Rere la fa?ana ic¨°nica

El setembre de 1941, Teresa Amatller, filla ¨²nica del ric industrial xocolater que, en ple passeig de Gr¨¤cia, va reformar amb l¡¯ajuda de l¡¯arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch una casa amb una de les fa?anes m¨¦s ic¨°niques de Barcelona, va comprar l¡¯immens arxiu fotogr¨¤fic d¡¯Adolf Mas, una de les persones que m¨¦s han fet per la preservaci¨® de l¡¯art, l¡¯arquitectura i l¡¯arqueologia espanyola, despr¨¦s de fotografiar tot el que se li va posar al davant de l¡¯objectiu al comen?ament del segle XX. Des de les fotos realitzades el 1907 al Pirineu que van suposar els primers estudis del rom¨¤nic catal¨¤ (despr¨¦s de carregar en una mula els 90 quilos de la seva c¨¤mera), fins a l¡¯elaboraci¨®, el 1918, de les imatges del Repertori Iconogr¨¤fic d¡¯Espanya (amb el suport del mateix Francesc Camb¨®), que el va portar a rec¨®rrer tot Espanya i a entrar en esgl¨¦sies, cases i museus a la recerca d¡¯obres d¡¯art.

En total, m¨¦s de 120.000 negatius que Teresa Amatller va voler que constitu?ssin la base de la Fundaci¨® Institut Amatller d¡¯Art Hisp¨¤nic, que va crear el 1943 ¡ªper aix¨° celebra dem¨¤ 75 anys amb una festa a les 19 hores en qu¨¨ no faltar¨¤ la xocolata desfeta¡ª per complir les ¨²ltimes voluntats del seu estimat pare, Antoni Amatller, mort el 1910. Les fotos de Mas i el fitxer amb c¨°pies positives de mida postal (9 x 12) ¡ªordenades, segons la localitzaci¨® dels monuments i les obres, per prov¨ªncies i poblacions i per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col¡¤leccions p¨²bliques i privades¡ª han acabat tenint un valor incalculable: moltes d¡¯aquestes obres han desaparegut o s¡¯han destru?t; pot ser que ja no existeixin o que no siguin all¨¤ on les van fotografiar, per¨° les imatges donen fe que van existir i es converteixen en documents fonamentals per a la investigaci¨®. ¡°La millor preservaci¨® d¡¯un patrimoni ¨¦s el seu coneixement¡±, explica Santiago Alcolea Blanch, historiador de l¡¯art i director de la Fundaci¨® des de 1984.

¡°Teresa Amatller va crear la Fundaci¨® amb dues finalitats: una, la conservaci¨® i difusi¨® de la Casa Amatller i les seves col¡¤leccions de vidre rom¨¤, de pintura [en les quals es troben dues magn¨ªfiques pintures de Bartolom¨¦ Bermejo que actualment estan en l¡¯exposici¨® del Prado sobre aquest enigm¨¤tic pintor] i d¡¯escultura; i l¡¯altra, promoure la investigaci¨® de la hist¨°ria de l¡¯art hisp¨¤nic, la gran passi¨® del pare, creant una gran fototeca i un biblioteca especialitzades¡±, assegura Alcolea.

El que passa ¨¦s que durant gaireb¨¦ 70 anys la tasca d¡¯investigaci¨® ha prevalgut a la de difusi¨® de la casa i els seus continguts. De fet, despr¨¦s de la mort de Teresa Amatller el 1960, l¡¯enorme biblioteca formada per 30.000 t¨ªtols i l¡¯arxiu fotogr¨¤fic, amb 360.000 negatius i 180.000 c¨°pies, van passar a ocupar literalment la planta principal de la casa, amb llibres fins i tot dins de l¡¯enorme xemeneia modernista que presideix el sal¨® principal, despr¨¦s que a l¡¯arxiu Mas se li un¨ªs el de Josep Gudiol, que va assessorar en la constituci¨® de la Fundaci¨® basant-se en el model de la Frick Collection de Nova York i que va ser-ne, tamb¨¦, el primer president.

¡°El 2009, quan s¡¯aconsegueix l¡¯ajuda de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Caja Madrid per restaurar el pis principal, es van traslladar a un dels pisos superiors la biblioteca i l¡¯administraci¨®. I despr¨¦s de l¡¯obertura al p¨²blic el 2015 ¨¦s quan comen?a a desenvolupar-se la primera de les finalitats de la fundaci¨®, convertint-se en la m¨¦s visible de cara a la ciutat, i alhora es compleix la voluntat d¡¯Antoni Amatller de comptar amb un centre obert a tota la ciutadania¡±, prossegueix Alcolea.

¡°Ara es compleixen 75 anys i els fins que van crear la fundaci¨® segueixen vigents m¨¦s que mai¡±, explica Alcolea, despr¨¦s que m¨¦s de 20.000 persones visitin cada any aquest habitatge modernista, l¡¯¨²nic de la ciutat obert al p¨²blic que conserva els rics mobles originals, els quals mostren el luxe de la burgesia barcelonina de comen?aments del segle XX que va possibilitar amb els seus recursos el modernisme, i que permeten que un miler d¡¯investigadors i estudiants utilitzin i consultin el fons perfectament catalogat de la fundaci¨®.

I segueix viva, perqu¨¨ Alcolea continua reivindicant ¡°la fotografia com a eina d¡¯investigaci¨®. Despr¨¦s de fotografiar pots fixar-te en elements que a primera vista no s¨®n perceptibles, i aix¨° permet con¨¨ixer m¨¦s b¨¦ els autors¡±. Ho va fer Alcolea quan el 1988 es va enfilar a la bastida que cobria la fa?ana d¡¯aquesta casa durant la primera restauraci¨® i all¨¤ va poder fotografiar cada un dels detalls de les escultures que la decoren. ¡°En aquesta fa?ana el bosc no et deixa veure l¡¯arbre¡±, resumeix Alcolea, conven?ut que el programa iconogr¨¤fic que es va dur a terme explica una hist¨°ria i, sobretot, ¡°reflecteix la personalitat del seu propietari, i per aix¨° hi ha elements que parlen de la ind¨²stria xocolatera, les arts i especialment la fotografia i el col¡¤leccionisme, les tres activitats i passions d¡¯Antoni Amatller. Puig i Cadafalch va utilitzar els mateixos criteris que en l¡¯arquitectura g¨°tica i va crear una arquitectura vivent¡± que s¡¯explicar¨¤ en la jornada festiva de dem¨¤.

Entre les campanyes que s¡¯han realitzat aquests anys per part de la Fundaci¨® hi ha la direcci¨® de l¡¯inventari dels b¨¦ns mobles de l¡¯Esgl¨¦sia Cat¨°lica a Catalunya per enc¨¤rrec de la Generalitat, entre 1989 i 2007, pendent de concloure, i la catalogaci¨® de l¡¯obra de Pedro Berruguete i part de la de Francisco de Goya. En l¡¯¨²ltima, durant l¡¯exposici¨® del Museu del Prado sobre Fortuny, Alcolea es va passar dues nits senceres, de les vuit del vespre a les nou del mat¨ª, fotografiant les obres exposades a molt alta resoluci¨®, cosa que li permet mostrar aquest pintor ¡°lluny del tipisme amb qu¨¨ sempre se l¡¯ha presentat i com un precursor de l¡¯impressionisme¡±.

Un dels grans reptes de la instituci¨® ¨¦s la conversi¨® digital de tot el material fotogr¨¤fic, a m¨¦s de la creaci¨® d¡¯una base de dades. Ja compten amb 120.000 imatges digitals i es treballa al ritme que permeten els recursos (procedents sobretot del lloguer de la resta dels pisos de l¡¯habitatge i d¡¯un parell de locals) amb qu¨¨ es nodreix la fundaci¨®.

Des de 1998 l¡¯Institut Amatller d¡¯Art Hisp¨¤nic ¨¦s membre fundador (l¡¯¨²nica instituci¨® espanyola de la vintena de centres) de la International Association of Research Institutes in the History of Art (RIHA) i mant¨¦ bones relacions amb museus de primer ordre com el MNAC (on estan dipositats els esmentats bermejos) i el Prado, per¨° no tant com li agradaria al prudent Alcolea, que deixa veure que li caldrien unes relacions m¨¦s fluides per poder avan?ar en la investigaci¨® i la difusi¨® de l¡¯art.