El retard en la T-Mobilitat perjudica Barcelona com a capital innovadora

Barcelona ¨¦s la capital mundial de la tecnologia m¨°bil i ha estat designada per ser-ne de la mobilitat a Europa. Per¨° les administracions han estat incapaces de posar-la a l'avantguarda dels bitllets de transport. La T-Mobilitat, adjudicada el 2014 amb el marxamo d'innovaci¨® en la forma de pagament i d'acc¨¦s al transport p¨²blic, havia de rellevar els t¨ªtols actuals, tal com ha passat en altres ciutats. Per¨° acumula dos anys de retard i ara l¡¯Autoritat del Transport Metropolit¨¤ (ATM) no en preveu la completa implantaci¨® fins al 2021. El retard suposar¨¤ un sobrecost de 24 milions d'euros.

En un primer moment la causa de la demora va ser els viratges que han fet les administracions que integren l¡¯ATM (Generalitat, ?rea Metropolitana de Barcelona i Estat). Es va modificar el contracte i fruit d'aquells canvis la concession¨¤ria SocMobilitat (integrada per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Moventia) es va embutxacar 24 milions d'euros en indemnitzacions. Ara la causa ¨¦s, segons reflecteixen les actes de l¡¯Autoritat del Transport Metropolit¨¤ (ATM), la falta de preparaci¨® de l'empresa concession¨¤ria, que ha pagat multes per valor de 120.000 euros. El pressupost inicial, de 58 milions d'euros m¨¦s IVA, s'ha disparat, de moment, un 41%. Fonts vinculades al proc¨¦s assenyalen que no descarten que el cost continu? creixent.

¡°La T-Mobilitat ¨¦s un projecte molt important, per¨° tamb¨¦ molt sensible i que pot generar desconfian?a, pel registre i l'¨²s de les dades personals i dels recorreguts¡±, explica Ricard Riol, de la plataforma Promoci¨® del Transport P¨²blic. La nova targeta, el prototip de la qual es va presentar al Mobile World Congress de l'any passat com un estendard tecnol¨°gic de Barcelona, vol anar m¨¦s enll¨¤ de la integraci¨® tarif¨¤ria que es va dur a terme el 2001. No nom¨¦s per la tecnologia contactless (a trav¨¦s de targetes sense contacte o del tel¨¨fon m¨°bil) que utilitza, amb la qual es podran integrar les dades de la targeta al m¨°bil, sin¨® perqu¨¨ el registre i l'¨²s de les dades dels usuaris i els seus recorreguts permetr¨¤ per fi prevaler els quil¨°metres recorreguts i la recurr¨¨ncia en el transport p¨²blic, i oferir descomptes segons l'¨²s.

¡°Aix¨° ofereix avantatges com el postpagament mitjan?ant domiciliaci¨® banc¨¤ria, que permet descomptes, o el registre de les dades, que acabar¨¤ amb problemes com que si ara perds una T-Trimestre no te la retornen, perqu¨¨ no hi ha base de dades. Per¨° estic elucubrant, perqu¨¨ encara ning¨² sap ben b¨¦ qu¨¨ es vol fer", afegeix Riol. Fonts de les administracions participants admeten que el principal obstacle ha estat que el projecte original era molt ambici¨®s i complex.

El 2017, la data l¨ªmit per completar el projecte anunciat el 2014, els titubejos pol¨ªtics sobre aquest sistema van retardar-ne dos anys el desplegament. L¡¯ATM va modificar el contracte amb SocMobilitat per garantir que l'exclusiva en l'¨²s comercial de la base de dades fos de l¡¯ATM i no de l'empresa, i per establir mecanismes de control p¨²blic en la gesti¨®. Pels canvis en l'acord, l'administraci¨® va pagar a l'empresa 12 milions d'euros, i 12 milions en concepte d'indemnitzaci¨® per la demora. A m¨¦s a m¨¦s, fins ara l¡¯ATM ha gastat nou milions d'euros en la licitaci¨® d'estudis sobre la T-Mobilitat.

A finals d'octubre d'aquest any, el conseller de Territori Dami¨¤ Calvet va posposar el desplegament total del projecte fins al 2021, aquesta vegada per culpa de l'empresa i la seva falta de preparaci¨®, com reflecteixen les actes de l¡¯ATM. Per aquesta demora l'administraci¨® ha imposat multes (dues de les quals han estat recorregudes per l'empresa) per un import de 120.000 euros.

Aquesta demora s'explica en part, segons fonts properes a la negociaci¨®, pels desacords entre les empreses que formen el consorci, i per la falta de recursos que han dedicat al projecte. En el projecte, expliquen les mateixes fonts, ¡°s'ha optat massa per delegar-lo a l'empresa concession¨¤ria¡±. A m¨¦s, totes les homologacions van tard. Encara que l'any que ve havia de comen?ar a implantar-se la targeta, no va ser fins el mar? i juliol del 2018 que la Generalitat va resoldre la creaci¨® dels sistemes per habilitar prove?dors o fabricadors de la targeta i dels equips. Fins que no s'homologuin, no es podr¨¤ obrir el concurs per a la fabricaci¨® de la targeta.

¡°At¨¨s que aquest retard nom¨¦s ¨¦s imputable al contractista, no se li garantiran els ingressos de les validacions del nou suport [corresponents al 2019]¡±, recull a m¨¦s un acta del mes de juny del comit¨¨ executiu de l¡¯ATM. L'empresa t¨¦ assegurats ingressos durant 15 anys amb una tarifa de gesti¨® de dos c¨¨ntims d'euro per validaci¨® i altres ingressos per la venda dels t¨ªtols, la publicitat i altres conceptes. ¡°Tirant a la baixa, seran m¨¦s de 20 milions d'euros a l'any. A m¨¦s a m¨¦s, en la modificaci¨® del contracte s'estipula que l'inici de l'adjudicaci¨® passa del 2014 al 2016¡±, explica Ariadna Cot¨¦n, de la plataforma T-Mobilitat.info. Aquesta p¨¤gina web ¨¦s el resultat de la col¡¤laboraci¨® de les plataformes Stop Pujades, Cr¨ªptica, Pirates de Catalunya i el sindicat COS. Tots els integrants demanen una gesti¨® p¨²blica de la T-Mobilitat.

Una multitud d'opcions de targetes

Els diversos retards que arrossega la T-Mobilitat han deixat Barcelona a la cua de les ciutats que han renovat els t¨ªtols de transport de cartr¨®. Encara que no a totes les ciutats les targetes tenen les funcions a les quals aspira la T-Mobilitat. L¡¯Oyster Card de Londres, l'exemple que vol seguir Barcelona, es va comen?ar a fer servir el 2003. Les seves funcions s'han anat ampliant de la mateixa manera que la NaviGo de Paris, que va comen?ar el 2001. A Espanya, Tarragona (T-Avan?a, llan?ada el 2013) i Saragossa (targetes Ciudadana i Lazo) ofereixen targetes contactless amb algunes funcions de postpagament. En el cas de Saragossa, com a Madrid, la targeta integra el sistema de bicicletes municipals. A Madrid, la targeta sense contacte es va comen?ar a desplegar el 2012 i nom¨¦s t¨¦ la funci¨® de carregar els t¨ªtols de transport.