Catalans amb poder... a Madrid

Durant un assaig al Teatro Real de Madrid se sent parlar la llengua catalana com un telegrama constant. ?s una sensaci¨® estranya asseure¡¯s a la platea del temple oper¨ªstic de la monarquia espanyola mentre el seu director art¨ªstic, Joan Matabosch, va comentant la jugada en catal¨¤ amb la seva m¨¤ dreta, Dami¨¤ Carbonell, i amb els diversos t¨¨cnics procedents de Catalunya o de les illes Balears que hi treballen. Aquest assaig es va produir el 2015. Un any despr¨¦s, Matabosch explicava a aquest diari que moltes reunions de treball del Teatro Real es realitzen en catal¨¤, per¨° que aix¨° per a ell no t¨¦ cap rellev¨¤ncia perqu¨¨ ¡°¨¦s sa i ¨¦s normal¡±. Molta gent no ¨¦s conscient d¡¯aquesta normalitat, tampoc de la pres¨¨ncia de catalans en posicions d¡¯influ¨¨ncia al centre de poder de l¡¯Estat. Depenent de l¡¯¨¤mbit des d¡¯on observi la capital, aquesta influ¨¨ncia s¡¯ha disparat o continua sent marginal.

?S¡¯ha escrit molt sobre la capacitat de decisi¨® dels catalans a Madrid. Llistes de ministres, d¡¯oligarques o de jutges. Fins i tot, la capital d¡¯Espanya va tenir un alcalde catal¨¤, entre el 1895 i el 1892, el diputat, senador i cacic Albert Bosch Fustegueras. Bosch va haver de deixar el c¨¤rrec i renunciar a ser ministre de C¨¢novas, enfrontat a una extraordin¨¤ria manifestaci¨® de 60.000 persones, per la corrupci¨® que imperava a l¡¯Ajuntament. L¡¯establiment de comunitats catalanes a Madrid, des del XIX, ha estat marcat per la dicotomia que va dictar Enric Prat de la Riba entre la Catalunya enfora i la Catalunya endins, entre els esfor?os per participar en la construcci¨® d¡¯Espanya o per enfortir la naci¨® catalana, i aixecar les avui tan repetides ¡°estructures d¡¯Estat¡±. La Mancomunitat va ser la gran obra de la Lliga que mirava el pa¨ªs endins.

Va escriure Jaume Vicens Vives el 1954 a Not¨ªcia de Catalunya que, en aquesta dicotomia, s¡¯imposava la Catalunya endins: ¡°Hem pagat a alt preu aquest anacronisme pol¨ªtic, orientat d¡¯una banda a menysprear l¡¯Estat i d¡¯altra banda a burxar-lo cont¨ªnuament amb les nostres cr¨ªtiques sense intentar una tasca d¡¯infiltraci¨® pregona en els seus llocs de comandament¡±.

El pujolisme va ser el moment en qu¨¨ les paraules de Vicens Vives van cobrar m¨¦s significat. Explicava el diputat Joan L¨®pez de Lerma a Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid que Jordi Pujol va rebutjar fins a sis vegades que CiU entr¨¦s en un govern espanyol. Davant de Pujol hi havia Miquel Roca, diu: l¡¯advocat pregonava, com Vicens Vives, que ¡°calia ser all¨¤ on es prenen les decisions¡±. La descentralitzaci¨® de l¡¯Estat i la integraci¨® europea, coincideixen les veus consultades per a aquest reportatge, han tingut un pes contemporani en la menor pres¨¨ncia catalana en posicions de responsabilitat en els cercles de poder de la capital espanyola.

QUADERN public¨¤ el 1991 la s¨¨rie titulada Els catalans i el poder. D¡¯aquells articles va sorgir, el 1994, un llibre amb el mateix t¨ªtol, sota edici¨® de Xavier Vidal-Folch, amb dotze articles d¡¯intel¡¤lectuals que, llegits 25 anys despr¨¦s, sorprenen per la vig¨¨ncia d¡¯algunes de les reflexions sobre el paper dels catalans a la capital espanyola. Una idea repetida al llibre ¨¦s l¡¯aversi¨® del nacionalisme espanyol per acceptar la particularitat catalana. ¡°La frase de Camb¨® ¡®Per Catalunya i l¡¯Espanya gran¡¯, repetida moltes vegades i amb accents molt diversos, sempre ha estat poc entesa pel com¨² dels espanyols¡±, opinava l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Les llistes de ministres i governants catalans, des de la revoluci¨® democr¨¤tica del 1868 fins avui, s¨®n ¨²tils per copsar la seva manca d¡¯integraci¨® en l¡¯alta administraci¨® de l¡¯Estat. Segons recollia el tamb¨¦ historiador Josep Fontana al llibre La formaci¨® d¡¯una identitat, durant la reg¨¨ncia de la reina Isabel II (1833 a 1868) es van rellevar centenars de ministres, per¨° nom¨¦s set van ser catalans. Afirma l¡¯economista Ant¨®n Costas a Els catalans i el poder que entre la revoluci¨® del 1868 i la Restauraci¨® borb¨°nica del 1874 es va produir el moment de m¨¤xima influ¨¨ncia catalana a Madrid. Els tres ¨²nics presidents catalans de la hist¨°ria han estat en aquest per¨ªode: Joan Prim amb la caiguda d¡¯Isabel II, i Estanislau Figueres i Francesc Pi i Maragall com a presidents de la Primera Rep¨²blica. A m¨¦s d¡¯aquests, s¡¯hi sumaren dirigents pol¨ªtics com V¨ªctor Balaguer, Pasqual Madoz o Joan Tutau. Des del 1875 i el 1914, quan la Lliga vira cap al projecte de la Mancomunitat, d¡¯uns 450 ministres nom¨¦s tres seran catalans.

1982, el moment m¨¦s dol?

La infiltraci¨® que pregonava Vicens Vives va fer un salt qualitatiu a partir de la Transici¨®. Ferran Mascarell assegurava al mateix llibre que ¡°amb les eleccions constituents desembarc¨¤ a Madrid un nombre de pol¨ªtics catalans sense precedents en la hist¨°ria pol¨ªtica espanyola¡±. Mascarell considera que aquest moment intens es mant¨¦ fins al 1982. ?s aquell any, amb el primer govern socialista, que Josep Maria ?lvarez, secretari general d¡¯UGT, creu que es va donar la m¨¦s gran influ¨¨ncia catalana a Madrid. Amb Narc¨ªs Serra i Ernest Lluch com a ministres van aterrar a l¡¯alta administraci¨® de la capital una seixantena de catalans, explicava Mascarell, un nombre mai repetit des d¡¯aleshores, segons coincideix amb ?lvarez la directora de la Fundaci¨® Felipe Gonz¨¢lez, Roc¨ªo Mart¨ªnez-Sampere.

?lvarez i Mart¨ªnez-Sampere difereixen en la manera de veure el got: el primer el veu mig ple i la segona, mig buit. ?lvarez ha coincidit fins aquest any amb un altre catal¨¤, Joan Rosell, com a president de la CEOE ¡ªRosell ha deixat el c¨¤rrec aquest 2018¡ª. No ¨¦s tan extraordinari com sembla, diu ?lvarez, si es t¨¦ present que la UGT va ser fundada a Catalunya i que la CEOE va ser una patronal concebuda el 1977 per Foment del Treball, amb un primer president catal¨¤, Carles Ferrer Salat. Mart¨ªnez-Sampere comenta que la p¨¨rdua volunt¨¤ria d¡¯influ¨¨ncia del nacionalisme catal¨¤ a Espanya i la progressiva p¨¨rdua de pes electoral del PSC fan que hi hagi menys catalans a escala governamental.

Si amb Serra i Lluch van desembarcar desenes d¡¯alts c¨¤rrecs catalans, amb els ministres catalans actuals, Josep Borrell (Exteriors) i Meritxell Batet (Pol¨ªtica Territorial i Funci¨® P¨²blica), tres membres del PSC consultats coincideixen a destacar les poques incorporacions de personal altament qualificat. Una d¡¯aquestes ¨¦s la de Gabriel Colom¨¦, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, exregidor a Barcelona i fundador del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO), que va ser reclutat com a assessor de comunicaci¨® de Borrell; una altra incorporaci¨® destacada ¨¦s Elisenda Guardino, directora de comunicaci¨® de Batet. Altres alts noms s¨®n el d¡¯Eduardo Roig, director de gabinet de Batet, Cristina Gallach, comissionada per la lluita contra el canvi clim¨¤tic de l¡¯Agenda 2030, i Maurici Lucena, president d¡¯Aena.

La llista de ministres catalans en democr¨¤cia mostra un salt quantitatiu, per¨° segueix havent-hi infrarepresentaci¨®. Catalunya ¨¦s la segona comunitat aut¨°noma en poblaci¨® i la primera en PIB, per¨° la quarta com a planter de ministres: la primera ¨¦s Madrid, amb 57 ministres; despr¨¦s hi ha Andalusia, amb 28, i tercera, Castella i Lle¨®, amb 24; Catalunya n¡¯ha aportat 19. Alfredo Pastor ha viscut llargues temporades a Madrid, com a secretari d¡¯Estat d¡¯Economia (1993-1995), conseller del Banc d¡¯Espanya (1990-1993) i director general de l¡¯Institut Nacional d¡¯Ind¨²stria (1983-1985). Per Pastor, un factor determinant va ser la negativa de Pujol d¡¯implicar-se en el govern de l¡¯Estat: ¡°El Consell de Ministres ¨¦s un equivalent al Senat. No ets nom¨¦s ministre per les teves capacitats, tamb¨¦ ets ministre per representar el teu territori¡±.

Mart¨ªnez-Sampere subratlla que ¨¦s molt preocupant l¡¯escassa pres¨¨ncia de catalans en el cos d¡¯alts funcionaris de l¡¯Estat. Diplom¨¤tics, inspectors d¡¯Hisenda, ex¨¨rcit, jutges... Cap dels deu presidents que ha tingut el Tribunal Constitucional ¨¦s catal¨¤; tampoc ho ha estat cap dels nou presidents del Tribunal Suprem. Dos dels dotze magistrats del TC s¨®n catalans, com ho s¨®n tres dels 22 membres del ple del Consell General del Poder Judicial. No hi ha cap catal¨¤ a la sala de govern del Tribunal Suprem, formada per 12 jutges. Pastor explica el d¨¨ficit per la for?a que t¨¦ Barcelona com a pol econ¨°mic i administratiu, per¨° tamb¨¦ pels engranatges establerts de la funci¨® p¨²blica estatal: ¡°Per tenir un alt c¨¤rrec administratiu, has de procedir dels alts c¨¤rrecs de l¡¯Estat. Has de fer les oposicions, has d¡¯estar a Madrid. Hi ha gent que s¡¯hi ha passat la vida¡±. V¨ªctor Lapuente, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Gotemburg (Su¨¨cia), subratlla al llibre Esperando el Leviat¨¢n que Espanya, com tamb¨¦ Fran?a o el Jap¨®, ¨¦s un exemple de ¡°l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una separaci¨® de carreres entre c¨¤rrecs pol¨ªtics i administratius¡±. El paradigma, segons Lapuente, ¨¦s el primer govern de Mariano Rajoy (2011-2016): de catorze ministres, onze eren funcionaris de formaci¨®.

L¡¯exambaixador a Alemanya i a Hongria Fernando Perpi?¨¢-Robert constatava en una entrevista del 2015 la ¡°infrarepresentaci¨® de catalans a la carrera diplom¨¤tica¡±. Sent subsecretari d¡¯Afers Exteriors, Perpi?¨¢-Robert va fundar el 1987 el Centre d¡¯Estudis Internacionals de Barcelona (CEI), escola de diplom¨¤tics, per elevar la representaci¨® catalana en el cos diplom¨¤tic. La idea va sorgir de Borrell quan era secretari d¡¯Estat d¡¯Hisenda, explicava Perpi?¨¢-Robert, i volia augmentar els catalans en el cos dels inspectors d¡¯Hisenda. Perpi?¨¢-Robert ¡ªbesnet del lligaire i alcalde de Barcelona Bartomeu Robert¡ª opinava que la ra¨® de molts per no abandonar Barcelona per Madrid ¨¦s ¡°el profund sentiment d¡¯arrelament dels catalans¡±. El barcelon¨ª i exambaixador a R¨²ssia Juan Antonio March apuntava, tamb¨¦ en una entrevista del 2015, a una experi¨¨ncia diferent: ell va fer les oposicions als vuitanta i aleshores eren pocs els catalans que entraven al cos diplom¨¤tic perqu¨¨ tenien predilecci¨® ¡°per professions liberals¡±. March o Perpi?¨¢-Robert, que va entrar al cos diplom¨¤tic als anys seixanta durant el franquisme, s¨®n casos excepcionals.

Escrivia l¡¯historiador Joan B. Culla a Els catalans i el poder que al XIX la infiltraci¨® que proposava Vicens Vives no es va produir per ¡°la repugn¨¤ncia de les classes mitjanes i altes del Principat per fer carrera en l¡¯aparell de l¡¯Estat i viure dels pressupostos¡±. Aquesta ¡°repugn¨¤ncia¡± va quallar durant el franquisme. Ainaud de Lasarte opinava que a tots els catalans que havien acceptat c¨¤rrecs de responsabilitat estatal, si alguna cosa els unia era ¡°el desig d¡¯europe?tzar l¡¯Administraci¨®¡±. Tot i que la seva m¨¤xima t¨¦ excepcions, Ainaud de Lasarte es referia a joves com Perpi?¨¢-Robert o Fabi¨¤ Estap¨¦, o als reformadors de l¡¯Opus Dei personificats en Laureano L¨®pez Rod¨®. El temps, per¨°, ha confirmat que els catalans tamb¨¦ tenen tirada per la funci¨® p¨²blica, com a m¨ªnim a Catalunya: la Generalitat compta amb m¨¦s de 200.000 funcionaris i milers d¡¯empreses externes prove?dores de serveis. Adolf Tobe?a, catedr¨¤tic de Psiquiatria, destacava fa poc la rellev¨¤ncia d¡¯aquest nou mandarinat catal¨¤ en contraposici¨® amb el de l¡¯Estat: ¡°Hi ha una administraci¨® regional potent¨ªssima, elits joves, tant funcionarials com empresarials, que han crescut entorn d¡¯aquesta administraci¨®¡±.

A l¡¯executiva d¡¯UGT, explica ?lvarez, el catal¨¤ ¨¦s una llengua habitual per la pres¨¨ncia de catalans, valencians i balears. Tot aix¨°, ?lvarez admet que ¨¦s dif¨ªcil conv¨¨ncer membres d¡¯UGT catalans perqu¨¨ s¡¯incorporin a l¡¯executiva estatal: ¡°?s per comoditat: a Catalunya hi ha moltes opcions, tamb¨¦ a l¡¯administraci¨®. Costa sortir d¡¯aix¨°¡±. ?lvarez s¨ª que detecta una alta pres¨¨ncia de catalans en el m¨®n empresarial perqu¨¨, tot i la creixent depend¨¨ncia de les exportacions, Espanya continua sent un mercat dom¨¨stic gran: ¡°Empresarialment has de ser a Madrid¡±. Pastor ho corrobora, sobretot en sectors estrat¨¨gics de l¡¯Estat, com l¡¯energia, les telecomunicacions o la banca. La direcci¨® de catalans en empreses de l¡¯Ibex-35 amb seu operativa a Madrid se centra en Antoni Brufau com a president de Repsol, Antoni Llard¨¦n, d¡¯Enagas, i Maurici Lucena, d¡¯Aena. ?lvarez alerta que la crisi pol¨ªtica pel proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia, ¡°si es mant¨¦¡±, podria provocar un despla?ament de professionals cap a Madrid o d¡¯altres ciutats, m¨¦s enll¨¤ del trasllat de seus socials d¡¯empreses que s¡¯ha produ?t.

¡°Per tenir un alt c¨¤rrec administratiu, has de procedir dels alts c¨¤rrecs de l¡¯Estat. Has d¡¯estar a Madrid¡±, diu Alfredo Pastor

Hegemonia cultural

Els entrevistats coincideixen a assenyalar que al m¨®n acad¨¨mic de Madrid tampoc hi ha una significativa pres¨¨ncia de catalans. Pastor, professor de l¡¯escola de negocis d¡¯IESE, afirma que aquesta menor rellev¨¤ncia a la capital es deu al fet que la localitzaci¨® f¨ªsica d¡¯un investigador no ¨¦s tan important avui en dia, perqu¨¨ la mobilitat i els projectes en xarxa s¨®n la norma, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ les universitats barcelonines s¨®n les m¨¦s competitives d¡¯Espanya. Hi ha excepcions, com la Universitat Carlos III (UC3M). Llu¨ªs Orriols n¡¯¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica, en un departament ¡ªel de Ci¨¨ncies Socials¡ª on s¨ª que sobresurten catalans de primer nivell. A m¨¦s d¡¯Orriols, s¡¯hi troben Jordi Dom¨¨nech i S¨ªlvia Claveria, entre d¡¯altres. ¡°A la universitat hi ha una comunitat gran que parla en catal¨¤. Madrid ¨¦s m¨¦s atractiva ara que en les darreres d¨¨cades. Les raons s¨®n diverses: pol¨ªtiques actives per captar talent, per¨° tamb¨¦ pol¨ªtiques actives d¡¯Estat centralitzadores¡±, explica Orriols.

On la representaci¨® catalana ¨¦s excepcionalment dominant ¨¦s a la ind¨²stria cultural i l¡¯audiovisual. Al sector del teatre ha estat hist¨°rica la transfer¨¨ncia de creadors i directors, sobretot pel pes d¡¯aquest ¨¤mbit a Barcelona: des dels exiliats Josep Maria Flotats o Albert Boadella, passant pels m¨¦s recents com el mateix Matabosch, ?lex Rigola ¡ªcodirector fins l¡¯any passat dels Teatros del Canal; va abandonar el c¨¤rrec en protesta per l¡¯acci¨® policial de l¡¯1-O¡ª, Marion Betriu ¡ªsubdirectora dels Teatros del Canal¡ª, Alicia Moreno ¡ªgerent del Teatro de la Abad¨ªa, relleu d¡¯un altre catal¨¤, Jordi Tort¡ª, fins a valencians que s¡¯han fet un nom a Catalunya com Carme Portacelli ¡ªdirectora del Teatro Espa?ol¡ª o el director del Museu Reina Sof¨ªa Manuel Borja-Villel. En l¡¯¨¤mbit dels mitjans de comunicaci¨® audiovisual, l¡¯hegemonia encara ¨¦s m¨¦s gran: el badalon¨ª Jorge Javier V¨¢zquez ¨¦s l¡¯estrella de Tele 5 i Susanna Griso, d¡¯Antena 3; Carme Chaparro ¨¦s presentadora dels informatius de Cuatro; ?ngels Barcel¨® i Carles Francino s¨®n protagonistes de la Cadena SER des de Madrid; Jorge Salvador ¨¦s el productor executiu d¡¯El Hormiguero i Manuel Campo Vidal ¨¦s el president de la patronal de les televisions espanyoles.

Chaparro comentava fa dos anys que ¡°als catalans potser se¡¯ns nota que som catalans. Potser perqu¨¨ quan ens fan preguntes, ens pregunten coses que no pregunten a un asturi¨¤¡±. Mart¨ªnez-Sampere i Pastor corroboren que nom¨¦s pel fet de ser catalans hi ha una expectativa diferent respecte d¡¯ells. ¡°A Madrid es dona per fet que, quan l¡¯interlocutor ¨¦s catal¨¤, has de parlar del tema [la q¨¹esti¨® nacional]. Quan no surt el tema, les relacions s¨®n m¨¦s afectives. Als bascos no els passa, les relacions s¨®n m¨¦s normals¡±, explica Mart¨ªnez-Sampere. ¡°Als bascos els veuen com a espanyols de primera. La suspic¨¤cia ¨¦s m¨¦s gran amb els catalans. Quan un catal¨¤ arriba a Madrid, se¡¯l miren com als toros: quan surt a la pla?a, amb un parell de voltes al ruedo saben si sortir¨¤ b¨¦ o no¡±, afegeix Pastor. A la Comunitat de Madrid hi ha empadronades 52.252 persones nascudes a Catalunya, segons l¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica; ¨¦s la setena comunitat aut¨°noma que aporta m¨¦s residents a Madrid, per darrere del Pa¨ªs Basc, que ¨¦s la sisena, amb 53.731. Catalunya, per¨°, t¨¦ una poblaci¨® 3,5 vegades m¨¦s gran que la basca.

Mart¨ªnez-Sampere i Pastor tamb¨¦ coincideixen que hi ha poca disposici¨® catalana per fer vida a Madrid. ¡°?s habitual tornar dijous o divendres a Barcelona. D¡¯aquesta manera no estableixes una confian?a, ni prenen seriosament la teva voluntat d¡¯adaptar-t¡¯hi¡±, diu Pastor. Mart¨ªnez-Sampere ho rebla, amb pinzellades m¨¦s pessimistes: ¡°Les relacions personals entre les elits d¡¯Espanya amb les de Catalunya avui s¨®n menys poroses que en els darrers anys¡±.

Les primeres espases a la capital espanyola

Una trentena de noms poden resumir el pes d¡¯una comunitat de m¨¦s de 252.000 catalans a Madrid. S¨®n els m¨¦s coneguts i, possiblement, tamb¨¦ els m¨¦s influents.

GOVERN

Josep Borrell, ministre d'Exteriors; Meritxell Batet, ministra de Pol¨ªtica Territorial i Funci¨® P¨²blica; Cristina Gallach, comissionada per a l'Agenda 2030 del Canvi Clim¨¤tic; Eduardo Roig, director de gabinet de la ministra Batet.

POL?TICA

Dolors Montserrat, portaveu del PP al Congr¨¦s; Andrea Levy, vicesecret¨¤ria d'estudis del PP; Albert Rivera, president de Ciutadans; Roc¨ªo Mart¨ªnez Sampere, directora de la Fundaci¨® Felipe Gonz¨¢lez.

JUST?CIA

Encarnaci¨® Roca, magistrada del Tribunal Constitucional; Juan Antonio Xiol R¨ªos, magistrat del Tribunal Constitucional; Roser Bach, vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ); Jos¨¦ Mar¨ªa Mac¨ªas, vocal del CGPJ; Joaquim Vives, vocal del CGPJ.

ECONOMIA

Antoni Brufau, president de Repsol; Antoni Llard¨¦n, president d'Enag¨¢s; Maurici Lucena, president d'Aena; Josep Maria ?lvarez, secretari general d'UGT.

CULTURA

Joan Matabosch, director art¨ªstic del Teatro Real; Carme Portacelli, directora del Teatro Espa?ol; Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Rof¨ªa; Alicia Moreno, gerent del Teatro de la Abad¨ªa; Marion Betriu, subdirectora dels Teatros del Canal.

MITJANS DE COMUNICACI?

Jorge Javier V¨¢zquez, presentador de Tele 5; Carme Chaparro, presentadora d'informatius de Cuatro; Carles Francino, presentador de la Cadena Ser; ?ngels Barcel¨®, presentadora de la Cadena Ser; Susanna Griso, presentadora d'Antena3; Jorge Salvador, productor executiu d'El Hormiguero; Manuel Campo Vidal, president de l'Acad¨¨mia de les Ci¨¨ncies i les Arts de Televisi¨®.