L¡¯¨¤nima que dansa

?urea de Sarr¨¤ (1889-1974) va ser una ballarina catalana que va surfejar dins el tub de l¡¯onada, el clima del noucentisme. La recordarem dibuixada per Clar¨¤, fotografiada com una bella bacant, o com l¡¯ex¨°tica representaci¨® d¡¯una resplendor que es nega a quedar-se quieta. Mireu-la, vestida de princesa oriental: una cirera li estampa la forma dels llavis i es du les mans al pit perqu¨¨ no se li escapi la llum de l¡¯art en marxa. Tota ella ¨¦s un mandala de joies d¡¯attrezzo que en la seva figura prenen un aire de veritat. I aix¨°, a difer¨¨ncia de la veritat, queda per sempre.

De Sarr¨¤ va ballar la veritat d¡¯hero?nes b¨ªbliques i deesses de l¡¯antiguitat pagana, com Salom¨¦, Dem¨¨ter, Circe o Fedra. Ens ho explica molt b¨¦ Mari¨¤ngela Vilallonga, que l¡¯ha reivindicat en un bon reguitzell d¡¯articles. Hi desplega fascinaci¨® i fidelitat a la hist¨°ria d¡¯aquesta nostrada, formosa dona lliure (de les que pel fer de ser bones i estar bones van al cel i a tot arreu).

Ara b¨¦: hi ha la hist¨°ria i despr¨¦s hi ha les enraonaries: ja fa temps que corre que l¡¯aura de l¡¯?urea encara ¨¦s entre nosaltres, i no es refereixen pas a l¡¯estol del seu art. A l¡¯?urea de Sarr¨¤ aviat li passar¨¤ all¨° que li passa als sants populars, com el Santet del Poblenou, que diran que ha fet algun miracle. I la gent far¨¤ cua per demanar-li que els curi els mals del segle: la solitud, la sensaci¨® de frac¨¤s, l¡¯horror rampant de la incertesa. I es faran expedicions nocturnes, a poder ser, all¨¤ on hi ha la seva pres¨¨ncia psicof¨°nica. Una veu de senyora morta, per¨° senyora, els dir¨¤: ¡°Facin el favor d¡¯anar-se¡¯n, que som tots morts, aqu¨ª. I els morts no ballen¡±. O potser s¨ª. Perqu¨¨ la ballarina t¨¦ un perfil de Twitter on ens va posant al dia del present del seu passat i queda clar que era una d¡¯aquelles dones que no deixa que li diguin com ha de ballar la seva vida. Espero que no trigui a desmentir els rumors que la converteixen en fantasma, arran de l¡¯estat deplorablement rom¨¤ntic de la seva Domus ?urea, un palauet d¡¯indians situat a Arenys d¡¯Empord¨¤, on De Sarr¨¤ va passar els seus ¨²ltims anys.

Que no trigui, perqu¨¨ de moment ja n¡¯han fet un reportatge, gravat en plena nit a la casa abandonada de la ballarina: ¡°He o¨ªdo lo que ser¨ªa ?urea y luego un se?or¡±, diu una sensitiva amb ulleres de cul de got i cabells de trastornada (nom¨¦s els cabells). Un estudi¨®s indignat encara el focus de la c¨¤mera. De fons, una paret ratada amb una m¨¤ de sang: ¡°?urea (parla d¡¯ella com si fos la seva tieta) nunca muri¨® sola y abandonada. Eso son mentiras para hacerse notar¡±. I sembla que la defensar¨¤ fins a l¡¯¨²ltim al¨¨, fidel a la veritat que va ballar, que va cantar pl¨¤sticament, l¡¯avui cos absent de la daurada ?urea Serra: l¡¯¨¤nima que dansa.