Joyce i el patriotisme

James Joyce va tenir sentiments for?a constants respecte a la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia irlandesa i quant als conceptes de naci¨® i de p¨¤tria. En un article a Il Piccolo della Sera, de Trieste, quan Joyce ja es trobava a l¡¯exili, recordava els or¨ªgens del moviment secessionista irland¨¨s i esmentava els fets del 9 d¡¯abril de 1886 (diguem-ne el 9-A), el frac¨¤s del primer Estatut d¡¯Autonomia (Home Rule), despr¨¦s el frac¨¤s del segon, i, per fi, l¡¯¨¨xit del tercer, l¡¯any 1907. No oblidava parlar del desequilibri de la balan?a fiscal entre Irlanda i Anglaterra, i ell, que no tenia res a veure amb la Cambra dels Lords, que sempre havien vetat ¡ªmentre van poder fer-ho¡ª l¡¯Estatut d¡¯Autonomia d¡¯Irlanda, hi rebentava l¡¯aristocr¨¤cia anglesa, com no deixaria de fer-ho tota la vida.

Per¨° quan va escriure aix¨° ja es trobava lluny d¡¯Irlanda, ciutat mare de la qual se¡¯n va anar el 1904 i a la qual nom¨¦s va tornar escadusserament. Si s¡¯espigolen els seus escrits cr¨ªtics amb calma, un s¡¯adona de seguida que Joyce tenia tanta aversi¨® a la classe aristocr¨¤tica com la tenia envers all¨° que ell anomenava ¡°el populatxo¡± o ¡°la xusma¡±, ¨¦s a dir, la massa, ¡°el poble¡±, fos independentista o no. El 1901, l¡¯Irish Literary Theatre havia adoptat definitivament el car¨¤cter de ¡°teatre nacional¡±. Joyce havia assistit, un o dos anys enrere, a representacions d¡¯obres de Yeats i d¡¯Edward Martyn que li havien agradat prou. Per¨° quan va saber que el teatre programava, per a la temporada de 1901, una obra de Douglas Hyde en llengua irlandesa i l¡¯adaptaci¨® d¡¯una llegenda nacional escrita per Yeats i Moore, va escriure, molt indignat, un article en qu¨¨ lamentava la tirada dels irlandesos a complaure¡¯s en el seu passat medieval i en les restes d¡¯una ja disminu?da llengua i cultura celtes. L¡¯article comen?ava amb una citaci¨® de Giordano Bruno, el fil¨°sof preferit de Joyce, que deia: ¡°Ning¨² no pot estimar la veritat o el b¨¦ si no odia les multituds¡±. I hi afegia: ¡°L¡¯artista, malgrat que se serveix de la multitud, s¡¯esmer?a tant com pot a a?llar-se¡¯n. Aquest principi radical de la vida art¨ªstica ¨¦s d¡¯aplicaci¨® especial en per¨ªodes de crisi, i avui, quan les formes m¨¦s elevades de l¡¯art es conserven nom¨¦s gr¨¤cies a enormes sacrificis, ¨¦s rar veure arribar l¡¯artista a un comprom¨ªs amb la multitud¡±. Veient que la tradici¨® irlandesa era molt escassa i que l¡¯obligaci¨® de l¡¯escriptor i de l¡¯artista, en aquell moment, era no immiscir-s¡¯hi, va advocar, com es veu perfectament en la seva evoluci¨® com a escriptor, pels lligams amb la nova est¨¨tica modernista (llegiu-ho a l¡¯anglesa), emergent als pa?sos continentals: ¡°Una naci¨® que fins en aquest moment no ha anat m¨¦s enll¨¤, en el teatre, que els quadres de miracles, no ofereix cap model literari als escriptors; i per aix¨° aquest ha de girar el cap a l¡¯estranger... L¡¯Irish Literary Theatre, en rendir-se al gust del populatxo, s¡¯ha apartat del cam¨ª que porta al progr¨¦s art¨ªstic¡±.

L¡¯any seg¨¹ent, en una ressenya del llibre Poems and Ballads, de William Rooney, publicada al Daily Express de Dubl¨ªn, apujava el to de la seva cr¨ªtica contra la literatura ¡°nacional¡±: ¡°Els versos [DE ROONEY][de Rooney] s¨®n versos nacionalistes i, per aix¨°, els autors de les dues introduccions que porta el llibre no dubten a atribuir-los els honors m¨¦s alts. Per¨° aquests honors no podran ser-los concedits si no es troben a l¡¯obra certs elements que demostrin honradesa liter¨¤ria. I aix¨° ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ tot el que un home escriu en un llibre mai podr¨¤ ser excusat d¡¯acord a les seves bones intencions o al seu car¨¤cter moral, perqu¨¨ en fer un llibre, entra en un terreny en qu¨¨ all¨° principal ¨¦s la paraula escrita, cosa que no hem d¡¯oblidar en aquests moments en qu¨¨ aquesta zona de la literatura ¨¦s atacada tan ferotgement pels entusiastes i els doctrinaris... Rooney podria haver escrit correctament si no hagu¨¦s patit la malaltia d¡¯una d¡¯aquestes paraules altisonants que ens estan fent tan desgraciats¡±. La paraula, que aqu¨ª no esmenta, ¨¦s patriotisme; la mateixa a la qual es referiria anys m¨¦s tard en una p¨¤gina d¡¯Ulisses: ¡°I fear those big words, Stephen said, which make us so unhappy¡±: temo aquestes grans paraules, que ens fan tan desgraciats.

?s cert que va anar en compte de no mostrar-se bel¡¤ligerant amb el nacionalisme irland¨¨s, per¨° el fet ¨¦s que un bon dia va fugir-ne perqu¨¨ ja en tenia la pipa plena. ?s el mateix que llegim a Els morts, l¡¯¨²ltim conte de Dubliners (1914): La senyoreta Ivors, independentista i feminista militant, retreu a Gabriel Conroy que escrigui articles en un diari proangl¨¨s (el Daily Express, justament) i que planegi anar de vacances al continent: ¡°Per qu¨¨ va a Fran?a i B¨¨lgica en comptes de visitar el seu pa¨ªs?¡±. Ell: ¡°B¨¦, en part ¨¦s per no oblidar els idiomes i en part per canviar d¡¯ambient¡±. Ella: ¡°?s que no t¨¦ un idioma propi per conservar, el ga¨¨lic?¡±. I com que ella continua burxant-lo, Conroy acaba dient: ¡°Si vol que li digui la veritat, n¡¯estic fart del meu pa¨ªs, fart fins al capdamunt!¡±. I ella despatxa, per acabar i quedar ben descansada: ¡°Angl¨°fil!¡±. Si els contes dublinesos provenen de la seva experi¨¨ncia a Irlanda, llavors no ¨¦s estrany que Joyce se n¡¯an¨¦s, esborronat.