L¡¯esclau i l¡¯esposa

Diria que era Engels qui feia l¡¯analogia: al si familiar, el marit ¨¦s el burg¨¨s; l¡¯esposa, el proletariat. Aquesta idea d¡¯un interior dom¨¨stic que repeteix l¡¯explotaci¨® de l¡¯exterior val per presentar una brillant subversi¨® en forma de llibre: Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulaci¨® primitiva. L¡¯autora, Silvia Federici (Parma, 1942), ¨¦s catedr¨¤tica em¨¨rita de Filosofia Pol¨ªtica a la Hofstra University de Nova York. Tamb¨¦ ¨¦s activista recalcitrant: no ha faltat, en els darrers quaranta anys, a cap dels debats ni cap de les confrontacions en qu¨¨ s¡¯han embrancat l¡¯esquerra radical, el feminisme o el moviment antiglobalitzaci¨®. Com a escriptora i conferenciant ha sabut ajuntar les eines cr¨ªtiques del feminisme amb les de l¡¯an¨¤lisi marxista (fent-les xocar, si calia). Cap als anys setanta, demanant-se per les causes de l¡¯explotaci¨® de les dones, Federici es va llan?ar a estudiar la hist¨°ria de la transici¨® del feudalisme al capitalisme. D¡¯aquestes investigacions, compartides amb Leopoldina Fortunati, en va resultar un llibre el 1984: El gran Caliban. Hist¨°ria del cos social rebel durant la primera fase del capital. Expansi¨® d¡¯aquest, Caliban i la bruixa (Virus, 2018) es va publicar en angl¨¨s vint anys despr¨¦s. ?s la seva obra m¨¦s coneguda. Controvertida: compta amb entusiastes entre les files antipatriarcals, per¨° sobretot acumula detractors, perqu¨¨ posa a la defensiva els marxistes ortodoxos, certs historiadors, certs economistes, tots els intel¡¤lectuals prosistema... Funciona com una biografia no autoritzada del capitalisme i aireja els secrets de l¡¯acumulaci¨® de riquesa. Pens¨¤vem que el capital havia encebat uns quants per la via de les plusv¨¤lues i els negocis negrers; resulta, diu Federici, que en tot plegat va ser fonamental que les dones quedessin relegades a tasques de la llar i, encara m¨¦s important, sense paga. Als segles XVI i XVII, l¡¯autora hi veu el naixement d¡¯una taxativa divisi¨® sexual del treball que, excloent les dones del salari, les ha for?at al sotmetiment. Curi¨®s que bona part de la literatura marxista hagi obviat la situaci¨® de les dones, que, en el context capitalista, s¨®n doblement oprimides.

Federici aporta dades de fonts molt diverses a l¡¯hora de recrear un clima mental que, a les acaballes de l¡¯edat mitjana, estava definint la idiosincr¨¤sia del r¨¨gim entrant: la misog¨ªnia impera i assoleix m¨¤xims amb la proliferaci¨®, a Europa i al Nou M¨®n, dels judicis per bruixeria. La guerra lliurada ¨¦s per dominar el cos; el d¡¯uns per la seva for?a de treball, el de les altres perqu¨¨ a la seva manera encarnen els mitjans de reproducci¨®. No ¨¦s coincid¨¨ncia que la lluita contra la bruixeria inclogui el desprestigi de tot el saber medicinal que, tradicionalment, havia ajudat les dones a tenir cert control de la fertilitat.

Caliban i la bruixa es podria dir L¡¯esclau i l¡¯esposa. Per¨° ¨¦s m¨¦s atractiu que en el t¨ªtol retroni La tempesta shakespeareana. La bruixa es refereix a les dones processades per bruixeria i al feminicidi que va resultar d¡¯una ca?a, en aparen?a, religiosa; com sempre, una persecuci¨® pol¨ªtica contra un enemic espec¨ªfic ¨¦s l¡¯excusa per fer passar per l¡¯adre?ador el gros de la poblaci¨® (no hem inventat res). Caliban assenyala l¡¯esclau colonial, un altre dels peons barats que en els anys de formaci¨® del capitalisme va afavorir la concentraci¨® econ¨°mica en poques mans. Quan alg¨² queda privat d¡¯una paga alg¨² altre en xucla els guanys. Ent¨¨s aix¨°, no sorpr¨¨n que Federici vindiqui una remuneraci¨® per al treball dom¨¨stic (en altres textos es preocupa per feines pr¨¤cticament fora del mercat regulat, com els treball de cures o la prostituci¨®, q¨¹estions que es poden seguir als articles d¡¯El patriarcat del salari, editats tamb¨¦ ara per Tigre de Paper). Caliban i la bruixa ha prosperat per un crowdfunding. S¡¯ent¨¦n que hi havia demanda forta. El llibre ¨¦s indispensable.</CS>