Mor Joana Biarn¨¦s, la primera fotoperiodista d¡¯Espanya

El 1965, la fot¨°grafa Joana Biarn¨¦s (Terrassa, 1935) es va colar a l'avi¨® en qu¨¨ els Beatles viatjaven de Madrid a Barcelona. Va volar amb la banda i va estar a l'habitaci¨® d'un hotel fent-los fotografies durant tres hores sense que els del fam¨®s quartet de Liverpool s'adonessin que era una fot¨°grafa professional. "La clau va ser que vaig fer les fotos sense flaix i ells es van pensar que era una fan embogida que tenia diners per seguir-los a tot arreu. La foto de les escales de l'avi¨® jo no la vaig fer, perqu¨¨ aquesta la va fer tothom, per¨° les de l'hotel nom¨¦s les tenia jo. Sempre m'ha agradat fer fotos diferents", recordava Biarn¨¦s fa tot just uns dies en una trobada per a EL PA?S. Biarn¨¦s, que ha mort als 83 anys d'un infart aquesta matinada?a casa seva, a Viladecavalls, va conservar fins a l'¨²ltim moment les ganes de fer fotografies, malgrat els problemes de vista que la van afectar els ¨²ltims anys.

Autodidacta, com la gran majoria de la seva generaci¨®, que van donar a la fotografia un llenguatge modern allunyat del salonisme que havia imperat fins avui, li agradava dir que "la fotografia no s'ensenya a les acad¨¨mies, ni als tallers. ?s el carrer el que te n'ensenya".

A Biarn¨¦s sempre se l'ha reconeguda per aquest treball ¨²nic dels Beatles que mostrava una dona intr¨¨pida que es movia amb agilitat en un m¨®n d'homes. Tant, que quan des del diari Pueblo, on va treballar durant 22 anys, l'enviaven a cobrir una informaci¨® li solien preguntar "On ¨¦s el fot¨°graf?" i ella responia "El fot¨°graf soc jo". No ho va tenir tan f¨¤cil quan les fotografies les va haver de fer als camps de futbol. "Em deien de tot. 'Guarra!', 'Busques n¨°vio?', 'Ves a casa a rentar els plats!', per¨° jo no en feia cas". Per sort, el seu treball majoritari va ser al voltant del m¨®n de la cultura, "de l'artisteo", com solia qualificar les seves magn¨ªfiques imatges dels protagonistes de la cultura i del m¨®n de l'espectacle dels anys seixanta i vuitanta. Des de Marisol fins a Joan Manel Serrat, passant per Lola Flores, Roc¨ªo Jurado, Luis Bu?uel, Massiel (que va acompanyar a Par¨ªs a comprar-se el seu fam¨®s vestit amb el qual va cantar i va guanyar a Eurovisi¨® el 1968), Salvador Dal¨ª, a qui anomenava "mestre" i amb el qual li va unir una gran amistat d'anys, i Raphael, de qui va ser fot¨°grafa oficial durant anys. "Al m¨®n de la cultura no vaig tenir mai cap problema", reconeixia.

El 1985, amb l'arribada dels paparazzi, Biarn¨¦s va penjar la c¨¤mera i es va retirar a l'illa d'Eivissa, amb el seu inseparable Jean Michael, i van obrir un restaurant on moltes de les persones que havia fotografiat anaven cada estiu a menjar-se una de les seves famoses paelles. I aix¨ª va estar 20 anys, fins que es va jubilar i es va instal¡¤lar a Viladecavalls (Vall¨¨s Occidental), molt a prop de la seva Terrassa natal.

Biarn¨¦s es va donar a con¨¨ixer com a periodista gr¨¤fica el 1962, quan va cobrir les terribles inundacions del Vall¨¨s, la comarca on treballava. "Les vaig enviar en un taxi i van ser les imatges que la televisi¨® va utilitzar per il¡¤lustrar la trag¨¨dia", explicava. Les dues d¨¨cades que va romandre lluny del m¨®n de la fotografia l'havien fet caure en l'oblit. Va ser un altre fot¨°graf de Terrassa, Crist¨®bal Castro, qui, preparant una exposici¨® sobre els 50 anys d'aquestes inundacions, va redescobrir el potencial d'aquesta dona que recordava totes i cadascuna de les hist¨°ries i an¨¨cdotes que s'amagaven darrere de les seves imatges. Una exposici¨® amb el seu treball que ha recorregut diverses ciutats espanyoles, un documental i un llibre van col¡¤locar Biarn¨¦s al lloc que li correspon dins del m¨®n del fotoperiodisme espanyol, i ara ha esdevingut una refer¨¨ncia obligada.

Senzilla, propera i amb ganes d'explicar la seva feina, Biarn¨¦s, sense renunciar a les seves famoses fotografies dels Beatles, reivindicava la resta del seu treball: "No ¨¦s que estigui farta que es parli d'aquest treball, per¨° sembla que en la meva vida professional no he fet res m¨¦s". El que tamb¨¦ li agradava explicar, amb humor, ¨¦s que aquestes fotos tamb¨¦ li eren ¨²tils en la seva vida di¨¤ria: "Quan arribo a una de les parades del mercat, el dependent, fan absolut dels Beatles, sempre em diu: 'Qu¨¨ li poso, que segur que t¨¦ pressa' i em cola davant de tothom. No hauria pensat mai que passar una estona amb els Beatles fos tan ¨²til", explicava amb un gran somriure.