Viol¨¨ncia? M¨¦s del que sembla¡­

Fa uns dies, entrevistada en el programa de la tarda de La Sexta, MVT, Ada Colau va exposar en una intervenci¨® molt llarga dues concepcions b¨¤siques del seu discurs ideol¨°gic. La primera tenia a veure amb la seva ja coneguda posici¨® de ¡°ni-ni¡± en relaci¨® amb independentisme versus no independentisme, que com ¨¦s ben sabut no ¨¦s gaire sim¨¨trica. En efecte, es mant¨¦ en la seva posici¨® ¡°en teoria ni-ni¡± per¨° en la pr¨¤ctica ¨¦s molt m¨¦s amable i conciliadora amb un camp que no pas amb l¡¯altre, no cal que us digui quin. Per¨°, d¡¯altra banda, va entrar en una s¨¨rie d¡¯afirmacions contundents sobre la viol¨¨ncia en les quals, si ho vam entendre b¨¦, va dir que a Catalunya no hi havia hagut viol¨¨ncia en relaci¨® amb el proc¨¦s i que, sobre aix¨°, calia evitar que n¡¯hi hagu¨¦s en el futur, per¨° que de moment no passava res greu. Aquestes declaracions les feia l¡¯endem¨¤ del tall de l¡¯autopista AP-7 durant hores, en plena pol¨¨mica sobre els Mossos i les voltes argumentals del Sr. Torra i el Sr. Buch, en un ambient d¡¯anunci d¡¯activitats d¡¯alta intensitat per al 21 de desembre.

Com en molta gent de tots els colors pol¨ªtics i ideol¨°gics, es constata que uns quants s¡¯autoconcedeixen la prerrogativa de definir qu¨¨ ¨¦s viol¨¨ncia i, per via de conseq¨¹¨¨ncia, qu¨¨ no ¨¦s viol¨¨ncia. I aix¨° ¨¦s perill¨®s, perqu¨¨ ¨¦s ben sabut que qui incorre en aquesta aud¨¤cia acostuma tamb¨¦ a inferir que la viol¨¨ncia ho ¨¦s o no segons si la practiquen uns o altres. Com deia Max Weber en la seva brillant confer¨¨ncia del 1919 sobre ¡°La pol¨ªtica com a professi¨®¡± (de la qual al gener se celebra el centenari), els pol¨ªtics ¨Ccom els intel¡¤lectuals¨C tenen una gran responsabilitat, m¨¦s enll¨¤ de les seves conviccions, quan es pronuncien sobre assumptes p¨²blics, pol¨ªtics o ¨¨tics. Des d¡¯aquest punt de vista a Catalunya durant aquests anys interminables hi ha hagut, a diverses escales, viol¨¨ncia. Definici¨®: ¨¦s tota acci¨®, dissenyada i organitzada, que impedeix que altres puguin exercir els seus drets com a individus, ara que de passada celebrem l¡¯aniversari de la Declaraci¨® Universal dels Drets Humans del 1948. Tallar les vies de l¡¯AVE, tallar la carretera de la Seu d¡¯Urgell a Andorra, el pas de la Jonquera, impedir m¨ªtings d¡¯altres, amenaces an¨°nimes, i un molt (molt) llarg etc¨¨tera, sobren els exemples. Diverses desenes o alguns centenars d¡¯estudiants (o suposats estudiants) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona s¡¯han especialitzat en talls de carreteres que causen perjudici a molt¨ªssimes persones que van i venen de la feina a casa i viceversa. Aquests famosos piquets s¨®n informatius? Ni de broma, s¨®n coactius i, per tant, violents. Si un pol¨ªtic considera que no s¨®n coactius, que ho digui. L¡¯argument ¡°I els altres qu¨¨?¡± ¨¦s barroer, perqu¨¨ ¨¦s autoexculpatori, i no canvia gens l¡¯argument moral que s¡¯exposa aqu¨ª, ja que en el camp d¡¯aquests ¡°altres¡± tenim exemples similars. Encara m¨¦s barroera ¨¦s la invocaci¨® de ¡°la viol¨¨ncia del sistema¡± com a justificaci¨®, des de posicions de representativitat ¨ªnfima, davant de tot un seguit de fets. Tamb¨¦ ¨¦s barroer (en el sentit de pobresa intel¡¤lectual) qualificar de ¡°fatxa¡± tothom que no combregui amb un, a aquest pas a Catalunya hi haur¨¤ m¨¦s ¡°fatxes¡± que peixos al mar¡­

No s¡¯est¨¤ suggerint aqu¨ª que Ada Colau, en la seva entrevista de fa uns dies, justifiqu¨¦s tot el que s¡¯exposa aqu¨ª, ni molt menys, per¨° la seva definici¨® subjacent de ¡°viol¨¨ncia¡± era preocupant. Vindria a dir que nom¨¦s si hi ha atacs f¨ªsics contra persones, hi ha viol¨¨ncia, i que si n¡¯hi ha hagut (n¡¯hi ha molts exemples) han estat ¡°fets a?llats¡±, una altra exculpaci¨® de baixa volada. I s¡¯invoca la ¡°llibertat d¡¯expressi¨®¡±, un vestit grapejat i tallat a mida per molts que tenen sobre aquest tema una moralitat o ¨¨tica de ¡°geometria variable¡±. La llibertat d¡¯expressi¨®, com la de manifestaci¨®, i altres drets fonamentals, s¨®n fonamentals per¨° no s¨®n il¡¤limitats en el seu exercici, al gust d¡¯una part. Els seus l¨ªmits legals i, de fet, tamb¨¦ ¨¨tics s¡¯haurien de manifestar quan aquest exercici entri en xoc o col¡¤lisi¨® amb els drets d¡¯altres ciutadans igual de lliures, en teoria. Pel que fa a m¨¤scares, caputxes o altres condiments, el dia 10 de desembre el president del Parlament va dir l¡¯essencial i ho va expressar amb tota claredat. La Rep¨²blica (o qualsevol altre projecte pol¨ªtic alternatiu) es defensa sense m¨¤scares, a la vista de tothom, i des de ¡°l¡¯¨¨tica de la responsabilitat¡±, una qualitat indispensable per ponderar i equilibrar ¡°l¡¯¨¨tica de les conviccions¡±. Max Weber, cent anys despr¨¦s de la seva clarificadora confer¨¨ncia, resulta m¨¦s actual que mai.

Pere Vilanova, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Barcelona.