Que bonic que ¨¦s viure

Pocs dies despr¨¦s de la inauguraci¨® de l¡¯enllumenat nadalenc, el Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba) va presentar el seu pessebre propi, tot un esdeveniment pel qual s¡¯ha esperat durant massa temps: l¡¯exposici¨® de Jaume Plensa. La direcci¨® del centre s¡¯ha cuidat molt d¡¯anomenar-la retrospectiva, ja que no presenta la traject¨°ria de l¡¯artista catal¨¤, sin¨® que ¨¦s una selecci¨® m¨¦s aviat capritxosa, semblant a la que faria una galeria comercial, una mena Plensa per Plensa. El pessebre exterior, que l¡¯artista barcelon¨ª ha titulat The Heart of Trees i The Heart of Rivers, el componen un grup de figures assegudes sobre la molsa que abracen arbres mentre esperen l¡¯or i la mirra de les multituds. L¡¯exposici¨® est¨¤ causant aut¨¨ntic furor, i les cues gaireb¨¦ s¡¯ajunten amb les de les granges i xocolateries ve?nes.

El pessebre de Sant Jaume ha patit l¡¯impacte de la compet¨¨ncia, ja no se¡¯n parla, sin¨® que es parla del que passa al menjador cultural del museu, i aix¨° ¨¦s el millor que li podia passar a la nostra humil kunsthalle del Raval, tot i que Ferran Barenblit va haver de tenir els seus dubtes en programar aquest artista tan discret i monacal. Imaginem el director del Macba com a antiheroi de Frank Capra a Que bonic que ¨¦s viure: Bailey/Stewart ha renunciat als seus somnis pel seu sentit de la responsabilitat, t¨¦ el prop¨°sit de su?cidar-se la nit de Nadal, no se sent estimat, per¨° el seu ¨¤ngel de la guarda interv¨¦ i li mostra com seria la vida al seu poble si ell no hagu¨¦s existit. L¡¯home torna al pont de Bedford Falls/pla?a dels ?ngels, veu que no ho ha fet tan malament i que ha recuperat la vida cultural de la seva ciutat, tot i que, ai!, no comptava que aix¨° pot ser una altra immolaci¨®, diferent, m¨¦s art¨ªstica, per¨° no per aix¨° menys tr¨¤gica.

Censura? Falta de coher¨¨ncia en la programaci¨®? Hi ha moltes formes m¨¦s de sortir del mig. El cinema ha regalat moments estel¡¤lars, que es condensen en una exposici¨® a la galeria ?ngels Barcelona, per a consol dels tristos i irats cr¨ªtics del decoratiu gr¨¨vol nadalenc. La protagonitzen els alemanys Harun Farocki (1944-2014) i Antje Ehmann (1968), artistes que en les ¨²ltimes d¨¨cades van convertir les seves obres en laboratoris d¡¯an¨¤lisi cinematogr¨¤fica on ¡°les imatges comentaven, transformaven i tradu?en altres imatges¡±. A Men in Trouble es reuneixen tres obres que tracten sobre la representaci¨® de la crisi masculina en el cinema.

Dubbing (2006) descobreix l¡¯actor Robert de Niro a la coneguda escena davant del mirall (Taxi Driver, 1976) pronunciant les paraules ¡°Parles amb mi?¡±. El p¨²blic de la sala t¨¦ a la seva disposici¨® uns auriculars per poder contemplar el fam¨®s tall amb el so doblat en sis idiomes. Estranyesa. En una altra instal¡¤laci¨® de sis canals, Feasting of Flying (Donant-se un banquet, 2008), Farocki i Ehmann dirigeixen la seva mirada cap als protagonistes dels su?cidis masculins d¡¯una trentena de pel¡¤l¨ªcules (Viridiana, Space Cowboys, Pierrot Le Fou, Mishima, Prince of the City...). Quan l¡¯escena arriba al final, la pantalla es torna vermella, com si fos un videojoc. Sobre els seus treballs, els artistes expliquen: ¡°Alguns disseccionen un ocell per menjar-se¡¯l, altres per descobrir com poden volar. Aquestes obres estan fetes per la necessitat de comprendre el cinema i la ra¨® per la qual de vegades ens fa volar¡±. La tercera pe?a ¨¦s el documental The Double Face of Peter Lorre (59 min). I ¨¦s una investigaci¨® sobre la vida i la carrera professional d¡¯aquest actor hongar¨¨s, que els m¨¦s cin¨¨fils recordaran de secundari a El falc¨® malt¨¨s i Casablanca o com a protagonista de M. El vampir de Dusseldorf (Fritz Lang) i a qui Bertolt Brecht devia que hagu¨¦s modelat el seu concepte d¡¯interpretaci¨® ideal al voltant del que feia sobre els escenaris teatrals. Lorre va ser un acupuntor del gest, una m¨¤scara revertida capa? de canviar en d¨¨cimes de segon el seu semblant d¡¯home desesperat a inexpressiva m¨¤quina de matar. De fons, la cinta explica els imperatius econ¨°mics i el funcionament de la ind¨²stria del Hollywood de l¡¯¨¨poca, que va considerar l¡¯actor una mercaderia intercanviable per a qualsevol paper.

Plensa i Farocki/Ehmann: dues mostres confrontades en un mateix banquet. Uns mengen fins a l¡¯afartament, altres disseccionen.