El segrest de l¡¯acci¨®

¡°Un ex¨¨rcit de 6.000 CDR recluta la guerrilla del 21-D". Aquest ¨¦s el titular de portada de l'edici¨® del divendres d'un dels diaris que representa amb m¨¦s entusiasme les posicions m¨¦s bel¡¤ligerants contra l'independentisme catal¨¤. Quin marc mental es pret¨¦n crear amb aquest tipus d'exageracions? Ex¨¨rcit. Guerrilla. Reclutament. ?s clar que s'est¨¤ preparant l'armadura conceptual que permeti interpretar qualsevol incident que es produeixi el proper dia 21, quan se celebri el Consell de Ministres a Barcelona, com si d'un atac d'una guerrilla urbana es tract¨¦s. Aquest tipus de jocs de llenguatge no s¨®n innocents. Preparen el solc i abonen el terreny pel qual discorrer¨¤ despr¨¦s el discurs dels l¨ªders que intenten treure r¨¨dit electoral del conflicte catal¨¤. Com quan el mateix dia Pablo Casado diu: "Hi ha 16.000 homes armats en mans d'un boig fan¨¤tic com Torra". La idea que es projecta ¨¦s la d'una amena?a b¨¨l¡¤lica, com si aquests homes armats, que s¨®n els Mossos d'Esquadra, fossin uns aut¨°mats en mans d'un dement disposat a llan?ar-los contra¡­ qui?

A aquest tipus de desvaris ha contribu?t l'immens, pat¨¨tic i maldestre error del president Torra quan, en un improvisat ¨Ccom acostuma a fer¨C al¡¤legat des d¡¯Eslov¨¨nia, va criticar l'actuaci¨® dels Mossos contra grups dels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica que buscaven l'enfrontament amb manifestants d'ultradreta i va anunciar purgues internes. La rectificaci¨® posterior nom¨¦s va servir per demostrar com de precipitat i inconsistent havia estat, per¨° el mal ja estava fet: alimentar la idea que els Mossos no s¨®n res m¨¦s que un pe¨® al servei de la causa independentista. Un error enorme, perqu¨¨ ¨¦s l'excusa que esperaven els qui molt abans ja demanaven que el Govern central prengu¨¦s el control de la policia auton¨°mica, i una erosi¨® enorme per a una instituci¨® clau de l'autogovern, la Presid¨¨ncia de la Generalitat.

Com ha anat passant al llarg d'aquest conflicte, els errors d'una part alimenten les exageracions de l'altra, en una espiral que fa cada vegada m¨¦s dif¨ªcil sortir del bucle. Com m¨¦s inflamaci¨®, m¨¦s febre, i com m¨¦s febre, m¨¦s ofuscaci¨®. Per¨° tota aquesta vociferaci¨® t¨¦ una utilitat pol¨ªtica i un objectiu prec¨ªs: segrestar la capacitat d'acci¨® dels que, a una i altra banda, intenten desescalar el conflicte i tendir ponts per al di¨¤leg. En totes dues parts hi ha tamb¨¦ guardians de les ess¨¨ncies que, per raons electoralistes en uns casos, per mera superviv¨¨ncia pol¨ªtica en els altres, intenten impedir-ho.

Despr¨¦s de la moci¨® de censura que va derrocar Mariano Rajoy i va al?ar a la presid¨¨ncia Pedro S¨¢nchez amb el suport dels grups parlamentaris catalans, es va obrir la possibilitat d'un per¨ªode de distensi¨® que permet¨¦s il¡¤luminar almenys una via d'entesa. Pedro S¨¢nchez va comen?ar el seu mandat amb un canvi de discurs i alguns gestos que auguraven un canvi d'escenari per intentar avan?os m¨¦s significatius. Per¨° les coses s'han tor?at. En les ¨²ltimes setmanes s'ha produ?t un canvi de gui¨® que fa m¨¦s dif¨ªcil seguir aquesta estrat¨¨gia.

En el camp sobiranista, ha empitjorat la pugna soterrada entre dues estrat¨¨gies cada vegada m¨¦s distants. D'una banda, les posicions que representen Esquerra Republicana, ?minum i una part del PdeCat, partidaris de replantejar l'estrat¨¨gia, intentar ampliar la base social i mentrestant governar, conscients que despr¨¦s del frac¨¤s de la via unilateral de la tardor passada, Catalunya est¨¤, com va dir Felipe Gonz¨¢lez, m¨¦s a prop de perdre l'autonomia que de guanyar la independ¨¨ncia. A l'altre costat Carles Puigdemont i el seu alter president Joaquim Torra, una part de Junts per Catalunya, l¡¯Assemblea Nacional Catalana, la CUP i els CDR, que persisteixen en la via de l'enfrontament, ignorant que l¡¯Estat al qual s'enfronten ha demostrat ser m¨¦s fort del que van pensar. A hores d'ara, amena?ar amb "implementar la rep¨²blica" i insistir en la unilateralitat ¨¦s pura desesperaci¨®. Per¨° els de Waterloo semblen disposats a sacrificar l'autogovern per intentar una nova "finestra d'oportunitat". El momentum del qual parla Torra. I creuen que aquesta oportunitat nom¨¦s pot venir si aconsegueixen desestabilitzar el Govern d¡¯Espanya coincidint amb el judici als dirigents presos.

Per¨° com m¨¦s gesticulen, m¨¦s alimenten la reacci¨® anticatalana a la resta d¡¯Espanya. Ciutadans, el PP i VOX es freguen les mans cada vegada que Gabriel Rufi¨¢n fa de les seves. El resultat de les eleccions d¡¯Andalusia mostra fins a quin punt.