George Steiner, el talmudista laic

El dia que mori George Steiner (1929; Jahv¨¨ l'estalvi? encara uns quants anys m¨¦s!), els autors de les necrologies i laudatios que s¨®n del cas no sabran exactament on situar-lo: el m¨¦s com¨² ser¨¤ que parlin del seu poliglotisme, de la seva actitud davant l'Holocaust, de la seva brillant carrera acad¨¨mica, no exempta d'entrebancs, i de la seva gran saviesa, vessada en la quantitat de llibres i d'articles que ha escrit al llarg de la seva vida, fins ara generosa.

I ¨¦s que Steiner ¨¦s, parlant una mica a l'engr¨°s ¡ªcosa que a ell no li molestaria¡ª, un te¨°ric del llenguatge, un hel¡¤lenista mancat d'institutio, un estudi¨®s de molt diverses literatures, un professor amatent, un practicant de la literatura comparada, un home essencialment religi¨®s, un amic de la hist¨°ria de les idees, un estudi¨®s d'antigalles, un observador de la hist¨°ria de la cultura, un pelegr¨ª apassionat, un graf¨°man, un bon coneixedor de les ci¨¨ncies exactes i f¨ªsiques, un mel¨°man que quasi arriba a music¨°leg, un devot de Shakespeare, i unes quantes coses m¨¦s.

De fet, tot aix¨°, al nostre entendre, es pot resumir amb poques paraules: Steiner ¨¦s, en ess¨¨ncia, un jueu amb consci¨¨ncia de ser-ho. Aix¨° no vol dir que practiqui la lit¨²rgia de la religi¨® jueva ni que hagi menjat caixer tota la vida ¡ªpossiblement, ha menjat sempre el que ha volgut¡ª; ni que li pass¨¦s pel cap anar a professar a l'estat d'Israel, que nom¨¦s pot entendre ¡ªcom gaireb¨¦ tothom que hi pensi una mica¡ª sobre el rerefons de la xo¨¤.

El m¨¦s apassionant i valu¨®s del llibre ¨¦s que tot arrenca de les seves primeres lectures de la B¨ªblia i dels cl¨¤ssics grecs, de la m¨¤ del seu pare

Ser jueu amb consci¨¨ncia de ser-ho nom¨¦s vol dir, tamb¨¦ amb poques paraules, tenir la idea que el llenguatge ens ha estat donat per entrar en la superficialitat de les coses i mirar d'entendre-les a fons, o entrar en el misteri de les coses que, essent significatives, posseeixen un codi irreductible a la verbalitzaci¨®, com la m¨²sica, segurament la seva gran passi¨®: diu que admetria en darrera inst¨¤ncia no veure-hi, per¨° es rebel¡¤laria contra la possibilitat de ser sord.

?s veritat que, a partir dels anys 1990, Steiner es va tornar for?a repetitiu, glossant unes tesis que havia desenvolupat en tots els llibres anteriors; per¨° aix¨° no ens permet d'afirmar que sigui un intel¡¤lectual tastaolletes, sin¨® tot el contrari. La clau per a la justa comprensi¨® de les seves d¨¨ries, aficions, estudis, amistats, publicacions i professorats es troba en un llibre que acaba de ser reeditat en catal¨¤ ¡ªun dels seus millors llibres, i el m¨¦s lleg¨ªvol¡ª, que examina la seva vida quan comen?ava, o aix¨ª va sentir-ho ell mateix, a pondre's:Errata. Una vida a examen (Barcelona, Arc¨¤dia, 2018). Posat que algun lector devot de Steiner es perd¨¦s entre alguns dels seus llibres ¡ªcom araLlenguatge i silenci,Gram¨¤tiques de la creaci¨® o Pres¨¨ncies reals¡ª, far¨¤ b¨¦ de rec¨®rrer a aquest resum de la seva vida perqu¨¨ explica els estudis primaris i secundaris que va fer; la irrupci¨® del nacionalsocialisme; l'estada a diverses universitats d'Europa i dels Estats Units; la seva relaci¨® amb la m¨²sica ¡ªhi trobareu un glossa magn¨ªfica del mite d'Apol¡¤lo i M¨¤rsias, en qu¨¨ el so harm¨°nic de la lira pot m¨¦s que les estrid¨¨ncies de la flauta¡ª; el seu poliglotisme, al magn¨ªfic cap¨ªtol VII ¡ªva criar-se en tres lleng¨¹es, l'angl¨¨s, el franc¨¨s i l'alemany, i d'altres van venir per formaci¨® o per escreix, encara que hagi lamentat sempre no poder llegir l'hebreu¡ª; un cap¨ªtol potser massa sacerdotal dedicat al que pensa de les noves formes de cultura, advocant, sempre malgrat el seu tarann¨¤, per l'alta cultura i l'elitisme cultural ¡ªno em puc imaginar qu¨¨ deu pensar del folklore tirol¨¨s¡ª; un bell¨ªssim article sobre els seus mestres i, per fi, un altre dedicat a acomiadar-se amb uns quants flaixos de la seva vida, entre d'altres una visita al call de Girona, on va ser convidat amb molt bon criteri per la universitat de la ciutat.

El m¨¦s apassionant i valu¨®s del llibre ¨¦s que tot arrenca de les seves primeres lectures de la B¨ªblia i dels cl¨¤ssics grecs, de la m¨¤ del seu pare. Diu: "Jo encara no podia concebre, i menys expressar, quines eren les conviccions que movien el prop¨°sit del meu pare. Vaig acceptar, amb entusiasme cec, la idea que l'estudi i l'¨¤nsia de coneixement eren els ideals m¨¦s naturals. Conscientment o no, aquell home ir¨°nic i esc¨¨ptic havia constru?t per al seu fill un Talmud laic". I encara aix¨° altre, cap al final del llibre: "M'he trobat preguntant-me, fantasiejant puerilment, si la Hist¨°ria no ¨¦s el malson passatger d'un d¨¦u adormit". Sembla Shakespeare.

Aix¨° ¨¦s i ha estat George Steiner: un talmudista laic que, no content amb la tradici¨® rab¨ªnica que no gosa sortir de la lletra i els quaranta-nou sentits de la B¨ªblia, ha entrat en l'escriptura del m¨®n per veure si hi entenia, malgrat totes les circumst¨¤ncies del segle XX, alguna cosa digna d'elevaci¨®.