Aniversari en un escenari ombr¨ªvol

L¡¯escenari es podria descriure aix¨ª. Al centre i en diversos plans, les mobilitzacions del malestar ciutad¨¤ al regne de la desigualtat, els rostres de la crisi del poder judicial, les imatges m¨¦s o menys borroses per la dist¨¤ncia i la reclusi¨® de Carles Puigdemont i d¡¯Oriol Junqueras, encara icones de la q¨¹esti¨® catalana tenint en compte la r¨¤bia amb qu¨¨ Albert Rivera s¡¯hi refereix, els murmuris sobre la monarquia amb les Universitats obrint simb¨°licament la veda dels refer¨¨ndums republicans, les aig¨¹es brutes de la corrupci¨® que continuen desmuntant governs, les veus del canvi redu?des avui al feminisme i a l¡¯ecologisme, la dreta protestant que viatja al t¨²nel del temps de la restauraci¨® reaccion¨¤ria i una esquerra que no fa prou amb el somriure de Pedro S¨¢nchez, que no se sap si no es troba o si ni tan sols es busca. A les cantonades, dues imatges d¡¯¨²ltima hora: a la dreta, Vox, a cavall de 400 mil votants a Andalusia, un partit defensor de l¡¯estatus quo econ¨°mic que ven r¨¤bia antifeminista, patriotisme casernari i xenof¨°bia contra la immigraci¨® per gaudi dels sectors benestants m¨¦s reaccionaris i per enlluernar als m¨¦s desconcertats. A l¡¯esquerra, els ressons, tapats per les parets de la pres¨®, de la vaga de fam de quatre dirigents independentistes, que es proposa com contraimatge del triomfalisme constitucional.

En aquest context s¡¯ha commemorat el 40 aniversari de la Constituci¨® espanyola del 1978. Per b¨¦ que les institucions hagin tancat files en la seva defensa, la parafern¨¤lia oficial no ha pogut ocultar la realitat del desgast pol¨ªtic i social que viu el pa¨ªs quan es compleix el per¨ªode m¨¦s llarg d¡¯estabilitat constitucional que Espanya ha conegut. I els fets donen la ra¨® als que pensen que el problema no est¨¤ en la Constituci¨® sin¨® en la manera en qu¨¨ s¡¯ha aplicat. Una Constituci¨® oberta s¡¯ha anat tancant en la seva pr¨¤ctica fins a convertir-la en una cotilla, com va passar, per exemple, amb la sent¨¨ncia del Constitucional sobre l¡¯Estatut de Catalunya, o amb la pr¨¤ctica pol¨ªtica destructiva de transferir als jutjats problemes exclusivament pol¨ªtics. Qualsevol iniciativa de reforma rep la mateixa resposta: no es donen les condicions per a un pacte pol¨ªtic que faci possible una actualitzaci¨® de la Constituci¨®. I al mateix temps, la in¨¨rcia dominant en els poders de l¡¯Estat ¨¦s la seva aplicaci¨® restrictiva i excloent.

La dreta ha escollit el seu cam¨ª. Estr¨¨nyer el camp de joc, forjar les bases d¡¯un neoautoritarisme, d¡¯acord amb els vents que corren a Europa. La dreta espanyola t¨¦ una concepci¨® tan patrimonial del pa¨ªs que ni tan sols ¨¦s capa? de celebrar que un partit sorgit dels marges del sistema com Podemos s¡¯hagi integrat perfectament a les institucions. Per a la dreta, paraula d¡¯Aznar, nom¨¦s Vox, Partit Popular i Ciutadans formen part del bloc constitucional. I l¡¯esquerra ha de sortir d¡¯aquest doble parany: la del patriotisme de via estreta i la de la submissi¨® incondicional a les exig¨¨ncies del poder econ¨°mic. Que el PP sigui incapa? d¡¯acceptar que el salari m¨ªnim espanyol arribi als 900 euros dona la mesura de la depend¨¨ncia que el guia.

Davant aix¨°, l¡¯esquerra no pot ser nom¨¦s un canvi d¡¯imatge, que, com s¡¯est¨¤ constatant, s¡¯apaga amb la mateixa velocitat a la qual s¡¯il¡¤lumina. Podem est¨¤ fent el viatge cap a la socialdemocr¨¤cia que el PSOE va abandonar, hi ha camp per trobar-se i per complementar-se, en un moment en qu¨¨ la dreta es despla?a a l¡¯extrem i qualsevol alian?a de centre ¨¦s una pura il¡¤lusi¨®. L¡¯esquerra ha de fer un esfor? per recon¨¨ixer la realitat. Per qu¨¨ a Andalusia els votants que van abandonar el PSOE no se¡¯n van anar a Podemos? Per qu¨¨ hi ha ciutadans que voten el PP o Vox en contra dels seus propis interessos? L¡¯esquerra necessita un projecte que mobilitzi, per treure¡¯ns de l¡¯estrat¨¨gia de la decad¨¨ncia, fundada en la prepot¨¨ncia i en la construcci¨® de l¡¯enemic i de la r¨¤bia, en la qual la dreta est¨¤ instal¡¤lada. No n¡¯hi ha prou amb un degoteig de mesures d¡¯impacte medi¨¤tic, se¡¯n van en fum. La democr¨¤cia viu una crisi de representaci¨®. I si es vol trencar la in¨¨rcia que ens porta a l¡¯autoritarisme cal recuperar la connexi¨® perduda amb els ciutadans. Representar ¨¦s tamb¨¦ escoltar, recon¨¨ixer i donar la paraula.