Si t¡¯atrapem, et linxem

¡°Pispa: si t'atrapem, et linxem¡±. Aix¨ª resen uns cartells a l'entrada d'un poble abandonat per l¡¯Estat. All¨¤, la impartici¨® de ¡°just¨ªcia¡± est¨¤ en mans dels ve?ns. Algunes vegades s'equivoquen i linxen qui no toca. Mala sort. At¨¨s que en aquest tipus de judicis sumaris i instantanis no importen gaire les proves aportades, no hauria d'estranyar-nos l'arbitrarietat de l'acusaci¨® ni el linxament immediat. Quan cal donar satisfacci¨® urgent al malestar social, la just¨ªcia pot ser tan indistingible de la venjan?a com l'innocent ho acaba sent del culpable.

Fa un parell de mesos, per exemple, Ian Buruma, director de The New York Review of Books, va decidir publicar un article de Jian Ghomeshi, un locutor canadenc de r¨¤dio que havia estat formalment acusat per diverses dones d'assetjament i agressi¨® sexual. Dels cinc delictes que va ser acusat, va ser absolt en quatre i en el cinqu¨¨ va arribar a un ¡°peace bond¡± (un mecanisme judicial que es dona quan s'ha concl¨°s que no hi ha fonaments raonables per decretar una sent¨¨ncia de delicte). En ess¨¨ncia: els tribunals van decretar la no culpabilitat de Ghomeshi.

En el seu article, es queixava de la campanya digital que havia destru?t la seva vida quan encara no havia estat declarat culpable (i fins i tot abans que s'emet¨¦s cap veredicte). Al mateix temps, Ghomeshi admetia haver-se comportat de manera immoral amb algunes dones.

Ghomeshi ¨¦s ¨Ca la llum de la seva pr¨°pia confessi¨®¨C un personatge tirant a repugnant. Per¨° Buruma va pensar que hi havia una mica de valor en la seva hist¨°ria: la severitat del seu judici virtual paral¡¤lel, aix¨ª com la inevitable condemna sis¨ªfica, mereixien una discussi¨® p¨²blica. Aquest, i cap altre, era el valor del testimoni de Ghomeshi.

A molta gent a les xarxes socials no li va interessar tenir el debat p¨²blic idealment imaginat per Buruma. Les hienes digitals es van encarregar de fer sang de la seva candidesa.

Quina era l'acusaci¨®? Suport t¨¤cit al comportament de Ghomeshi. Odi a les dones. Desdeny per les lluites contra l'assetjament. I les proves? El fet mateix de publicar l'article de Ghomeshi i una p¨¤l¡¤lida entrevista en la qual Buruma suggeria que valia la pena tenir un debat p¨²blic sobre l'abast de la condemna digital. L¡¯Alt Tribunal de Twitter, que pel que sembla tamb¨¦ cavalca a lloms de la prohibici¨® de non liquet, va decretar que Buruma no havia aconseguit demostrar la seva innoc¨¨ncia.

La condemna? Linxament digital, pressi¨® contra la revista i contra els anunciants i finalment ren¨²ncia i defenestraci¨® de Buruma. Mala sort.

Davant l'amena?a del ¡°Pispa: si t'atrapem, et linxem¡± es podria pensar que, com que hom no ¨¦s un pispa, no cal amo?nar-se per res. Em temo que no ¨¦s aix¨ª. Si no cal presentar proves per demostrar que alg¨² ¨¦s un pispa, o si les proves s¨®n risibles, o si no hi ha un tribunal independent i imparcial que jutgi els fets, llavors, confiats lectors, heu de saber que si qui l¡¯acusa de lladregot ¨¦s prou influent no hi haur¨¤ res a fer: ser¨¤ linxat. Mala sort. En aquestes circumst¨¤ncies, ¡°acusat¡± equival a ¡°culpable¡±.

De la mateixa manera, si alg¨² aboca l'acusaci¨® adequada en el f¨°rum virtual idoni, i amb independ¨¨ncia de la solidesa de les proves, no hi haur¨¤ res a fer: si t'atrapem, et linxem. En l'interstici cada dia m¨¦s subtil entre el m¨®n virtual i el m¨®n real, ¡°acusat¡± ¨¦s ¡°culpable¡±.

D'altra banda, la barb¨¤rie del linxament, digital o no, s'assembla en un punt a la de l'home que assetja i fins i tot agredeix les dones que treballen per a ell. Totes dues s'alimenten d'una sensaci¨® d'impunitat similar: en un cas, la del mascle sobir¨¤ que es creu intocable en una cultura conscientment o inconscientment heteropatriarcal; en l'altra, la de formar part de la massa gaireb¨¦ an¨°nima que assumeix que la set comunit¨¤ria de venjan?a/just¨ªcia la converteix, com per art de m¨¤gia, en immunes a l'error.

El cas Buruma ¨¦s un entre molts. Fa unes setmanes Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n relatava amb precisi¨® (¡°Reputacions¡±, La Vanguardia, 23 de novembre de 2018) com s'havia infringit la reputaci¨® de Morgan Freeman sense proves ni acusacions davant dels tribunals.

Rares vegades els linxaments acaben amb els lladres. Com a molt, els espanten durant un temps. Per¨° acaben tornant i, en el cam¨ª, es linxa de vegades els qui no hi tenen res a veure. El mateix val, em temo, amb els linxaments digitals i la cultura d'assetjament masclista.