Far de Baudelaire

Jorge Luis Borges parla en un poema, precisament un sonet, de l¡¯inventor del sonet, i es pregunta si aquest desconegut poeta del segle XIII va sentir que el d¨¦u Apol¡¤lo ¡°li havia revelat un arquetip¡±. Segurament, Aloysius Bertrand (1807- 1841), un escriptor franc¨¨s rom¨¤ntic que va morir abans de desenvolupar tot el seu potencial, devia sentir que descobria un arquetip quan va culminar els seus esfor?os per ¡°crear un nou g¨¨nere de prosa¡±; les paraules s¨®n seves.

La forma que va triar consisteix en sis par¨¤grafs ¡ªa vegades algun m¨¦s o algun menys¡ª, a tall d¡¯estrofes, que conformen una narraci¨® breu. L¡¯extensi¨® dels par¨¤grafs varia ¡ªhabitualment poden anar de dues a cinc l¨ªnies¡ª, per¨° sol ser for?a homog¨¨nia dins de cada narraci¨®; aquesta no consisteix en una trama de plantejament, nus i desenlla?, sin¨® en una successi¨® d¡¯escenes, o de moments d¡¯una escena, que pret¨¦n evocar en l¡¯¨¤nim del lector un temps i un lloc remots, b¨¤sicament una edat mitjana g¨°tica envoltada de fantasia. Dijon, anomenada la ciutat dels cent campanars, on Bertrand va passar la major part de la seva breu vida, ¨¦s una influ¨¨ncia constant.

¡°Estimo Dijon com el nen estima la dida de qui ha mamat la llet¡­¡±. Aix¨ª comen?a el pr¨°leg a Gaspard de la nuit, en qu¨¨, tot fent servir el recurs del manuscrit trobat, Bertrand es presenta com l¡¯editor d¡¯un llibre escrit per un misteri¨®s personatge que potser ¨¦s el mateix diable. La realitat no va ser tan fant¨¤stica. El 1833 el llibre ja estava escrit i en mans d¡¯un editor m¨¦s aviat negligent que n¡¯anava ajornant la publicaci¨®. Bertrand va morir sense veure¡¯l editat, i no va ser fins al 1843 que el seu hereu el va fer imprimir, amb un ¨¨xit discret. El reconeixement va arribar de Baudelaire, que, en el pr¨°leg al seu Spleen de Paris. Petits po¨¨mes en prose (1869), afirma que ha volgut fer ¡°alguna cosa an¨¤loga, i aplicar a la descripci¨® de la vida moderna (¡­) el procediment que ell havia aplicat a la descripci¨® de la vida antiga, tan estranyament pintoresca¡±. El talent del deixeble ha revalorat el mestre. Bertrand, ni per aquest llibre, ni encara menys per la seva activitat period¨ªstica i dramat¨²rgica, no va ser ni bon tros tan bo com Baudelaire, per¨° t¨¦ el seu lloc a la hist¨°ria com a antecedent d¡¯aquest i com a inventor del poema en prosa.

Prosa po¨¨tica, prosa r¨ªtmica, poema en prosa, s¨®n conceptes el¨¤stics de mal definir¡ª-amb l¡¯inconvenient que poden servir d¡¯aixopluc als qui volen fer passar bou per b¨¨stia grossa¡ª; en tot cas, haur¨ªem d¡¯entendre el poema en prosa com un text que cont¨¦ totes les virtuts del poema pr¨°piament dit excepte la versificaci¨®. Llavors, ha de ser molt m¨¦s que un escrit breu en prosa farcit de met¨¤fores. Per veure qu¨¨ ha donat de si aquest g¨¨nere en la literatura catalana actual, encara ¨¦s v¨¤lida l¡¯antologia Tenebra blanca (2001), recopilada per Sam Abrams.

La lli?¨® precursora d¡¯Aloysius Bertrand continua essent v¨¤lida. Encara que ens sembli remota als nostres gustos la seva est¨¨tica de nits i boires, bruixes i nans, nobles i clergues, edificis g¨°tics i bandolers de cam¨ª ral, i que trobem elementals, com de conte infantil, els seus artificis per crear una atmosfera m¨¤gica, el seu ¨¦s un procediment correcte: va triar ¡ªdespr¨¦s de m¨²ltiples assajos, si hem de fer cas al que ell mateix explica¡ª una forma recurrent, ben delimitada, i un estil contingut per¨° amb alt poder de suggesti¨® a l¡¯hora de fer breus relats plens de personatges misteriosos. Gaspar de la nit no ¨¦s solament l¡¯assaig d¡¯una nova forma, ¨¦s tamb¨¦ com un petit llibre de llegendes que encara pot seduir nous lectors.