veure qu¨¨ passava la setmana seg¨¹ent. Per¨° el dijous seg¨¹ent no hi va haver grans esmenes. Si l¡¯audi¨¨ncia del primer dia va ser realment notable (508.000 espectadors; 24,9% de share), el segon va mostrar un visible defalliment (360.000 espectadors; 16,6% de share). Un cansament comprensible. L¡¯equip que tan brillantment triomfa a RAC1 amb La compet¨¨ncia no ha sabut proposar un late show que vagi m¨¦s enll¨¤ d¡¯acudits banals, aix¨° s¨ª amanits, molt de tant en tant, amb alguna mostra de relativa gosadia (canviar la lletra d¡¯Els segadors o fer humor negre del futur laboral a La Caixa).

Algunes emin¨¨ncies que piulen van teoritzar que La nit dels ?scars era una renovaci¨® del g¨¨nere del late show perqu¨¨ no hi ha cadires, s¨®n dos presentadors, no hi ha m¨²sics i no hi ha entrevistes. Per¨° si alguna cosa ha de definir un bon late show ¨¦s que ens tregui les ganes de dormir perqu¨¨ la ironia i la mala bava elegant per¨° disparant a tots els azimuts et faci estar despert, intrigat, pensant: ¡°I ara cap on aniran?¡±. A La nit dels ?scars hi ha pallassades, per¨° m¨¦s d¡¯una sense la m¨ªnima gr¨¤cia. O si m¨¦s no per a un sector d¡¯espectadors en el qual m¡¯incloc. El p¨²blic del programa ¨¦s generos¨ªssim amb els seus aplaudiments, no s¨¦ si indu?ts per un regidor molt treballador o b¨¦ espont¨¤niament. Els mateixos ?scars ho van dir: ¡°En aquest programa s¡¯aplaudeix molt¡±. Per¨° no era una queixa, perqu¨¨ tamb¨¦ van recon¨¨ixer que necessitaven les seves rialles per apujar l¡¯autoestima dels presentadors.

Sobre l¡¯abs¨¨ncia del mobiliari del primer dia, un element tan definidor segons alguns, al segon programa ja van apar¨¨ixer, desapar¨¨ixer i tornar a apar¨¨ixer cadires, perqu¨¨ els presentadors poguessin parlar amb m¨¦s comoditat i serenor amb els seus col¡¤laboradors, llevat de la Natza Farr¨¦, a qui van rebre a peu dret. Les intervencions de Farr¨¦ s¨®n de les millors coses del programa. Sense buscar l¡¯ocurr¨¨ncia, m¨¦s o menys for?ada, els exemples que porta s¨®n prou cridaners per despertar, com a m¨ªnim, una saludable perplexitat davant de la contaminaci¨® masclista de la vida. En canvi, en altres episodis es desaprofita escandalosament l¡¯oportunitat de burxar en el que importa. Per exemple, sobre la famosa frase de Josep Borrell i els indis americans, la xerinola es va muntar a prop¨°sit d¡¯un soroll gutural del ministre que sembla el que fa la pilota de tennis topant amb la raqueta... i es van posar a jugar a tennis. Malaguanyat. I com aix¨°, moltes altres coses, com el final amb la vaga de metges, tractats com uns antisistema amb bata blanca.

En canvi, un ninot que ha rebut algunes cr¨ªtiques perqu¨¨ sembla tret d¡¯El hormiguero ¨¦s tota una troballa: un colom que esnifa veces. Ell ¨¦s l¡¯encarregat de les reaccions a les xarxes socials. I no sembla disposat a estalviar-se, o callar, cap cr¨ªtica. Potser aix¨° ajudi a repensar el programa, massa refiat que fent barrila ja n¡¯hi ha prou. Les enquestes sociol¨°giques al carrer o les aparicions d¡¯un senyor que el primer dia va sortir fent de llum de Nadal s¨®n dues coses de les quals ja podrien prescindir.

?scar Dalmau li va dir a ?scar Andreu que deix¨¦s de fer l¡¯imb¨¨cil, i aquest li va replicar: ¡°S¡¯acabaria el programa¡±. Home, no en aquests termes, per¨° els ?scars i l¡¯equip hi han de fer unes quantes voltes abans que es faci fosc.